Aquest matí hem sortit a les 8, no abans, no tenia gaires ganes, em fan mal les cervicals de la caiguda d’ahir i per postres, ahir va estar plovent i aquesta nit no hem baixat de 5 graus positius, per tan la temperatura es molt alta i la neu es desfà.
Hem encarat el telecadira, el carrer de casa que fins ahir era neu, avui era fang, la base del telecadira estava tota glaçada d’haver-se desfet la neu i quedar la base que hi havia, he passat a peu i relliscant, no m’he vist amb cor de passar sobre la bici. Fins arribar al telecadira, per la pista de trineus, he mirat de fer laterals buscant terra, hi havia gel a tot arreu. El gel, habitualment, no es un problema si no sua, es a dir, si la temperatura ha estat sempre per sota de cero graus, no rellisca si no fas alguna tonteria, es a dir, com quan et poses un glaço molt fred a la llengua que s’enganxa al principi, doncs igual.
Tan bon punt hem agafat la pista verda Château d’Eau, hem començat a pujar, la neu trepitjada per la retrac estava més o menys bé, tot i que tova, i la dels laterals tova que la roda s’enfonsava com si fos fang amb molta aigua, una sensació molt estranya. Hem anat fent via fins arribar a la Promenade en Forêt, la pista que hi ha a la dreta de tot, la verda que ahir vaig pujar perquè l’havia trepitjat la retrac. Avui estava molt malament, la poca neu trepitjada era aigua, per tan, les rodes s’enfonsaven i costava molt de pujar, però afegit que si feies més força de la conte, relliscava de darrera. He aconseguit pujar amb dificultats, però he pujat, buscant sempre que he pogut els laterals si hi ha arbres, la neu ja no hi era i es veien les pedres de sota, millor grip. He arribat al creuament de la blava, allà la pista ja estava oberta, diguem que la part de sota l’han tancat per esquiar.
La pujada ha estat bastant més fàcil, tres pinyons i amb cadència de 60 a 65 rpm fins arribar al telecadira. Era tard, ha eren les 9 menys 10 aproximadament. He anat fins el bar, he pujat al telecadira i sense parar, he baixat per la mateixa pista que he pujat. No ho faig mai, m’agrada baixar per corriols, trialeres, o camp a través, però amb la neu d’avui, estava molt perillós. Baixant per la pista, m’he adonat que la Greta està més en forma que l’any passat, a 29km/h esta corrent al meu costat, a 30km/h ja la començo a perdre. L’any passat això em passava a 26km/h, ara ja ho aguanta a 3km/h més de pressa.
Al arribar al creuament on pots anar a la dreta cap a Le Combe i a l’esquerre per la Promenade en Forêt, hi ha també el corriol del final de l’Enduro 6 i 7. M’hi he ficat, estava net, sense res de neu, potser alguna part amb neu/gel, però res de res. Són pocs metres i tornes de nou a la verda per fer la part final, però en un parell d’esglaons m’he notat les cervicals, així que al tocar pista de nou, he baixat per la pista. Estava perillós, a la mínima et marxava la roda de davant, el gel que es aigua, sempre que sigui consistent, però al trepitjar-lo, s’enfonsa i rellisca. Hem arribat de nou a la pista verda d’inici i hem baixat cap al telecadira, ja era tard, havien obert l’estació, devien ser les 9 i 10 del matí aproximadament. La part gelada del final de la pista de trineus, a peu altre cop, per evitar patacada. Fins a casa amb més fang que gel i neu. En resum, si no baixa la temperatura i neva de nou, que sembla que es la previsió pel dia de reis, això s’acaba en 48 hores.
En total m’han sortit 8,53km que hem fet en 59 minuts, a una mitja de 8,6km/h, amb un consum energètic en el meu cas de 513kcal, una mitja cardíaca de 130 ppm que es el meu 74% i una màxima de 157 ppm que es el meu 90%, una cadència mitja de 62 rpm, un desnivell positiu de 324 metres i un negatiu de 321 metres.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 328 m
Total descent: -326 m