Aquest matí, cap a les 11 hem anat a Sant Pere de Ribes, a casa del Fer que ens ha deixat una KTM doble, recorregut 125mm, es a dir una XC pura, amb neumàtics de 3, una 27.5+ elèctrica. Ens ho va comentar el divendres i la Yolanda va dir, potser.
La bici es una KTM de test que tenen a BikeIT, va sortir amb ella el dijous però va punxar i no duia parxes per arreglar-la, així que va haver de tornar a casa amb la bici punxada.
Vàrem sortir de Sant Pere de Ribes, de casa seva, vaig carregar la Cannondale al cotxe i ens vàrem passar pel Decathlon de Vilanova, vaig comprar un parell de càmeres 27.5 normals, vaig pensar que el globus arribaria a cobrir el 3.0 de la 27.5+, així va ser.
Un cop reparada la bici, bateria muntada, vàrem sortir de Ribes cap a Sitges per muntanya. Jo em vaig deixar a casa el GPS, per tan no tinc clar els quilòmetres, ni cadències, ni res de res. Un cop al Caprabo de Sitges, vàrem pujar La Fita. La Yolanda li té una mania especial a aquesta pujada, però em va fer il.lusió fer-la amb l’elèctrica. Té 4 posicions, des de ECO, fins a Turbo, però amb la ECO n’hi ha més que suficient per dur una velocitat de pujada molt per sobre de la que pot dur un ciclista normal pedalant la Fita amunt.
Un cop a dalt, fent esforç, però no cansada com quan pujàvem la fita amb la seva bici, vàrem anar cap als caçadors, d’allà fins als Holandesos i vàrem arribar a Campdasens. La pujada prou bé per ella, jo a les pujades anava com sempre, a un molt bon ritme, però em podia seguir i avançar quan i com volia, pedalant i canviant de marxes, però amb un format diferent.
Vàrem fer la foto de rigor al cim de Campdasens i vàrem baixar a Vallcarca, pujada cap a Mas Quadrell, on ells ha venia un pel més cansada i sobretot mal de cul ja que no esta acostumada al seient de la bici. Va posar en un parell de punts el “turbo” de l’elèctrica i va pujar fins a Mas Quadrell que em va haver d’esperar una bona estona.
Al dur neumàtics molt amples, no va tenir cap problema amb pedres, reguerots, sots, etc. Entre l’amortidor doble i els neumàtics amples, s’ho menja tot, ni relliscar, ni fer cap lleig, res de res.
Un cop a dalt, tornada fins al collet de la Fita i vàrem tornar per Mas Alba cap a Sant Pere de Ribes. Varen sortir, calculo, uns 35 quilòmetres, dels que en la majoria d’estona duia la posició ECO, i tot i amb això la bateria va baixar 2 guions dels 5 que dur. Crec que amb cap, dona per una sortida llarga, d’uns 70 quilòmetres sense gaires problemes, segurament hagués pogut venir a fer la Sitges a Tarragona del dimecres passat, no hagués pogut anar còmoda pel cul i per les hores pedalant, tot i ser elèctrica, segurament acabi amb tiretes, però molt contenta.
Llàstima que sigui tan cara, roda els tres mil i pocs d’euros, un pel massa per un capritx, sinó segurament féssim una inversió en aquest sentit. Segons el Fer es un esport nou, la veritat es que et permet pujar per llocs on amb la bici normal no pots, per falta de força i equilibri, hi ha trialeres, que senzillament, no es pot. Segurament aquests llocs, amb una bici d’aquest estil es puguin pujar sense problemes, i les baixades han de ser per gaudir, la bici s’ho ha de menjar tot si t’agrada baixar.
Demà més.