D’esquerre a dreta som el Santi, el David, el Mario, el Damia, l’Anna, el Xavi i el Raül
Aquest matí de diumenge hem quedat a les 8 al Caprabo per sortir, un pel més tard amb la intenció de tenir més quòrum aquesta vegada.
A les 8 érem el Damià Dotor, el Xavi Benazet, l’Anna Muñoz, el Mario Bernardó, el David Ocariz, el Santi Vilarubla i jo, deu ni do. El Fer no ha vingut, encara arrossega mocs del refredat de la setmana passada.
La idea era estar a casa cap a les 10:30, per tan hem mirat d’adaptar la ruta, tot i que hem arribar un pel més tard.
Hem pujat la Fita, dura com sempre, hem anat cap als Caçadors i hem girat cap als Holandesos per baixar per la casa nova.
El Damià i jo anàvem al davant, he notat que ell anava més ràpid que jo i li he dit “passa tu Damià, que vas més ràpid”. No ha passat, així que seguit jo al davant al corriol de la Casa Nova, he anat fent i he parat després del camp llaurat, ja que no he vist que vingués ningú darrera meu.
A l’estona han aparegut tots, resulta que el Damià ha relliscat just a l’inici, sembla que ha relliscat la roda de davant i ha tocat terra.
Res greu, unes rascades i un bon cop a l’espatllà esquerre, que li farà mal durant uns quants dies. Ha estat un mal regal d’aniversari, demà dilluns 11 en fa 50, es el petit del grup.
Hem seguit fins arribar a Jafra on hem parat de nou, el Damià es queixava de un clec clec intern, i després de mirar-ho hem vist que a simple vista tenia rascat, però res important. Tot i amb això, ha decidit anar fins als Budistes i tornar, res de sortida avui, sentit comú es diu d’això.
Ens hem fet la foto de rigor i la resta hem seguit a l’esquerre, després d’una cadena que hi ha, per un corriol que cau a mà esquerre i que baixa fins a la riera, just a darrera dels Massets de Dalt, es un corriol molt maco, no complicat i amb inclinació.
D’allà per la riera fins arribar a la pista principal i hem pujat fins als Massets de Dalt, allà cadena a l’esquerre de nou i hem pujat pel corriol que puja pel lateral de la pista principal que va dels Massets a Quatre Camins.
Un cop a dalt, hem seguit recte fins a trobar la pista que ve de Sant Pere de Ribes a Quatre Camins, l’hem creuat i hem baixat per la trialera que hi ha a l’altre banda, un cop a baix de tot, hem seguit per la pista, amb bastants tolls d’aigua avui, fins arribar al creuament que a la dreta ens ha dut fins al cementiri d’Olivella.
Ha estat curiós que hem trobat el Ramon i el Pedro que venien en sentit contrari, hem parat una estona a parlar amb ells.
El Mario havia d’anar a Viladecans a dinar a casa els seus pares i la seva dona i els nens hi anàvem amb cotxe, així que l’hem acompanyat per la carretera asfaltada que va d’Olivella a la Plana Novella fins a Can Grau, allà ens hem acomiadat d’ell i nosaltres hem baixat a Quatre Camins pel GR5, trialera amb molta pedra, però molt factible.
Un cop a Quatre Camins, hem decidit anar com cap a Sant Pere de Ribes i agafar la trialera que cau a mà esquerre i que baixa fins als Massets de Baix, d’allà el GR92 que passa per la Riera i la Cova Negra fins a la urbanització que hi ha darrera de Sant Pere de Ribes, on ens hem acomiadat del David Ocariz que ha fet via cap a casa i la resta hem anat tirant cap a Sitges.
He tingut un problema amb el Garmin EDGE 705 aquest matí, tan bon punt l’he endollat m’ha dit que no tenia bateria, per tan no ha aguantat gaire, vagament una hora i poc. Així doncs he dibuixat el track amb CompeGPS, son 5 minuts i em diu que he fet 34,85km, contant que hem sortit a les 8 del matí i hem arribat a les 11:30 de nou, hem estat 3 hores llargues, però crec que parats més de 45 minuts, hem parat bastant, hi havia moltes coses a explicar. El desnivell que em surt es de 854 metres positius i 846 negatius, just la meitat de metres i de desnivell que la sortida de Track de Bandoler que volem fer al Juny, això sí, a diari.
Aquí us deixo el dibuix de la ruta que he fet, us donarà una idea de per on hem passat.
Total climbing: 1056 m
Total descent: -1057 m