Comença la decadència de la temporada de neu, i de FatBike a la vegada. M’he llevat a les 7 i amb no gaires ganes a l’inici, he sortit de casa que devien faltar uns 20 minuts per les 8, la Greta i jo. No gaires ganes perquè quan he aixecat la persiana de la terrassa he vist uns bassals d’aigua importants al pati del veí de baix, aquesta nit ha plogut, i molt. Per tan la neu, passa de ser neu més o menys consistent, a ser una barreja de neu i aigua o neu primavera en el millor dels casos. La temperatura estava per sobre de cero a 1600 metres, a la base de l’estació de Cambre d’Aze.
Hem sortit la Greta i jo, hem encarat el carrer de casa, tot moll i amb fang per anar a buscar la base de l’estació. No m’he vist amb cor de pujar per la pista de trineus fins a la base del telecadira, bàsicament, la neu es desfeia a mida que la roda de davant la trepitjava, mal auguri. He pujat pel lateral de la xarxa de protecció que ja no tenia neu, es veia un corriol estret que pujava amb terra i fang. A la part final, on hi havia neu, he hagut de fer peu, i a més a mida que anava posant els peus a la neu, s’enfonsaven quasi fins el genoll, malament per poder pedalar.
La part de la base del telecadira estava trepitjada per la retrac, però a mida que he intentat pedalar no he pogut avançar ni un sol metre, he hagut de baixar de la bici i anar caminant fins a la caseta de l’escola d’esquí, impossible avançar pujat a la bicicleta. A la que he arribat a passar el bar de l’estació, he aconseguit pujar pedalant sobre la bici, amb feina, m’ha costat, però he pogut anar avançant buscant les part més dures de la pista, i tot i que sembla estrany, he buscar clapes de gel, estan més dures que la neu primavera i humida. He pogut pujar fins arribar al camí estret que segueix fins a la Promenade en Forêt.
A mida que he anat agafant alçada, la pujada s’ha fet més còmode, no he pogut pujar amb 3 o 4 pinyons com ahir, he anat fent amb 2 pinyons o amb tot posat. He agafat la Promenade en Forêt, la verda de la dreta de tot, he anat pujant seguint les petjades d’una moto de neu que devia passar fa un parell de dies, a mida que anava trepitjant la neu, les rodes s’enfonsaven i costava molt de pujar, però la neu estava més dura a mida que he anat agafant alçada. M’he adonat que el revolt que hi ha a la pista, la neu estava més semblant a ahir que no pas els metres que duia de pista, i quan el GPS m’ha marcat 1784 metres, els arbres ja tenien neu a les branquen, fins arribar als 1800 metres, res de res. He pujat millor, tot i que en algun punt hi havia unes clapes de pedres i fang importants, fins trobar la pista trepitjada de nou. He seguit pujant per la Promenade en Forêt, sense poder-me posar de peu en cap moment, la neu feia que la roda de davant marxés si hi posava més pes del conte.
He arribat amb 3 pinyons posats al creuament de Eyne, allà he baixat de ritme, hi ha més inclinació. He sentit un soroll de motor, era una moto de neu que venia de Eyne, he parat i he baixat de la bici per agafar la Greta. Ha parat i ha baixat un pister, la moto ha marxat, així que la Greta i jo hem seguit pujant. La neu estava millor, diguem que no hi havia color amb la neu per sota de 1800 metres amb la que hi havia per sobre. Hem arribat al pla del Cambre d’Aze amb quasi 40 minuts, ja tornem a portar un ritme lent, de neu dolenta per pedalar ràpid. He seguit pel pla del Cambre d’Aze fins el remuntador doble i he pujat a l’esquerre per la Roc Rouge fins arribat a l’inici de la Enduro 4.
He fet un parell de fotos i he pensat en baixar la Enduro 4, diguem que el primer tros fins que arribes a la Roc Rouge, l’he pogut fer sense posar peu, tot i que hi ha molta neu fora de pistes. La segona part, que entra cap el camí del cim del Cambre d’Aze, l’he fet a peu i he mirat de baixar per on, teòricament, hi ha el camí, que no es veia res de res per la neu. M’he posat de peu sobre la bici i la roda de davant ha avançat mig metre, no més i la neu ha cobert el disc de la roda de davant, es a dir, la pinça i un bon tros d’amortidor. Impossible baixar, he baixat de la bici, la neu estava a l’alçada dels genolls i he fet mitja volta per anar a buscar la pista Roc Rouge de nou. He baixat fins trobar el camí de la dreta, he hagut de pedalar fort amb 6 o 7 pinyons, les rodes s’enfonsaven un munt, fins i tot baixant. La única opció, portar velocitat. No he parat, he seguit el camí fins passar la pista que cau a la l’esquerre, el final del remuntador i abans de seguir recte cap a la pista d’Enduro que no esta marcada i que també diu Planes, he girat a l’esquerre i he seguit baixant.
He creuat la pista que no esta marcada, he creuat la Château d’Eau i he anat a buscar el camí que baixa fins a la Château d’Eau de nou, he pensat que em neu trepitjada per les raquetes estaria bé. Si ho estava, he baixat seguint els 2 pams que havia trepitjada, a la part final, m’he despistat i he sortit dels 2 pams trepitjats, i m’he enfonsat de davant, he hagut de fer peu i redreçar la roda de davant al camí trepitjat de nou. He creuat la pista i he volgut seguir pel camí, fa un petit revolt a l’esquerre i torna a trobar la mateixa pista que acabes de creuar. La primera part fins el revolt, bé, al revolt he vist que les petjades anaven cap a la dreta i jo havia d’anar cap a l’esquerre. No hi havia cap petjada, m’hi he ficat i no he pogut fer més d’un metre. S’ha clavat la bici i he hagut de fer peu, he caminat uns 15 o 20 metres fins trobar de nou la pista. He baixat amb la Greta per la Château d’Eau fins el desviament de la mateixa pista a l’esquerre, es un pista de principiants, he pensat de tornar cap a casa per la carretera normal, el camí de vinguda estava ple de fang. La baixada de la pista estava perillosa, la neu estava tova, tan que la roda de davant no estava estable i m’he endut un parell d’ensurts, però no he caigut, he baixat velocitat fins sortir de l’estació i agafar la carretera normal.
Hem arribat a casa amb 8,41km que hem fet en 1 hora i 9 minuts, amb una mitja de 7,3km/h, un consum energètic en el meu cas de 773kcal, una mitja cardíaca de 121 ppm que es el meu 69% i una màxima de 153 ppm que es el meu 87%, la mitja de cadència de 62 rpm, el desnivell positiu de 388 metres i el negatiu de 344 metres. Hem sortit de casa a 1619 metres d’altitud i hem fet la volta pe començar a baixar amb 1999 metres.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 393 m
Total descent: -350 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.