Aquest matí hem sortit de casa a les 7:25, jo anava amb gaires ganes ja que ahir hi havia gel i no podia pedalar bé. Tan bon punt he sortit he notat que avui feia molt més fred que ahir, diria que fred com avui poques vegades. Hem encarat la Greta i jo el carrer de casa, tots els bassals d’aigua estaven molt glaçats, hem fet el carrer de sota del telecadira i hem encarat la pujada del telecadira. Hi havia bona neu, ahir va fer una enfarinada i no hi havia gel, hi havia bon grip. Hem encarat la Château d’Eau, la verda de rigor.
D’entrada ahir vaig pensar de pujar-la sencer, per la verda, però al arribar al creuament de la Promenade en Forêt, he girat a la dreta, he seguit el camí clàssic de pujada, m’ha fet la sensació que podria pujar més del conte, per alçada, cosa que ahir no vaig poder fer pel gel a les pistes.
Hem trobat 2 cérvols a la pista, parats mirant-nos. La Greta no ho ha acabat d’entendre, jo he seguit pedalant lentament fins que han començat a caminar en el mateix sentit que jo, els puc haver tingut a 10 metres potser. Eren femelles, no tenien banyes, però eren molt grans, no eren pas isards. De cop s’han deixat caure per l’esquerre dels camí, i han parat uns metres més avall. Jo he parat la bici per mirar de fer-los una foto, eren increïbles, però als pocs segons, quan m’han vist parat, han començat a córrer entre mig dels arbres i els he perdut de vista de seguida. He començat a pedalar de nou i els he vist molt lluny, si més no, m’ha fet l’efecte que eren els 2 cérvols que havien passat per davant nostre feia uns minuts.
He arribat al creuament i he encarat la pujada fins el desviament de Eyne, he pujat més lent que ahir, tot i que la sensació no era pas aquesta. Hem arribat al creuament de Eyne i havien passat 31 minuts, ahir vaig arribar per sota de 30, es a dir, anava més lent. La pujada fins el telecadira, com sempre, amb 2 o 3 pinyons posats, depenent del moment. Tan bon punt he arribat al remuntador que hi ha abans d’arribar al telecadira, m’he posat de peu a la bicicleta, em calia fer descansar el cul i la cama dreta, que em molesta cada cop més. Hem anat a buscar el remuntador doble i a l’esquerre surt una pista verda, la Roc Rouge. Com que la neu estava bé i no relliscava pel gel, he pujat la pista que et dur fins a cota 2100 metres. La pista s’ha de pujar fent zetes, hi ha punts d’inclinació per sobre del 20% que s’han de fer a peu, es a dir, amb les zetes aconsegueixo pujar amb desnivells sobre el 15%, però al girar cap a l’altra banda de la pista, si la inclinació es molt alta, perdo l’equilibri. Això ha fet que hagués de caminar les 2 pujades més fortes que hi ha fins arribar al punt on he pogut pedalar de nou fins arribar al final de remuntador doble.
Aquí hem parat, una foto de rigor, les vistes avui eren increïbles, una sortida de sol molt clara. He baixat per la mateixa Roc Rouge, amb fred, feia molt de fred, tenia fred als dits de les mans, a la panxa i als dits dels peus. Habitualment no passo tan de fred, però avui n’he passat molt. A la que he arribat al telecadira, he baixat per la blava, la Petite Combe fins arribar al corriol que hi ha a l’esquerre, que com que havia fet molt de fred, la neu estava prou dura com per poder passar amb la FatBike sense problemes. Hem arribat al final del corriol i apareixes de nou a la Promenade en Forêt, que ja no la hem deixat fins arribar a la Château d’Eau, la verda de davant del telecadira i d’allà cap a casa. M’ha costat ficar la clau al pany de fred que tenia a les mans, he entrat a casa amb urgència, estava congelat.
En total m’han sortit 10,23km que hem fet amb 1 hora i 15 minuts, a una mitja de 8,1km/h, amb un consum energètic en el meu cas de 826kcal, la freqüència cardíaca mitja de 137 ppm que es el meu 78% i una màxima de 164 ppm que es el meu 94%, la cadència mitja de 66 rpm, el desnivell positiu de 583 metres i el negatiu de 468 metres.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 586 m
Total descent: -471 m