Cuabarrada 2016

D’esquerre a dreta sóm el Javi, el Raül, l’Anna, el Ramon, el Mario i el Santi

Aquest matí de diumenge he manat a fer la Cuabarrada a Canyelles, la edició del 2016. A les 7:20 he carregat la bici de l’Anna i hem marxat cap al Caprabo, on havíem quedat amb el Ramon que venia amb el seu cotxe i amb el Santi que venia des de la Plana Novell amb bici.

El Santi ha arribat uns minuts tard, normal ha que ha vingut amb bici. Hem carregat la bici al cotxe el Ramon i hem marxat cap a Canyelles, on havíem quedat amb el Javi i el Mario. Hem aparcat els cotxes davant la benzinera que hi ha a la carretera i hem pujat pedalant cap a la sortida.

Hem arribat molt bé de temps a la sortida, hem menjat quelcom, hi havia pastes, sucs i aigua i hem fet temps fins que ha començat la cursa.

Hi havia inscrites unes 600 persones, un bon ambient, però cursa competitiva. Dos trajectes, el de 45 quilòmetres i el de 35 kilòmetres, nosaltres hem agafat el llarg amb uns 1000 metres de desnivell.

Hem quedat d’acord en no anar a fer temps, sinó anar tots 6 plegats i si algú es despenjava, esperar-nos i reagrupar-nos. La sortida ha estat puntual, com s’espera d’una cursa i els que van a fer temps estaven a primera fila, les primeres caselles eres per ells. Després hi havia el grup important de la cursa llarga i finalment la cursa curta.

Hem anat fent via, deixant passar la gent que venia amb presses i mirant d’anar tots plegats a la vegada. Ens hem hagut d’anar esperant, però no hi ha hagut cap tap que fes que la gent hagués d’esperar. Hem pujat fins al Pic de l’Àliga per carretera i la baixada per darrera, anant cap a l’ermita de Sant Miquel d’Olèrdola on hi ha la primera trialera de la ruta, una trialera no molt difícil, però amb molta grava, pedres soltes. Hi havia un tap i la gent esperava, així que hem fet temps fins que ens ha tocat començat a baixar, en aquest punt el Javi, jo darrera i després l’Anna i el Santi hem anat demanant pas i hem mirat de baixar sobre la bici, la gent baixava caminant.

Si fas una sortida llarga i hi ha algun punt de trialera, no té sentit fer-la a peu, si més no nosaltres anem més o menys be baixant. Un cop a baix de tot, un tros pla, creuar la carretera i començar a pujar de nou, on tot i intentar-ho hem hagut de fer peu, relliscava molt.

Ens hem tornat a reagrupar, pujant el Ramón venia just. Hem agafat via de nou, ha estat bé, ja que la ruta no es molt coneguda per nosaltres, que habitualment pedalem per la zona, però no arribem fins a la banda de Canyelles i Viladellops i quan hi passem, hi ha corriols que no coneixem.

Hem anat pujant i baixant per camins que no coneixem fins arribar darrera de Sant Miquel d’Olèrdola, el primer habituallament al quilòmetre 15. Jo no he menjat ni begut res, anava bé i encara no havia begut res de líquid. La resta han menjat un pel de fruita i regalaven líquid isotònic blau que ha agafat tothom.

Al cap d’una estona hem seguit endavant, tots junts de nou. La propera part que m’ha sonat ha estat un corriol estret que fem sempre que tornem de Les Gunyoles, hem vingut per un camí diferent, però el camí era el mateix. Allà hem parat perquè el Mario se li ha creuat la cadena i no podia pedalar. Una parada d’uns segons. El Javi ha tirat i l’hem perdut. Al cap d’uns metres hi havia el creuament de cursa curta o cursa llarga. Hem esperat a reagrupar-nos de nou tots, menys el Javi que havia tirat ell sol.

Els primers metres d’aquest tros de ruta eren coneguts, però al cap d’uns 3 quilòmetres ha hem tornat a fer ruta no coneguda. Ruta que tot i no ser ràpida, era molt divertida, bàsicament terreny nou. Hem anat pedalant plegats fins que ens hem desenganxat i el Mario i jo hem anat davant metre l’Anna venia enganxada darrera nostre i el Ramon i el Santi venien un pel més lluny. Hem anat fent via fins que hem arribat de nou al punt de cursa curta i cursa llarga, als poc metres hem trobat el Javi i el punt segon d’habituallament.

Hem fet la última parada per reagrupar-nos i menjar quelcom. El Ramon i el Santi han vingut un pel més tard i els hi ha calgut una parada igual de llarga que la nostre. El Ramon venia just, li calia menjar quelcom. Jo no he agafat res, i això que l’habituallament estava molt be. Seguia sense gana i amb un pel d’aigua però poca.

Teníem els últims 7.3 quilòmetres per davant abans d’arribar al final de la cursa. Hem baixat fins agafat la carretera vella de Viladellops i de nou pista, per una pujada llarga, constant però no molt dura que hem anat fent sense gaires problemes abans de començar a baixar de nou. Ja quedaven 3,5 quilòmetres, hem agafat de nou asfalt a la urbanització de la pujada al Pic de l’Àliga que hem fet al matí.

Ja hem sentit els altaveus de l’entrega de premis, i hem notat que estàvem arribant al final. Hem arribat al punt de sortida amb 4 hores i mitja segons el temps del marxador. La ruta es pot fer a bon ritme amb una hora  menys, però avui hem anat, com sempre, a pedalar plegats, no pas a competir i hem decidit anar plegats i que el ritme el marquès el més lent, tot i que el Ramon no ha estat molt d’acord amb això.

A mi en total m’han sortit 45,79km que hem fet en 3 hores 43 minuts pedalant, a una mitja de 12,3km/h, una velocitat màxima de 49,6km/h, un consum energètic de 2364kcal, una mitja cardíaca de 130 ppm i una màxima de 173 ppm, una mitja de cadència de 71 rpm i un desnivell positiu de 1189 metres i un negatiu de 1191 metres.

Aquí les fotos que han penjat des de l’organització.

Aquí us deixo el track d’avui, penjaré la ruta al bloc com a rutes a fer pel Garraf. La setmana vinent anem a Montserrat, ja publicarem després.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.