Ruta nova a Vilanova amb trencadissa

Aquest matí hem quedat a les 8:00 al Caprabo, primera sortida de l’any pel Garraf. Estàvem el Damià i l’Anna a Sitges, hem anat cap a Sant Pere de Ribes, on havíem quedat a les 8:20 a la plaça de l’ajuntament, allà hi havia el Fer i el Carlos esperant-nos, han arribat just quan apareixíem nosaltres. Hem anat cap a Vilanova, per darrera al castell, havíem quedat a la Mahle amb el David Ocariz, a les 8:45 i allà estava. No ens ha vist perquè hem trobat una colla de 10 endureros i ens hem enganxat darrera d’ells els últims metres.

Ens hem saludat i hem encarat el Pic de l’Àliga. Com que el David es de Vilanova i la Geltrú, es coneix la zona molt millor que nosaltres, i ha guiat ell, nosaltres l’hem seguit. L’anada fins a Balcons l’hem feta de forma diferent, hem pujat fins a Mas de l’Artís per un camí que no havia fet mai, si més no la part inicial, la resta la coneixem per haver-la fet de baixada. Just abans de l’arribar al Mas, a l’esquerra hi ha un camí que puja molt i l’hem seguit, ens ha dut darrera de l’inici de la pujada a Balcons, es veia la part de ciment que puja a Balcons, però com que es va cremar la zona fa uns any, no hi ha bosc i es veu més enllà del normal. Hem fet una pujada dura per un camí amb moltes pedres i hem anat per un corriol fins a l’inici de la part de ciment.

Hem pujat Balcons, hem trobat de nou un grup de ciclistes, molta gent avui. També ens hem trobat de nou la colla dels més de 10 bicis d’enduro que hem trobat venint de Sant Pere de Ribes, però no han pujat Balcons, han anat per un corriol a la dreta. Un cop a dalt de Balcons hem baixat com si anéssim al Pantà de Foix, però hem seguit pujat per la segona pujada forta de ciment, la que et dur un cop ets a dalt de tot a la Casa Alta.

Sense arribar a la Casa Alta, al desviament a la dreta, trobem una balla amb una cadena, el camí que hi ha a la dreta es el que torna del Pantà de Foix, el que ve de Torrelletes. Nosaltres hem seguit el camí recte, es una pujada constant fins arribar al cim on després d’un creuament que ve de la dreta, seguint recte arribem al cim, al Pic de l’Àliga. Allà ens hem fet la foto de rigor, feia fred perquè feia vent i estàvem alts i suats. Hem vist que hi havia una cursa de córrer, pujaven i tornàvem per la trialera que hi ha a mà dreta baixant del Pic de l’Àliga a Canyelles. El David ha dit que era la Cursa del Pic de l’Àliga, ell l’ha fet algun cop. Hem tornat endarrere pel mateix camí uns metres i ens hem desviat a l’esquerre, per anar a buscar la pilona que hi ha al pic que es veu des de Vilanova, el Pic de l’Àliga no es veu.

Un cop hem passat una cadena, hem trobat a mà dreta una baixada per trialera marcada amb un GR, un camí que he fet, conegut per mi i pel Fer si més no. Un cop a baix, hem esperat per reagrupar-nos i hem seguit la trialera per l’esquerre, es un camí que esta molt millor que la última vegada que el vàrem fer, tot s’ha de dir que crec que l’hem fet 3 o 4 vegades. Hi ha molta pedra, la roda s’enfonsa com si fos sorra, però la pedra es grossa com una pilota de tenis. Es un camí sense cap perill, però té un punt de tècnic. Un cop hem arribat al final, on s’ajunta amb un camí de dreta a esquerre, hem esperat per reagrupar-nos i hem fet a la dreta, per caure a l’esquerre de nou al primer trencall, una trialera que segueix baixant i que ens dur al final al Fons de les Oliveres. La segona part de la trialera, té una entrada més complicada, però la resta es fa prou bé, no te cap problema.

Aquest punt acaba quan trobem un arbre caigut en mig del camí, es pot passar per sota de l’arbre o es pot caminar un pel i passar per l’esquerre. Hem aprofitat per reagrupar-nos i hem seguit a l’última part de la trialera, on el corriol s’ajunta amb un camí més ample, que el David ha coneixia, i que et dur a uns 30 metres al Fons de les Oliveres, un camí de baixada conegut per tots nosaltres, menys pel Carlos, que era tot nou per ell.

Hem baixat pels Fons de les Oliveres fins que hem trobat la part amb pedra més complicada, jo anava primer i m’he tirat per la dreta, he recordat que la última vegada vaig aconseguir fer aquest punt per allà, però aquest cop no he pogut. Crec que he entrat massa ràpid, he caigut i m’he donat un copet al genoll esquerre, res greu. El Fer la fet a peu i quan arribat la resta, també l’han feta a peu. Un cop reagrupats, han sortit el Fer, el Damià i el David i quan he intentat sortit jo, m’he adonat que la roda de darrera no girava, tocava el neumàtic amb el basculant.

Ràpidament he deduït que he trencat un radi. He baixat de la bici, hi havia el Carlos i l’Anna i he vist que havia trencat un cap de radi i que la llanta estava molt tocada, suposo que a la caiguda li he donat un cop amb algun roc i no ha aguantat. He donat la volta a la bici, mirant de treure el radi trencat i mirant de ajustar la resta de radis buscant que la roda pogués girar i no tocar el quadre amb intenció de poder arribar a casa.

L’Anna ha aconseguit parlar amb el Damià i han tornat a buscar-nos, el Damià i el Fer, el David ha marxat, havia d’estar a Barcelona a mig mati. Em Damià duia unes alicates que han ajudat a treure el radi trencat i entre el Fer i jo hem aconseguit que la roda girés tocant molt poc el basculant. Hem fet via tornant, mirant d’evitar trialeres, la meva roda venia al límit. Hem acabat el Fons de les Oliveres, hem anat cal a Mas de l’Artís i hem baixat per pista, no pas per la trialera de rigor fins a trobar asfalt i passat per sota del pont de l’autopista. Hem seguit recte per anar a parar a la rotonda de l’autopista que ve de Canyelles i surt de Vilanova i hem creuat les balles amb les bicis a les mans per anar a buscar el camí que hi ha a l’altre banda, una pista asfaltada que et dur a un parell de masies i a mà dreta a un cementiri de cotxes que seguint baixant et dur a la carretera que va per darrera de Vilanova a Sant Pere de Ribes.

Allà ens hem desviat per anar a buscar l’antic Casino de Barcelona, carretera a Sant Pere de Ribes i el camí que et dur fins a l’hospital dels Camils i Puigmoltó. Ens hem acomiadat el Fer i del Carlos i hem seguit creuant Puigmoltó fins a trobar, creuant la carretera, la pista que et dur al camp de vol i a la urbanització Rocamar. Allà s’ha quedat el Damià, l’Anna i jo hem seguit per l’església del Vinyet fins a trobar mar i pel passeig de tornada a casa.

A mi en total m’han sortit 43,64km que hem fet amb 3hores 8 minuts pedalant, contant que he entrat a les 12:00 a casa i hem sortit a les 8:00, surten més hores, però només he contat les pedalades, les d’averia no les he contat. El ritme que em surt es de 13,9km/h, amb una velocitat màxima de 45,5km/h, en el meu cas un consum energètic de 2005kcal, la mitja cardíaca de 130 ppm i la màxima de 169 ppm, la cadència mitja de 74 ppm, el desnivell positiu de 844 metres i el negatiu de 854 metres.

Aquí us deixo el track d’avui, que no penjaré perquè ha tingut un mal final, però la ruta la repetirem segur i la penjaré com a nova, a pujada de Vilanova a Balcons m’ha agradat, es nova.

Distància total: 43900 m
Ascensió total: 930 m
Descens total: -938 m
Descarregar
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix
Raül

About the author

Raül López

Leave a Reply


Este sitio usa MATA-HOYGAN para eliminar el Lenguaje HOYGAN y Censurar el Lenguaje Obsceno.