Aquest matí hem sortit la Greta i jo a les 7:30, feia calor, no ha glaçat en tota la nit i feia molt de vent, un vent que es notava calent. Si la temperatura segueix així gaire més temps, la temporada de neu s’acabarà ràpidament. Sembla que hagi arribat la primavera de cop, i a més es veia un núvol que amenaçava tempesta.
El carrer de casa que habitualment té neu, estava neu, ni neu ni gel, hem arribat al peu del telecadira, per començar a pujar, molt de fang a la base i la pista que puja fins al telecadira i la pista verda, estava amb neu primavera, neu humida i tova, tan que he hagut de fer peu, no he pogut pujar un desnivell de 3%, resulta que les rodes s’enfonsen i no es pot pedalar, no hi ha grip. He caminar un pel fins arribar a la pujada on diríem que comença la Château d’Eau, la verda de sempre. L’he pogut pujar bé, però buscant neu trepitjada, després he encarat la pista i he hagut de buscar on es veies més glaçat. Hem seguit fins arribar a la pista de la dreta de tot, la verda que es diu Promenade en Forêt, aquí la quantitat de gel era molt més gran que de neu, però gel humit, no pas gel sec.
Hem arribat al creuament de la blava i hem seguit pujant per la mateix pista verda fins el creuament de Eyne, la neu millor en aquest tram, la part de sota esta impracticable, no es pot esquiar i segurament no surt terra perquè la quantitat de neu es molt important. El vent venia de cara, però he passat en tenir-lo d’esquena després del creuament de Eyne, he pujat un pel més a gust. Hem arribat al pla del telecadira, la neu molt pesada, has de fer molt més esforç del que seria normal amb neu dura. He seguit pel camí de darrera, el que passa per la verda, la blava i al final la negra. Com que no estava trepitjada per la retrac, les rodes s’enfonsaven molt, m’ha costat molt de poder seguir.
Tan bon punt he passat el final de la negra i he començat a pujar per anar a buscar la vermella Paul Riveil, la neu estava més dura, com si de cop hi hagués una temperatura més baixa i la neu no estigués tan tova. Hem creuat la vermella i hem seguit cap a la Coulée Font Frede, tenia de cap tornar pel mateix camí. He parat a fer una foto i he seguit fins arribar a la Coulée, no es podia seguir pedalant, massa neu tova sense trepitjar.
Allà hem fet mitja volta i hem tornat pel mateix camí fins a la negra, allà hem baixat al pla del telecadira. He trobat un grup de 8 o 9 persones, entre homes i dones, que pujaven amb raquetes. Suposo que no s’esperaven trobar-se un ciclista baixant el final de la negra amb un gos, s’han quedat parats, físicament vull dir, han parat per mirar-me i un ha tret el telèfon per gravar-me, suposo que no haguessin esperat mai trobar-me. Ens hem saludat i he baixat per la blava Le Combe. La pista glaçada, brillava, però quan frenava per derrapar, hi havia grip, així que no m’ha fet gaire por.
He anat a buscar el corriol que baixa per l’esquerre, però a l’entrada, he vist que algú havia pujat caminant, i s’havia enfonsat fins els genolls, si més no estava marcat. La roda de la FatBike s’ha ficat en un dels forats i s’ha frenat la bici. Quan he fet peu, m’he adonat que la neu m’arribava als genolls, he hagut de fet 2 o 3 metres amb dificultat arrastrant la bici, fins que he trobat inclinació suficient per poder baixar sobre la bici. El corriol bé, a la part final, aigua i gel, massa calor. He arribat de nou a la Promenade en Forêt, i hem seguit baixant.
Al creuament de la blava, hem seguit un parell de metres per la Promenade en Forêt, però he volgut baixar per la drecera que vaig descobrir la setmana passada, però com que la neu estava molt tova, he tingut algun mal de cap, diguem que les rodes s’enfonsaven, per tan perds el control. Al final he aconseguit baixar sense fer peu, però amb el cul sobre la roda de darrera, amb cura i poc control fins trobar-me de nou a la pista. Hem arribat a la Château d’Eau i hem baixat la pista per anar a buscar el telecadira. A la past final, hi ha un caminet d’un parell de metres a la dreta, que es fa habitualment amb esquis, es com un punt on hi ha una baixada, m’hi he ficat i la roda de davant s’ha enfonsat i s’ha clavat, fins el punt que he caigut. No m’he fet res i la Greta ha vingut ràpidament a llepar-me la cara, massa neu.
Quan hem arribat al bar, abans d’arribar al telecadira, hem girat a l’esquerre, per anar a buscar l’entrada de l’estació, el camí que fan els cotxes habitualment, es veia molt més sec que la part que fem sempre, que estava tot ple de fang i no volia que la Greta s’embrutés molt.
Hem arribat a casa amb 10,55km qu ehem fet en 1 hora i 14 minuts, a una mitja de 8,5km/h, amb un consum energètic en el meu cas de 755 kcal, una mitja cardíaca de 130 ppm que es el meu 74% i una màxima de 154 ppm que es el meu 88%, una cadència mitja de 66 rpm, un desnivell positiu de 426 metres i un desnivell negatiu de 414 metres.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 439 m
Total descent: -426 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.