Aquest matí hem sortit la Greta i jo a les 7:15, ja hi havia llum de sobres. Tan bon punt hem agafat el carrer de casa i el de sobre de casa per anar cap a la base del telecadira, m’he adonat que la temperatura era més alta avui, i la qualitat de la neu espectacular, els tacs dels neumàtics es marcaven perfectament, potser un pel massa i tot, això fa que costi més de pedalar. Hem anar pujant per la Château d’Eau, la verda de sempre, però avui, a diferencia d’ahir, la hem seguit sencera, hem creuat la blava, la Petite Combe, hem seguit pujant fins deixar les vermelles que baixen a la base a mà esquerre i hem encarat la part final de la pista. He pensat en girar a l’esquerre, pel camí que puja, m’hi he posat. Aquí la neu ja no estava trepitjada per la retrac i m’ha costat molt pujar, em relliscava la roda de darrera al fer pressió amb els pedals.
Tan bon punt he creuat la pista, que no esta marcada com a tal, hi he encarat la pujada més dura, he hagut de fer peu, la roda no tenia grip. He pujat els 20 metres de rigor a peu i m’hi he tornat a posar. El camí no estava trepitjat, però per allà on ha passat tothom amb els esquis, la neu estava més dura i he pogut pujar bé. Suposo que amb una bici normal, amb el neumàtic més prim, aquí no hagués pogut pujar. Hem arribat al final de la pista verda Roc Rouge i m’hi he ficat, la he encarat per anar a buscar el camí que hi ha a la dreta, tot i que els últims 5 metres fins arribar al camí, els he hagut de fer a peu, massa inclinació.
Hem agafat el camí i hem anat pujant, primer hem passat la verda, el desviament que hi ha cap al remuntador doble que puja i després hem passat el camí del remuntador doble per anar a parar a la Petite Fontaine, una pista blava que puja, i que es pot fer més o menys bé, fent zetes tota l’estona fins els últims 40 metres, que la inclinació es tan forta, que m’ha costat pujar-la a peu. Diguem que amb els 2 peus a terra, mous la bici un parell de pams, claves frens i puges un peu primer i després l’altre, sinó no es pot pujar.
Hem arribat a dalt de tot, la foto de rigor i hem baixat per la mateixa pista, per la blava Petite Fontaine fins arribar al pla del telecadira. Es interessant com freno a la baixada, he aprés a anar girant de banda a banda, com quan esquies, que vas fent revolts i frenant cada cop que gires, amb la FatBike igual, la roda de davant recte, el fre de darrera clavat i amb un pel d’inclinació del cos i la cama de la banda contraria a la que derrapem, fent pressió al seient, es va girant de banda a banda i es frena molt millor que tirant de fre de disc únicament.
Hem passat el telecadira i hem agafat la pista verda que hi ha a la dreta, es diu Petite Verte. La part inicial te bastanta inclinació, després ja no. La pega es que m’he adonat que m’he quedat sense pastilles de darrera, així que he anat fent servir més el fre de davant que el de darrera. Abans d’arribar a la Château d’Eau, he agafat el camí de l’esquerre, sense trepitjar per la retrac, però amb molta gent que hi ha passat amb raquetes i amb esquis de muntanya, ho he vist a la pujada i seguint el traçat, que son vagament un parell de pams, les rodes no s’enfonsen i es pot baixar bé. Hem arribat de nou a la Château d’Eau i la hem feta fins el final, fins al telecadira i d’allà cap a casa.
Hem arribat a casa amb 9,22km que hem fet amb 1 hora i 17 minuts, a una mitja de 7,1km/h, amb un consum energètic en el meu cas de 719kcal, una mitja cardíaca de 134 ppm que es el meu 77% i una màxima de 160 ppm que es el meu 91%. La cadència mitja de 61 rpm, el desnivell positiu de 533 metres i el negatiu de 464 metres. La setmana vinent més.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 534 m
Total descent: -466 m