Aquest matí ens hem llevat amb despertador i hem sortit a les vuit menys deu de casa la Greta i jo, la pega es que encara era fosc, es fa de dia un pel tard, eren les 8 que començava a veure un pel de llum, però ja estàvem pujant per la pista. Com que ahir va nevar i vaig “encigalar-me” amb l apujada per la Promenade en Forêt, vaig haver de caminar, avui he decidit no endur-me cap ensurt i pujar per la pista verda de davant de casa, la que passa per davant del telecadira fins a dalt de tot, així que he pujat la Château d’Eau sencera.
Aquesta nit no ha fet fred, diguem que no hem estat sota zero en cap moment i això ja ve des d’ahir a la tarda, per tan la neu havia d’estar més pesada i segurament fos més senzill pujar per pista trepitjada que no pas per pista sense trepitjar, ja que amb neu pesada, la bici es frena. Hem encarat pista amunt i on habitualment agafo la pista verda de la dreta, hem seguit pujant. Hi ha uns punts de desnivell importants, els podria catalogar amb 3 o 4, el primer es just quan deixem la Promenade en Forêt a la dreta, he hagut de pujar fent zetes per evitar fer peu, i no passar-me de pulsacions. He mirat d’evitar en tot moment no passar de 15% de desnivell de pujada, així que a base d’anar fent dreta i esquerre, he aconseguit pujar fins a dalt de tot. Segons quin punt, quan la neu estava més tova, la roda de darrera s’enfonsava i costava molt més de poder pujar.
La segona part dura es després de passar per sota del telecadira i les 2 últimes al final, abans d’arribar al telecadira, hi ha unes rampes interessants, si més no per anar amb bicicleta. Hem arribat a dalt al telecadira, hem fet una parada per fer una foto i per horari he decidit baixar. He baixat pel mateix lloc que ahir, es a dir, primer per la blava Le Combe i abans de començar la baixada més important, a l’esquerre, hi ha un camí que ahir vaig obrir i que avui hi havia passat gent amb esquis, que hem seguit. La baixada prou bé, amb la neu trepitjada, millor que no pas amb la neu tova d’ahir, més ràpida. Hem trobat un parell d’esquiadors que pujaven amb pells de foca, ens hem saludat, m’han deixat passar i hem aparegut a la Promenade d’en Forêt, hem baixat per la pista i he pensat que estaria bé baixar-la tota, la part de baix em va agradar ahir amb tota la neu que hi havia. Avui per això, la neu estava més aposentada, més pesada, he hagut de pedalar igualment per baixar, però la neu no s’aixecava per les cantonades del neumàtic com ahir, sinó que estava molt pesada, com si fos sorra.
Hem baixat bé, però a la part final ha passat una cosa curiosa, han creuat la pista un parell d’isards i la Greta que estava al meu costa, suposo que ha pensat que eren un parell de gossos. Ha començat a córrer i s’ha quedat parada mirant per allà on han marxat muntanya avall. Impossible de veure’ls estan a casa seva, son invisibles.
Un cop hem trobat de nou la pista verda de rigor, hem baixat fins al telecadira i cap a casa. Hem arribat a casa amb 7,35km que hem fet amb 54 minuts, a una mitja de 8,1km/h, un consum energètic en el meu cas de 524kcal, una mitja cardíaca de 136 ppm que es el meu 78% i una màxima de 160 ppm que es el meu 91%. La cadència mitja de 62 rpm, el desnivell positiu de 324 metres i el negatiu de 327 metres.
Aquí us deixo el track d’avui, que veureu que té un desnivell més important de pujada.
Total climbing: 327 m
Total descent: -330 m