Aquest matí hem sortit la Greta i jo, a ella li hem comprat unes botes de Ruffwear, una gent que fan botes especials per gossos, i el model que li hem agafat es per neu. La pobre, li encanta venir amb mi, però els coixinets de les potes se li omplen de neu que es converteix en gel i li fa mal, li haig de treure de tan en tan. Avui ha anat bé amb les botes, un pel estranya al principi, però després com si no en dugués. Hi havia previsió de neu, però a mig matí, així que he pensat en fer una ruta nova que vaig dibuixar a inicis de desembre, i que no havia pogut fer per excés de neu, diguem que no sabia com era. Així que hem marxat a tres quarts de vuit a fer la primera sortida del Nadal, estarem per la zona una setmana llarga.
He carregat la ruta al GPS i m’he oblidat de posar-lo en marxa fins arribar al telecadira, així que els primer 200 o 300 metres no hi són. La base del telecadira estava molt glaçada, ha fet calor i ha desfet la poca neu que hi havia, he tingut un parell d’ensurts relliscant i he decidit pujar fins el telecadira buscant herba en contes de neu i gel. Des del telecadira, hem pujat la Château d’Eau sense problemes fins arribar a la Promenade en Forêt, la verda que hi ha a la dreta de tot i que estava tancada per falta de neu, el que hi havia era neu artificial a les pistes principals, res més. He pujat bé, tot i que al primer revolt, la roda de darrera ha relliscat i la de davant l’ha seguida, una bona capa de gel amb un centímetre de neu que ha caigut aquesta nit. Hem pujant bé, fins arribar al creuament on la pista ja esta oberta i hem agafat el camí de l’esquerre, creuant la blava Le Combe.
El camí que hi ha després estava bé, neu, però per les cantonades es podia pujar bé, hem arribat de nou a la Château d’Eau, l’hem creuada i hem seguit el mateix camí, que bàsicament fa una zeta per estalviar-te de pujar la verda directe. El camí a la dreta i creuant de nou la pista, el camí segueix i puja, amb neu, però es podia pedalar bé. Trobem de nou una pista, una verda que creuem, es diu Petite Verte, seguim el camí, creua de nou la verda que hem agafat de bon inici i a partí d’aquí ja sortim de l’estació. Hem seguit el camí de pujada, aquí ja ha costat un pel més, la neu no estava trepitjada i n’hi havia més que a baix. Tan bon punt he creuat el remuntador que puja i he trobat el cartell de la Enduro 4 que baixa, hem seguit recte, com que el camí es pla, m’he pogut arribar a posar de peu. Avui he sortit amb l’amortidor de davant que vaig portar d’EEUU, una Manitou Mastodon de 120mm de recorregut, el model Comp, el Pro pesa menys i es molt més car, i la veritat es que tenir una bici de quasi 16 kg a tenir-la de 17kg, crec que no ve d’aquí que l’amortidor més car peso 200 grams menys.
Al final del camí, comença a pujar i he hagut de fer peu, es un desnivell molt petit, molt poca cosa, segurament sense neu l’hagués pujat amb 4 o 5 pinyons sense problemes, però amb la neu que hi havia he hagut de fer peu i caminar uns metres, fins que he trobat de nou que hi havia poca neu a les cantonades, bàsicament has de buscar camí propers als arbres, que paren la neu, al mig de la pista, es molt complicat, la roda s’enfonsa i has de fer molta força per poder pedalar, i amb tot posat que es un plat de 22 dents i un pinyó gran de 42 dents. Entre caminar i pedalar he estat uns 50 metres, no més, després ha començat la pujada cap al pla de dalt i he pogut anar pel lateral, pujant sense gaires problemes, un pel de gel, però no gran cosa. Un cop a dalt, ja es pla i s’arriba a una mena de lloc on aparcar els cotxes, que a l’esquerre hi ha la Enduro que no té número, per mi la més bonica i forta de la zona i recte, era una zona nova per explorar. Hi ha un cartell que diu, si durs gossos, els has de fur lligats, ja que hi ha bestiar pasturant, es el que m’ha frenat de seguir el camí a l’estiu, però avui amb el fred i la neu, he pensat que la pastura estaria al corral, i així ha estat.
La part inicial es planera, baixa un pel i puja, la pujada, sense arbres al costat, l’he hagut de fer mig a peu i mig amb bici. Després de la pujada, que es molt poca cosa, comença a baixar i et trobes un tancat (a l’hivern obert) i el camí que segueix, i que segons he vist a la cartografia et dur a un refugi que es pot arribar també des de Prats de Balaguer. Just en aquest punt, he agafat un camí a l’esquerre, el tenia dibuixat al track del GPS i estava marcat per unes rodades de Quad. He baixat bé, la veritat es que l’amortidor treballa i molt, es nota bastant, es més còmode. D’entrada la bici es un pel més alta, cosa que dificulta començar a pedalar sobre el seient, però t’hi acostumes, i la baixada es molt més suau, no es gens brusca, baixa molt bé, per neu, pedres i m’he atrevit amb alguna part amb gel, però poca cosa. El camí baixa, no té perill i et dur al camí que puja per les antenes de Planès, l’he fet un fotimer de vegades. Et deixa a una mena de “plaça” gran on a l’esquerre es pot seguir, per una pista menys practicada i que avui tenia neu, neu com per anar mort, però no com per posar peu a terra i caminar.
Aquí us deixo un parell de vídeos de com treballa la Manitou Mastodon Comp 120mm
Al final del camí et trobes que s’acaba i baixa un corriol cap al Pla dels Esquirols, l’he fet amb bici i caminant vaires vegades, hi havia poca neu, un pel de gel. Suposo que estava així perquè esta bastant tapat d’arbres. Un cop a baix, des del Pla dels Esquirols, a l’esquerre, a creuar el riu i de nou a l’estació d’esquí, cap a casa sense problemes. S’ha de dir que estic escrivint el post a la tarda, son les 18:00 aproximadament, ha començat a nevar quan arribava a casa amb la Greta i la FatBike i no ha parat encara, en algun moment nevava molt, en altres menys, però ha caigut un pam de neu ben bona.
He arribat a casa amb 11,26km, li hem d’afegir els 200 o 300 de bon inici, però no em preocupa. Els hem fet amb 1 hora 37 minuts, a una mitja de 7km/h, amb un desnivell positiu de 389 metres i un negatiu de 415 metres, contant que hem sortit de casa a 1709mts i hem arribat a 2076mts, en el meu cas un consum energètic de 701kcal, una mitja cardíaca de 135 ppm que es el meu 77% i una màxima de 158 ppm que es el meu 90%.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 410 m
Total descent: -436 m