Aquest matí hem sortit la Greta i jo a les 7:40, m’he llevat a les 7, però encara es de nit, entre que em prenc el te de rigor, netejo el email i em vesteixo, passa una estona. Hem encarat el carrer de casa, ja sense neu, els bassals d’aigua glaçats, hem estat sota zero aquesta nit, tot i que no crec que molt per sota, ja que els bassals estaven glaçats només amb una capa superficial. Hem encarat el carrer de sobre de casa fins arribar al peu del telecadira i hem començat a pujar cap al telecadira per la pista de trineus. La neu estava sense trepitjar, ha costat, però he pujat sense baixar de la bici. Un cop hem arribar al telecadira, on la neu estava trepitjada per la retrac, ha canviat tot, el grip ha tornat i he pogut pedalar molt millor. La pujada que va a la caseta de l’escola d’esquí la he fet bé amb el segon pinyó. Tan bon punt hem arribat a la caseta de l’escola, he posat el tercer pinyó i he anat pujant molt bé.
Allà on la retrac havia passat, les rodes s’enfonsaven, però allà on no, i ahir hi havien passat esquiadors, la neu estava prou dura com per pujar bé. A la que he arribat al final de la blava que trobes a l’esquerre, he sentit un motor i he vist uns llums, la retrac venia de cara. He parat, he baixat de la bici i he agafat a la Greta. Ha passat la retrac, he saludat el conductor i hem seguit pujant, ara la neu ja estava més tova per poder pedalar, la retrac fa molt bé la seva feina, trenca el poc gel que pugui haver-hi i deixa la pista en condicions optimes per esquiar, però no pas per anar amb bici. Quan he arribat al desviament de la verda de la dreta de tot, la Promenade en Forêt, he sentit de nou un motor que venia per darrera i la Promenade estava sense trepitjar, però hi havia passat una moto de neu, per tan hi havia just mig metre de neu trepitjada. He decidit agafar la pista i seguir la traçada de la moto de neu. He pujat bé, bé vol dir que amb 3 pinyons i amb una cadència per sobre de 70 rpm, que es bastant contant amb la neu, també s’ha de dir que el cor no ha baixat del 85% en cap moment. La part final estava un pel més tova, en algun punt la roda de darrera s’ha enfonsat un pel i m’ha costat més pedalar, però no ha calgut fer peu i caminar.
Tan bon punt he trobat la neu trepitjada per la retrac, al tenir menys desnivell, he pogut pujar bé, amb 3 pinyons tota l’estona fins el creuament de Eyne, allà he hagut de posar el segon pinyó i he seguit així fins arribar al telecadira. Avui li hauré posat uns 38 minuts, es un bon temps contant amb la neu que hi ha. Al arribar al pla del telecadira, hem anat a buscar el bar i he sentit de nou la retrac que venia per la Château d’Eau, m’ha vist, ha encarat cap al telecadira i nosaltres hem seguit pel camí de darrera, el que puja fins a la Coulée. La neu no estava trepitjada ni per la retrac ni per massa esquiadors, per tan, les rodes s’enfonsaven, però al ser bastant planer, amb 5 o 6 pinyons es pot pujar. Al arribar al revolt, on comença la inclinació, no he pogut seguir, massa neu tova. He fet peu i he caminat uns 10 metres, també m’ha anat bé per baixar pulsacions. M’he posat de nou sobre la bici i he creuat la verda que deixa l’Enduro 4 a l’esquerre, la blava i he anat fent fins passar el final de la pista negre de Saint Pierre dels Forcats. Encara no duia 5 quilòmetres, faltaven uns 150 metres, així que he seguit pujant pel mateix camí, amb esforços per la neu, fins que he hagut de fer peu perquè no podia seguir pedalant, ja duia més de 5 quilòmetres de pujada.
He fet un parell de fotos i he donat mitja volta, he volgut baixar per la negra, la part final es blava, es senzilla i no té inclinació de negra. La pega es que la neu no esta trepitjada, per tan amb inclinació he baixat bé, però hi ha un punt on planeja i fins i tot puja un pel, allà les rodes s’han clavat i no he pogut pedalar per avançar. He caminar un parell de metres fins que he trobat de nou inclinació i m’he deixat anar, amb el plat gran 7 pinyons (crec) i amb el cul sobre la roda de darrera fins arribar de nou al pla del telecadira, al costat del bar, on la retrac passa habitualment i la neu esta més compactada.
Ja de tornada he volgut baixar pel remuntador que hi ha entre Le Combe i la Petite Verte, però tan bon punt he ficat la roda de davant, s’ha enfonsat molt, i la pega es que hi ha una part que s’ha de planejar, no m’ha vingut de gust pedalar i haver de caminar uns 50 metres amb neu verge, així que he reculat i he baixat per la blava de Le Combe fins trobar el desviament del corriol a l’esquerre, el corriol que estic fent molt aquest any. Tot i que hi ha molta neu, esta compactada de la gent que baixa esquiant i al dur velocitat, no hi ha perill de clavar-te, es baixa bé. Hem arribat la Greta i jo de nou a la Promenade en Forêt, hem baixat fins arribar al creuament i m’he deixat anar per un corriol/drecera que vaig fer fa un parell de setmanes, la gent el baixa amb esquis, i avui amb la neu més compactada he pensat que estaria bé. Ho estava, he baixat bé, però a la part final, abans de sortir de nou a la pista, no he vist una branca d’un arbre i m’he donat un bon cop al casc, no ha passat res.
He sortit de nou a la Château d’Eau, però he volgut baixar, que aquest any només ho he fet un cop i no va anar gaire bé, vaig caure pel gel, per Le Mur Eléctriqué. Per arribar-hi, has de baixar un tros de Le Combe. Hem trobat la retrac que pujava, no he parat, la pista es prou ample i duia velocitat de baixada, ens hem saludat, la Greta enganxada a mi, cap problema. Hem encarat la pista i no hi ha hagut cap problema fins arribar a la part final, es una pala recta que hi ha neu, no gel ni neu dura, però que a més de tenir alguna muntanyeta de neu (“bamp”) té inclinació. He baixat recte, però m’he espantat quan he notat que clavant els frens al màxim, la bici no parava, es com si no tingués frens, per molt que fes força a les palanques dels meus Deore, la bici no reduïa velocitat.
Com que conec la pista, perquè esquiant la faig sovint, he pensat d’arribar a baix amb velocitat i mirar de frenar d’alguna manera, a males deixar-me caure o girar a la dreta cap a la caseta de l’escola d’esquí. Quan he arribat a baix, a la pista principal, amb la neu ja trepitjada per la retrac, he aconseguit frenar i he notat una olor a cremat molt important, no m’havia passat mai. Avui he entès perfectament perquè Shimano munta frens ventilats, bàsicament són les pastilles que son ventilades al frens XT, amb pastilles sense ventilar et pots endur un ensurt important en moments com avui. He deixat que els discs es refredessin uns minuts i he baixat de nou, notant que si més no, el fre de davant ja funcionava de nou, el de darrera no m’hi he vist amb cor, estava molt calent el disc.
Hem saludat als pisters de l’estació, començàvem a pujar per obrir a les 9 i hem anat tornant. Hem arribat a casa amb 8,3km que hem fet amb 58 minuts, a una mitja de 8,5km/h, amb un consum energètic en el meu cas de 735kcal, una mitja cardíaca de 133 ppm que es el meu 76% i una màxima de 161 ppm que es el meu 92%. Avui he treballat més que els últims 2 dies, el constipat esta marxant. La cadència mitja de 65 rpm, el desnivell positiu de 427 metres i el negatiu de 360 metres,
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 429 m
Total descent: -362 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.