Aquest matí hem sortit la Greta i jo a les 7:30, a les 7 i poc del matí ja hi ha llum. Ara ja puc tenir més temps per mirar de fer quelcom més llarg, fer una hora i poc i mirar d’arribar un pel més lluny. La pega es que avui estava tot glaçat, tot vol dit que el carrer de casa hi havia algun tros de glaç, però l’he pogut fer bé, però a la que he agafat el carrer principal cap a la base del telecadira, m’he trobat que l’aigua que es va desfer ahir de la neu i que creuava el carrer, estava glaçada. M’he endut un parell d’ensurts amb la bici, no m’ho esperava.
Hem arribat a la base del telecadira i hem començat a pujar per la Château d’Eau, just quan es passa per sota del telecadira, m’he trobat que la roda de darrera m’ha relliscat, la neu que ha trepitjat la retrac ha glaçat i això no ajuda a tenir tracció. A partir d’aquí he començat a pujar bé, no he tingut cap problema, la neu trepitjada per la retrac era dura i es podia pujar ràpidament. He agafat la Promenade en Forêt a la dreta, la verda de sempre, amb molta neu de la nevada de la setmana passada.
He arribat al creuament de rigor, em feia mal la cama dreta i he fet un canvi de posició, m’he posat de peu clavant la Mastodon, no he pogut fer ni 10 metres, la roda de darrera relliscava constantment, la pista estava gelada. Pedalant assegut no hi havia problema, es podia pedalar bé, la roda no relliscava, hi havia grip de sobres, però de peu, no podia. M’he assegut i he seguit pujant, amb 3 pinyons fins el creuament a Eyne, allà he encarat el telecadira de Saint Pierre dels Forcats i he arribat al telecadira amb 35 minuts, un molt bon temps.
Un cop allà he anat cap al Bar i pel camí de darrera volia pujar per anar fins a la pista negre de Eyne, la mateixa ruta que vaig fer fa un parell de setmanes. A la que he sortit de la pista i he començat a pujar he notat que la neu que no estava trepitjada per la retrac estava tova i la roda de darrera s’enfonsava, la solució es senzilla, mirar de augmentar la velocitat per tal que el pes per centímetre quadrat i sobre tot l’estona que l’aguanta la neu, fos la mínima. Així he pogut pujar bé, he arribat al revolt i després degirar la roda de darrera s0ha enfonsat i he hagut de fer peu i caminar fins arribar a la pista blava, allà he pogut pujar altre cop a la bici i començar a pedalar, amb esforços. He creuat la blava i he anat a buscar la pista negre, tan bon punt he creuat la negra i he encarat la pujada de l’enduro 6, la roda de darrera s’ha enfonsat i no he pogut continuar, ni amb tot posat.
He fet mitja volta i he anat a buscar la pista blava, la Petite Fontaine, he pensat que ja que no podia pujar fora de pistes, potser pujar fins a dalt de tot de la Petite Fontaine estaria bé. He encarat la pista i he començat a pujar fent zetes, tot ha anat bé fins que hi ha un punt que el desnivell es bastant important, allà he començat a notar que relliscava. He hagut de fer peu, no he pogut seguir pujant. Al fer peu a terra, he notat que relliscava, M’ha costat molt aguantar-me de peu, realment estava perillós.
M’ha costat baixar, he pensat en posar-me de genolls per no caure, però al final, he aconseguit arribat a la cantonada de la pista, allà hi havia neu verge, no relliscava. M’he aconseguit pujar de nou a la bici, i sobre la bici he baixat be, sense relliscar en cap moment. He girat a la dreta per on havia pujat feia uns minuts, al baixar amb velocitat, si més no més que a la pujada, les rodes no s’han enfonsat tan. He parat a fer unes fotos i he seguit baixant, pel mateix lloc on he pujat. He arribat al telecadira, i he encarat la Promenade en Forêt fins el final, la Greta al meu costat contentíssima.
La baixada per pista amb marques de la retrac i glaçades dona una sensació molt curiosa, la roda de davant va seguint les marques, però com que els tacs dels neumàtics no tenen les mateixes mides que les marques, la roda de davant es mou i la bici es mou moltíssim, al final he acabat baixant d’esquerre a dreta per tal de no tenir aquesta sensació tan rara. Hem arribat al telecadira d’hora, habitualment arribem que són les 9 o 9 i poc, avui eren dos quarts de nou, no he pogut fer res especial per la neu i el glaç. D’allà fins a casa sense problemes, al costat de casa, un pel de neu per netejar el fang del carrer de casa i llestos.167
En total m’han sortit 10,30km que hem fet la Greta i jo amb una hora i tretze minuts, a una mitja de 8,5km/h, un consum energètic de 619kcal en el meu cas, amb una mitja cardíaca de 136 ppm que es el meu 78% i una màxima de 167ppm que es el meu 95%. Una cadència mitja de 68 rpm, un desnivell positiu de 456 metres i un negatiu de 364 metres.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 462 m
Total descent: -369 m