Montserrat amb lluna plena

Aquest matí m’he llevat a les 4:30 i cap a les 4:45 he sortit de casa cap al Caprabo, tot i que havíem quedat a les 5 al Caprabo, ja sabia que no hi hauria ningú dels meus, així que no he parat, he seguit camí de la Fita amunt, amb la Lupinchin al manillar i una de 350 lúmens al casc.

Hi havia lluna plena, es veia tot perfectament. He pujat tot abrigat, però no feia fred, el fred ha començat quan he baixat cap a La Fassina, es veia com una mena de boira espessa que devia ser quelcom molt humit i si, estava molt humit. Allà m’he calat, tot i dur 3 capes de roba i he agafat un pel de fred. He pujat els Massets amunt fins a Quatre Camins, on havíem quedat amb el Mario i el David que venien de Sant Pere de Ribes (el David de Vilanova) i amb el Santi que venia de la Plana Novella.

Arribant a Quatre Camins he vist un parell de llums que venien de mà esquerre, el Mario i el David i jo he arribat uns minuts més tard, hem arribat abans d’hora. El Santi no hi era encara, així que l’hem esperat. A les 5:45 que es la hora que havíem quedat no havia arribat i hem pensat en trucar-lo si passaven 10 minuts i no venia, però hem vist una llum que pujava els Massets i hem deduït que a aquella hora només podria ser ell. Efectivament era el Santi que ha arribat uns minuts abans de les 6.

Hem decidit evitar el GR5 que va directe a Can Grau i fer una mica més de volta, hem anat fins a Olivella i d’allà hem agafat la carretera que va a la Plana Novella, ens hem desviat a Can Grau a mà esquerre, a la pista que va cap a Olesa de Bonesvalls.

Hi havia una vista increïble, lluna plena, llums de petites cases i pobles i boira a les valls, realment especial, molt bonic. Hem seguit el camí, ha de baixada cap a Olesa de Bonesvalls, la baixada amb boira a la part fonda s’ha fet freda, molt freda. Hem arribat al poble, el Santi s’havia quedat endarrerit i l’hem esperat. El David ens ha comentat que avui hi havia la Marató de Olesa, i per horari que eren vora les 7 del matí devia estar a punt de sortir.

A mida que ens hem anat apropant al poble hem començat a sentit el speaker que animava els corredors. Ens ha fet un pel de por perquè anàvem per la riera i estava marcat com l’inici de la marató, no teníem gens de ganes de trobar-nos els corredors de cara. Als pocs metres hem vist la línia de sortida, hi havia vora 100 persones, amb fred i boira per començar a córrer. Hem passat pel lateral per tal de no molestar i hem seguit la ruta cap al campanar i després cap a l’Ordal.

L’any passat a aquesta alçada ja començava a clarejar, però aquest any, com que hi hem anat abans, el canvi d’hora encara no esta fet i es fa de dia més tard, així que hem hagut d’aguantar els llums una bona estona de més. El David tenia la seva Lupichin amb el led vermell feia estona, però al final ha aguantat sense problemes.

Hem anat pujant i baixant fins que ha començat a clarejar de cop, un cop hem sortit del bosc i hem vist el poble de l’Ordal ja s’hi veia. Hem baixat a l’Ordal i just tocar la N340 hem apagat els llums. Hem creuat el poble i hem encarat la última pujada abans de baixar a Gelida.

El David i el Mario porten un ritme molt alt, molt bó, es nota que estan en forma, tot i que el Mario amb bici de carretera i el David corrent, però el física ajuda. Jo els he anat seguint, però m’han agafat distància com i quan han volgut. El Santi venia darrera meu, però al arribar al cim, abans de començar a baixar cap a Gelida el Santi no ha aparegut. Hem esperat i m’ha sonat el telèfon, el Santi que no sabia si dreta o esquerre en un creuament. Ha aparegut al cap d’uns minuts, s’havia despistat uns metres endarrere, però poca cosa.

Hem baixat cap a Gelida, veníem molls per la boira i per la suor, i com sempre que fem Montserrat, feia fred, molt de fred. Com ha dit el Mario, a Gelida l’hivern arriba abans. Hem anat a buscar un lloc on menjar quelcom, i hem trobat obert que no l’any passat el bar el Mirador. Hem menjat uns entrepans, hem begut quelcom i hem passat fred, però quan hem sortit a agafar de nou les bicis, el fred era molt més intens. Jo, si més no, tremolava com un flam.

El Mario s’ha acomiadat, havia d’estar a casa al migdia, tenia gent a dinar. Ha decidit tornar per carrereta, carreteres conegudes per ell. Ens ha enviat un whatsapp més tard que havia trobat el Javi i un amic amb bici de carretera i li havien fet de llebre fins a Sant Pere de Ribes.

Nosaltres 3 hem seguit la ruta, amb fred, tot i que veiem el sol, encara no ens tocava. Hem arribat a Sant Esteve de Sesrovires i allà ja teníem una bona temperatura, hem creuat el poble i hem agafat via cap a Esparreguera. Abans d’arribar a Esparreguera ja ens hem tret roba, ja no feia fred i jo personalment tenia por de que hi hagués fang a la part de la riera, però baixava la mateixa aigua que baixa habitualment quan fem aquesta ruta, tot i les pluges de la setmana.

Hem creuat Esparreguera i al sortir del poble a mà dreta hi ha una pista que puja constant però que es pot fer bé i que arriba a Collbató. Jo he anat fent a 80 rpm de cadència i 80 ppm de freqüència cardíaca i he pujat sense problemes. Ha estat l’únic moment que el David venia darrera meu, la resta del camí venia molt més fort. Hem arribat a Collbató i hem esperat el Santi, després hem entrat al poble, hi havia mercat, com el diumenge de l’any passat.

Sortint del poble, cap al Brut per camí, hem vist un helicòpter de bombers que estava fent un rescat, es veia un munt de gent en una via d’escalada i un bomber s’ha despenjat i l’han tornat a aixecar amb una altre persona, suposo que algun escalador s’ha fet mal. Ha sortit i ha baixat uns metres més avall de Collbató, suposo que hi ha l’hospital de rigor.

Hem seguit la ruta en amunt. Aquesta part a mi personalment se’m fa molt pesada i llarga, es una pujada d’uns 8 quilòmetres que es dura i no aporta res, ja tens ganes d’arribar a la carretera. Després de pujades i baixades, i no parar per prendre res al bar/restaurant que hi ha a mig camí, hem arribat al pàrquing de cotxes del refugi Vicenç Barbé.

Un cop allà, només ens quedaven 9 quilòmetres de carretera, una carretera que es fa molt pesada perquè inicialment baixa i no hi ha sol, per tan fa fred i després puja tot el que hem baixat, surten uns 400 metres de desnivell amb 9 quilòmetres, es un pel avorrida. Ens hem abrigat, i hem començat a baixar.

A la segona pujada m’he notat buit i he parat a fer un mos, duia una barreta de muesli de supermercat normal i corrent, amb xocolata. El David li ha passat el mateix abans d’arribar al pàrquing del refugi. M’hagués menjat un bou sencer, però no en duia més. El David m’ha passat i el Santi m’ha agafat, però hem anat fent via cap a l’entrada del pàrquing de Montserrat.

Una bona estona abans d’arribar a la barrera d’entrada al pàrquing, els cotxes estaven parats a la carretera, caravana per entrar al pàrquing del monestir, mai ens ho havíem trobat. Hem arribat a la barrera, el David anava davant meu uns metres i el Santi no el veiem, hem passat i hem començat a fer la última pujada abans d’arribar al monestir. Hi havia molt cotxes, tants com mai ho havia vist abans, el pàrquing ple, sense espais buits i seguien cobrant entrada als cotxes per entrar, increïble.

Hem arribat a dalt al monestir i tan el David com jo veníem morts de gana, hem parat a un supermercat petit que hi a abans de l’entrada a la plaça del monestir i hem pagat a preu de Montserrat en diumenge, però veníem afamats. Hem comprat unes galetes, unes patates xips i una cola cola de litre. Hem esperat el Santi i quan sortia del supermercat just arribava. Hem pujat plegats a la plaça del monestir, estava ple de gent.

Ens hem adonat que hi havia castellà, hem vist un 3 de 9 amb folre de la colla vella de Vilafranca, si més no es el que ens ha semblat als 3. Hem menjat tranquil·lament i ens hem fet la foto de rigor. Ens hem acomiadat el Santi, ja que volia tornar cap a Barcelona amb bici per la carretera i el David i jo hem anat a buscar els ferrocarrils de la generalitat, creiem que el tren sortia cada hora a i 4 minuts.

2016-10-16-13-38-43

Hem arribat a l’estació i el tren surt cada hora a i 40 minuts, així que hem hagut d’esperar tres quarts d’hora mentre no ha vingut el tren, temps per estirar tranquil·lament. Una hora després de pujar hem baixat a la Gornal i a uns escassos 20 metres i ha la parada de Renfe de Bellvitge, el tren ha tardat uns 15 minuts i jo he arribat a casa a Sitges a les 16:30, content, brut i cansat.

En total m’han sortit 91,61 quilòmetres que estan dividits amb 42,36 des de Sitges al bar on hem esmorzat a Gelida, després 39,65 fins a la plaça del monestir de Montserrat i els últims 9,60 són de baixada del monestir a l’estació dels ferrocarrils de la generalitat a Monistrol. La mitja de 14km/h, el temps de 6 hores 31 minuts pedalant, i si contem que hem sortit a les 5 i hem arribat a les 13:20 a la plaça del monestir, surten 8 hores 20 minuts en total. La velocitat màxima de 53,6km/h a la baixada de Montserrat a Monistrol, només s’ha de frenar, no s’ha de pedalar per res. En el meu cas el consum energètic de 4970kcal, la mitja cardíaca de 130ppm que es el meu 68% i el màxim del 93% que son 165 ppm, la mitja cardíaca de 72 rpm, el desnivell positiu de 2541metres i el negatiu de 2391 metres.

Aquí us deixo el track des de la porta de casa, per si algú el vol seguir. Hi ha alguna variació sobre el que hi ha publicada, ens hem estalviat el GR5 de Quatre Camins al Can Grau i baixant a l’Ordal hi ha una trialera (GR5) que he fet i que a la ruta de la web es baixa per la pista del lateral. Per la resta, es igual.

Distància total: 91436 m
Ascensió total: 2541 m
Descens total: -2391 m
Descarregar
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Digues si t'ha agradat

Comparteix
Raül

About the author

Raül López

Leave a Reply


Este sitio usa MATA-HOYGAN para eliminar el Lenguaje HOYGAN y Censurar el Lenguaje Obsceno.