Sortida amb molt de fred

D’esquerre a dreta el Pedro, en Raül (jo), el Santi, el Damià, el Fer, l’Anna i el Ramon

Aquest matí a les 8 estàvem el Damià, l’Anna i jo al Caprabo. Hem encarat la Fita i hem pujat ràpidament, havíem quedat amb el Santi i el Fer a Quatre camins a les 8:45. Un cop hem passat els caçadors i hem començat a encarar la baixada, hem decidir seguir recte, no fer els Holandesos i passar directament per la Fasina, havíem quedat i anàvem tard.

A la pujada hem notat que la temperatura era baixa, suposo que la humitat no ajudava pas, però al començar a baixar cap a la Fasina hem notat fred, cada cop més, quan més a la vall anàvem, més fred feia, suposo que la humitat més a dins calava. Jo he sortit de curt de cames, però on he patit més ha estat a les mans que duia guants d’estiu, els única que tinc per tot l’any i les orelles. Sort que al cos duia 3 capes i al coll un “buff”, sinó em moro. Si jo tenia fred, l’Anna i el Damià que son més prims que jo anàvem pelats de fred, l’Anna sobre tot.

Un cop hem arribat als Massets de Dalt i hem començat a pujar, el sol ha aparegut i hem començat a deixar el fred de banda, però ens ha costat una estona, fins que hem fet el cim.

Un cop a dalt hem trobat el Fer i el Santi que acabava d’arribar feia uns minuts només. El Fer ha vingut amb la KTM elèctrica doble de 27.5+, espectacular. Es la que vàrem fer servir ahir amb la Yolanda, però avui li ha posat pedals automàtics.

Jo he tingut un problema amb el desviador de davant, porto el plat nou des de divendres, el vaig muntar a BikeIT amb l’ajuda del Fer, però el desviador esta ple de brutícia i segurament un pel més de rovell del conte, per tan, no deixava que pugés be la cadena i no podia muntar el plat gran. Mentre m’ha fet un cop de mà amb l’ajust, que ha constat en treure la cadena i fer moure el desviador amb tot el recorregut uns segons, el Damià i l’Anna han provat l’elèctrica. Han quedat molt contents ambdós, l’Anna ha baixat un tros de la baixada als Massets i l’ha fet de pujada de nou, perfecte, amb mode turbo es increïble, suposo que amb mode Eco més normal.

Mentre estàvem acabant d’arreglar la meva bici han aparegut el Pedro i el Ramón que venien des dels Massets també. Han provat la bici ambdós i han quedat igual de contents que l’Anna i el Damià. Amb la meva bici ja feta, hem anat fent via cap a Sant Pere de Ribes per agafar la trialera de rigor que et baixa per darrera a les vinyes que hi ha a mà dreta i seguint les vinyes et dur a la pista principal que va a Olivella, hem agafat la carretera i tots 7 hem anat cap a Can Grau, la idea era baixar Santa Susana. El Ramón ens ha comentat que el seu Garmin que té termòmetre li ha marcat un grau negatiu a la Fasina, ara entenc el fred que teníem.

El Fer ha anat com ha volgut, si volia anar al nostre costat, fora elèctric i llestos, si volia avançar-nos, elèctric i ens ha pogut passar com i per on ha volgut, sobre tot a les pujades fortes.

Un cop hem vist Can Grau, hem encarat a mà esquerre la pista i hem pujat. Hem fet una parada tècnica per menjar quelcom a la cadena que hi ha al corriol que baixa cap a Can Grau. El Fer ha baixat a buscar el Santi que ha parat a treure’s roba i ha aparegut amb el Santi en uns moments, ell en mode Turbo i empenyent el Santi per l’esquena amb la mà dreta, han pujat volant. L’Anna ha tornat a agafar la KTM per baixar fins a Can Grau per la trialera i fer-la de pujada, increïble ha dit.

Hem seguit per la pista camí de Olesa de Bonesvalls, el Pedro s’ha muntat a la Specialized Stumpjumper FSR de carboni, un X0 1×12, amb un 10-50 a darrera. Esta molt content, el pinyó gros es immens, molt gran, però el desviador treballa i el pot utilitzar, diu que pujant no ha notat cap empitjorament, fins i tot alguna millora. Davant s’ha muntat un 32 dents, diu que més era ser un pel agosarat pel seu nivell. Suposo que entre això i que s’ha aprimat 13 quilos des de l’agost fins ara, ha notat un canvi important, venia a davant amb nosaltres sense problemes, parlant i pedalant. Això hagués estat impossible abans de l’estiu. Ha anat a un dietista que l’han ajudar a saber menjar i ha notat una millora molt important.

Estàvem a punt de començar el corriol de Santa Susana, hem fet fila, el Fer, el Santi i el Pedro davant, baixen molt bé i molt ràpid, jo el quart i la resta a darrera. La baixada tan maca com sempre, però estava molt mullada, semblava que hagués plogut, però era rosada i boira baixa que l’havien deixat així. No he tingut cap ensurt en cap moment, però veien el terreny com estava de relliscós, he adaptat el ritme de baixada a les condicions del terreny. Quan he arribat a baix de tot m’he trobat el Fer que venia de cara, estava pujant Santa Susana amb l’elèctrica, suposo que molt més senzill que amb la normal, que es pot fer, però té un punt curiós de pujada de pulsacions.

Ens hem trobat tots a baix, hem pedalat uns metres més i ens hem fet la foto de rigor just a sota de Santa Susana, la tornada de rigor fins arribar a la carretera d’Olivella. El Damià ha tingut un ensurt, baixaven per la pista el Fer, el Damià i el Pedro, han fet un salt i el Damià ha calculat malament l’alçada, ha fet uns moviments estranys que al no caure, han provocat la riota del Fer i el del Pedro, però si hagués caigut, i podia haver passat perfectament, s’hagués donat un molt bon cop.

Un cop a la carretera, hem agafat el lateral i hem anat fent via fina a Can Suriol i després fins a la urbanització de Mas Milà. Com que anàvem justos de temps, el Damià l’Anna i jo hem tornat fins a Can Lloses per carretera, la resta han seguit per muntanya. Des de Can Lloses hem fet via cap a Sitges, ja eren les 11:30 quan hem arribat a casa, un pel tard si es vol aprofitar el matí. Quan ens hem acomiadat, el Fer tenia encara 3 guions de bateria dels 5 que es càrrega màxima.

Crec que es poden fer 70 o 80km amb una sola carrega sense problemes, a més s’ha de contar que baixant no es fa servir el motor elèctric i que per sobre de 25km/h el motor deixa de treballar. Legalment no es pot, tot i que hi ha kits que permeten enganyar el sensor i arribar a 45km/h, suposo que ja s’assembla més a una moto que no pas a una bicicleta. Hem quedat tots molt contents. Jo crec que l’elèctrica es per una persona que habitualment no surt i vol sortir amb un grup que estan molt per sobre del seu nivell, per poder pujar per trialeres on habitualment no es pot pujar amb una bici normal per falta de cames o per fer sortides més lluny, per exemple, els primers 30 kilòmetres es fan ràpid, es surt per una zona nova i es torna i tot això amb un temps que abans amb una normal no es podia assolir. Els preus son alts, però la tecnologia també, la KTM porta un motor Bosh, sembla que són els millors ara mateix, els components “bicicleta” son senzills, no son alts de gama i la bici ronda els 3500€. Si es vol un amortidor millor, i desviador millor i uns frens millors, poder pujar a xifres molt més altres, però el format es més un esport nou que no pas una evolució d’una bici normal.

A mi en total m’han sortit 38,36km que he fet en 2 hores 35 minuts, a una mitja de 14,8km/h, una velocitat màxima de 56,5km/h, un consum energètic en el meu cas de 1845kcal, una mitja cardíaca de 125 ppm que es el meu 72% i una màxima del 90% que són 159 ppm, la mitja de cadència de 75 rpm, el desnivell positiu de 919 metres i un desnivell negatiu de 935 metres.

Aquí us deixo el track d’avui.

Total distance: 38295 m
Total climbing: 919 m
Total descent: -935 m
Download file: 11_12_2016.gpx
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix
Raül

About the author

Raül López

Leave a Reply


Este sitio usa MATA-HOYGAN para eliminar el Lenguaje HOYGAN y Censurar el Lenguaje Obsceno.