Avui diumenge de Setmana Santa hem fet la última sortida de la temporada de neu amb la FatBike, ahir va ser l’últim dia d’esquí i aquest matí l’últim de bicicleta. M’he llevat a les 7 del matí, avui amb moltes ganes, ja que la previsió era de molt de fred i com que porta un parell de dies fent calor, volia mirar de pujar per alguna pista que no he pogut fer per excés de neu, però que amb el fred s’hagués glaçat i em permetés pujar sense enfonsar-me massa.
Hem sortit de casa a les 7 i 10 aproximadament, fred i un pel de llum, ja s’hi veia. Hem encarat el carrer de sobre de casa i hem pujat per la pista de trineus de l’estació, amb poca neu i més terra del que es normal, però s’ha de contar que avui tanquen Cambre d’Aze, es l’última dia per l’estació també. He pujat sense problemes, hem arribat la Greta i jo al peu del telecadira, la neu estava trepitjada per la retrac d’ahir a la tarda, avui no havia passat encara i estava glaçada, però amb gel que no “sua”, es a dir, hi ha bon grip i no hi ha perill de relliscar.
Hem encarat la pujadeta de l’escola d’esquí, la he fet amb 2 pinyons i tan bon punt he passat l’escola d’esquí n’hi he posat 2 més, he pujat amb 4 pinyons i per la banda dreta, al costat dels arbres. A la part final, on arriba el final de la blava, he hagut de baixar un pinyó i pujar amb 3. Hem anat fent fins trobar-nos la Promenade en Forêt, la verda de la dreta de tot, i l’hem pujat bé, cap problema fins arribar al revolt, allà he hagut de posar el segon pinyó i just després de la pujada, altre cop he aconseguit anar amb el tercer. La neu més tova en aquest punt, les rodes s’enfonsaven un pel, però res important, just marcar els tacs a la neu i res més. Hem anat pujant fins trobar-nos el creuament de la blava a l’esquerre, ens hi hem ficat i hem creuat la pista Le Combe, per anar a buscar el camí que hi ha al darrera, el mateix camí que seguíem portant.
La neu s’aguantava bé, un pel crosta, però amb un pel de cadència, es podia pujar bé. Hem anat fent, tot i que la part final del camí, on no esta trepitjada, les rodes s’han enfonsat bastant i en algun punt he hagut de fer peu, m’ha fet por de no poder pujar fora de pistes. Hem arribat de nou a la Château d’Eau, l’hem creuat i hem seguit pel mateix camí, però en aquest punt, si que hi havia molta neu i no he pogut pedalar, he hagut de fer peu i caminar uns 6 o 8 metres. Al creuament de la dreta del camí, el tema ja ha canviat, la neu estava trepitjada per unes petjades de raquetes, he pogut pujar a la bici i arribar a creuar la Château d’Eau de nou, el camí que puja un cop creuada la verda, estava en molt bon estat, un camí marcat de raquetes d’un parell de pams, es podia pujar bé, neu dura.
Hem creuat la pista Petite Verte, el camí després de la pista tenia molta neu, però no m’he enfonsant en cap moment, he pogut pujar bé. Just abans de creuar de nou i per última vegada la pista verda, he relliscat, la neu que hi havia estava molt tova. No res, m’he posat de peu i m’he posat a pedalar de nou, creuant la pista i sortint pel mateix camí que venia portant. He fet uns 100 metres i m’he adonat que no duia el GPS! He fet mitja volta, pensant que hauria caigut a la relliscada i si, allà estava. GPS de nou a la bici i a tornar a fer els 100 metres que he baixat. He pogut pujar bé, la neu s’aguantava bé.
Al arribar al final, hi ha un cartell que diu Valle de Planes, es un camí que et dur a una pista marcada com Enduro sense cap número, que vaig fer el dia que estrenava l’amortidor de davant, ara fa 2 mesos, i que no he pogut repetir per excés de neu. Avui m’hi he vist amb cor, el camí estava trepitjat per raquetes i un parell d’esquís de muntanya, la neu estava dura, he pogut pujat bé fins arribar al pla de dalt de tot, on el cartell de Enduro ja t’indica baixar a l’esquerre i la Greta i jo hem seguit recte, per un camí que hi havia molta neu, però que estava trepitjada per un parell d’esquís de muntanya. He hagut de seguir les traçades dels esquis, molt estret per unes rodes tan amples i jo que sóc un pel inútil amb el equilibri. No he tingut gaires problemes, diguem que 4 o 5 vegades, he fet peu, perquè he marxat de les traçades dels esquis i la roda de davant s’ha enfonsat a la neu verge, però mentre duia les traçades dels esquis, cap problema. Hem seguit durant bastant de tros. Al final baixa el camí i arriba a un tancat, que es veia just el cartell, les balles estaven sota la neu. He parat per fer una foto i hem seguit per un camí marcat per unes raquetes en sentit contrari al ballat. Aquest camí el vaig fer al desembre on hi havia tres, avui només hi havia neu, però tenia clar cap on havia d’anar.
Hem anat baixant i en algun punt un falç pla fins creuar un rierol que estava glaçat, molt bonic. Després del rierol, un parell més de camins estrets amb molta neu dura i hem arribat al camí que puja des de les antenes de Planes. Hi ha com una mena de plaça, on el camí més ample, per poder pujar amb cotxe ve de la dreta i a l’esquerre, habitualment, continua el camí, tot i que més estret. Avui el camí de l’esquerre no es veia, era neu, només neu i res més, cap traç. La neu estava molt dura, tot i que n’hi havia molta, he pogut pedalar amb velocitats de 12 a 14 km per hora sense cap problema. Son un parell de revolts molt amples que voregen un parell de muntanyes, segurament un parell de quilòmetres, potser un pel menys. Al final d’aquest camí, hi ha com una mena de plaça, un punt més ample on fer la volta amb el cotxe i 2 camins per fer a peu o amb bici, o millor dit 3, un que puja, que s’ha de fer a peu, un que segueix recte que no té sortida, ja l’he fet i un que baixa fins al pla dels esquirols.
Hem baixat, amb neu dura i sense relliscar, ha estat una baixada plàcida. Diguem que la última vegada al desembre, l’amortidor va treballar de valent, avui no ha treballat tant. Hem arribar al pla dels esquirols, on el camí que baixa a Saint Pierre dels Forcats es més ample, i hem baixat cap al poble, cap a l’estació. Hem creuat el riu i hem baixat pels últims metres de la pista vermella de davant de casa, el carrer de sobre de casa i llestos.
Hem arribat a casa amb 11,90km que hem fet amb 1 hora i 27 minuts, a una mitja de 8,2km/h, amb un consum energètic en el meu cas de 966 kcal, una mitja cardíaca de 123 ppm que és el meu 70% i una màxima de 150 ppm que és el meu 86%, una mitja cardíaca de 63 voltes per minuts, un desnivell positiu de 464 metres i un negatiu de 405 metres.
Aquesta temporada de neu ha estat molt bé, ha nevat moltíssim, cosa molt bona per esquiar i no tan bona per fer FatBike, ja que l’excés de neu m’ha obligat a fer massa pista i no poder fer corriols fora de pistes, però n’he quedat molt content. He pogut sortir amb la bici 35 dies, amb un total de 298,11km amb un desnivell positiu de 13380 metres i un negatiu de 12716 metres. No esta malament. Un tota de 38 hores i 11 minuts, amb una mitja de 7,8km/h i un consum energètic en el meu cas de 22331kcal. La propera vegada que agafi la FatBike, suposo que serà de cara al desembre de nou, amb el proper inici de la temporada de neu 2018/2019.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 475 m
Total descent: -418 m