Aquest matí m’he llevat a les 7, encara porto malament el canvi d’hora, però m’he fet un te, he contestat un parell de emails i a les 7:45 aproximadament sortíem de casa la Greta i jo. Feia fred, nevava, si més no, en català es diu que “barrufava”, es a dir, petites volves de neu. Hem encarat el carrer de casa, fred, estaven tots els bassals d’aigua glaçats. El carrer de dalt de casa, fred, però bé, i hem encarat la base del telecadira, com fem a diari. Avui el dia, o si més no la sortida, crec que s’ha de titular “retrac”.
Hem encarat la pista de trineus, hi havia neu verge, però un pel glaçada, per tan, hem pujat amb esforços, però sense posar peu. Tan bon punt hem arribat al telecadira, on la neu havia estat trepitjada, hem anat molt millor. Hem encarat la pujada cap a la caseta de l’escola d’esquí, perfecte. No he tingut els problemes d’ahir, he pujat bé. Hem seguit la Greta i jo per la Château d’Eau, la verda de rigor amunt amb neu trepitjada, tot bé, fins i tot he pujat amb 3 pinyons, contant que ahir no vaig poder passar del primer. Hem arribat al desviament que deixes la blava a l’esquerre, i hem seguit pujant bé, però he sentit un motor i he notat que venia una retrac de cara. He parat i baixat de la bici, m’he posat en una cantonada i he agafat la Greta que li fan por els motors dels camions i autobusos, no cal dir com es posa amb el motor d’una retrac. Ens hem saludat amb el conductor i tan bon punt ha passat, he tornat a pujar a la bici i he seguit pujant. Ara la neu ja estava trepitjada per la retrac i ja costava més de pedalar, les rodes s’enfonsaven, però com que la inclinació no es important, no he hagut de fer peu.
Tan bon punt he arribat al desviament de la verda de la dreta de tot, la Promenade en Forêt, he vist que no hi havia passat la retrac, seguia com a pista tancada, per tan no he tingut més remei que encarat la pujada de la Château d’Eau amunt. He començat a pujar i he sentit de nou el soroll del motor d’una retrac, he parat de nou, he agafat la Greta i la mateixa retrac que m’he trobat abans, venia en sentit contrari, pujant la pista que havia baixat feia uns minuts. Ens hem saludat de nou i he començat a pujar, però amb moltes dificultat, ja que on la neu no estava trepitjada per la retrac, es podia pujar bé, diguem que estava trepitjada pels esquiadors dels dia d’abans, però la retrac deixa la neu tova per poder esquiar be, però no pas per poder pujar bé amb bicicleta. He anat pujant pel lateral, buscant on la retrac no havia passat, però hi ha hagut un punt que no he tingut més remei que fer peu i caminar uns metres fins trobar el punt on hi ha menys inclinació. He pujat de peu a la bici i he seguit pujant, però quan hi ha hagut de nou inclinació per sobre del 18%, la roda de darrera comença a relliscar i a enfonsar-se, per tan no es pot pedalar i s’ha de fer peu. He caminat uns 30 metres, enfonsant-me molt els peus al trepitjar.
He arribat al pla de nou, i he tornat a pedalar. Diguem que amb una inclinació per sota del 10% i trepitjat per la retrac, es pot pujar, per sobre no. A la que he trobat el desviament a la dreta, el camí que et dur a la Promenade en Forêt, l’he agafat, sort!, no estava trepitjada per la retrac, per tan he pogut pujat bé. He seguit per la Promenade en Forêt amunt, fins i tot m’he pogut posar de peu amb el setè pinyó , tot bé tot i que a vegades faltava grip de darrera i relliscava un pel la roda. Abans d’arribar al creuament amb Eyne, de nou el motor de la retrac. He parat, he agafat la Greta de nou i aquesta vegada era una altre retrac, un conductor diferent. Ens hem saludat i he seguit pujant, però amb la sensació de neu verge que no tenia abans de que passes la retrac, la roda de darrera s’enfonsa, has de fer molt d’esforç i no avances gaire. He encarat la pujada cap al telecadira, la neu trepitjada, però crec que d’ahir a la tarda, per tan, tova, però no molt. Hem pujat bé, però tan bon punt passo el remuntador i ja veig el telecadira, hi havia les 2 retracs, una pujava i l’altre feia una vota per encarar una altre pista.
Hem esperat uns segons la Greta i jo per no molestar i no haver de fer peu, ens hem saludat de nou els 2 conductors de les 2 retracs i jo i hem encarat el pla del telecadira, on hi ha el Bar. La neu de nou, trepitjada per la retrac, un munt d’esforços per pujar, però no he hagut de fer peu. La baixada la he fet sense parar a fer cap foto he encarat la Château d’Eau d’entrada i just començar, a la dreta hi ha un corriol que esta marcat pels esquiadors que baixen, ens hi hem posat la Greta i jo, hem baixat bé, potser un pel tova la neu, però amb el pes endarrere i un pel de velocitat, no hem hagut de parat. Es un corriol petit, no crec que tingui més de 25 metres. Al final del corriol, surts a un camí que et dur de nou a la Château d’Eau o pots seguir-lo a la dreta, no esta marcat com a pista, però hi ha un munt d’esquiadors que el fan, així que com que he vist marques l’he seguit.
M’ha costat molt de fer, les rodes s’enfonsaven per la quantitat de neu que hi ha, i bona neu per esquiar, però per anar amb bici, no tant. He hagut de pedalar molt i amb força perquè la bici no es quedés clavada. Hem arribat a una pista que no esta marcada, que baixa a l’esquerre. Parada per fer un parell de fotos i he encarat la baixada. Molta neu, tanta que la bici es frenava, per tan he hagut de pedalar molt i fort per poder baixar. Neu a dojo, tanta que els pedals s’enfonsaven dins la neu a casa pedalada. He parat un parell de cops perquè no duia prou velocitat, però he aconseguit baixar. Tota l’estona que he baixat aquesta pista que no esta marcada i el temps que he dedicat a fer un parell de fotos, he sentit un motor de retrac a la pista de l’esquerre, però no m’ha fet por trobar-me-la de cara, perquè aquesta pista no hi passa mai ningú.
Hem arribat la Greta i jo a la Château d’Eau de nou i hem seguit la pista verda de baixada. Jo baixo més ràpid que la Greta, però la vaig esperant. Quan he arribat a la blava Le Combe, que es creua amb la verda, he sentit de nou un motor i una retrac, la segona que he trobat avui, pujava. He deixat la bici a terra, he corregut endarrere a agafar la Greta i la retrac ha passat, ha fet la volta i ha parat. He pujat de nou a la bici, després de saludar-lo de nou, i la Greta i jo hem seguit baixant per la Château d’Eau de nou, fins trobar-nos de nou a la recta que et dur al telecadira. Allà hi havia les 2 retracs treballant i deixant la neu perfecte per la gent que arribava a esquiar a les 9 del matí, faltaven 10 minuts aproximadament. En contes de baixar per on anem sempre, he baixat entre la caseta de l’escola d’esquí i el telecadira, per anar per darrera del telecadira a la pista de trineus i deixar de banda les 2 retracs que una ja pujava pel camí que faig habitualment de baixada. Aquest cop, ens hem saludat amb els 2 pisters que estaven preparant l’estació per obrir-la en uns minuts i seguint la pista de trineus i el carrer de rigor hem tornat.
He arribat a casa amb 7,59km que hem fet en 58 minuts, a una mitja de 7,8km/h, amb un consum energètic de 620kcal, una mitja cardíaca de 118 ppm que es el meu 67% i una màxima de 154 ppm que es el meu 88%, una cadència mitja de 63 rpm, un desnivell positiu de 364 metres i un negatiu de 324 metres.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 367 m
Total descent: -328 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.