Tag Archives: xc300
Montgrós i el Pic de l’Àliga esquivant la pluja
Aquest matí hem quedat a les 7:30 al Caprabo, a les 6:30 hem fet els primers whatsapps, havia plogut per la nit, xispejava i tenia pinta de ploure. El Damià m’ha dit que no venia, així que he marxat cap al Caprabo, he deixat un parell de minuts de marge i he seguit cap a la Plaça de la Vila a Sant Pere de Ribes, no plovia, estava moll. Ens hem fet un parell de missatges amb el Fer i ha vingut uns minuts més tard del que havíem quedat, ha mirat el radar de pluja i no donaven pluja cap a la banda de Canyelles, així que hem decidit anar cap allà, pujant el Montgrós i fent el Pic de l’Àliga, tornant per darrera, Casa Alta, Balcons i de tornada a casa abans de les 11.
Hem sortit de Sant Pere de Ribes pel Castell, hem anat com cap a Vilanova, pel camí de darrera del Casino, de l’antic Casino de Barcelona, però ens hem desviat per uns corriols de pujada, que no havia fet mai jo, el Fer si, i que et deixen al carrer mal asfaltat que puja cap al Montgrós. Hem seguit pujant segueix llegint [...]
Sortideta light, el temps ha aguantat
Aquest matí a les 7:30 estàvem al Caprabo el Santi, el Fer i jo. El Fer ha arribat uns minuts tard, no ha trobat les sabates de les cales Shimano i ha vingut amb automàtics Shimano i sabates amb cales Crank Brother, una mala combinació. Per aquest motiu, hem decidit fer una sortideta light i no fer trialeres, podia ser perillós. Semblava que en qualsevol moment engegaria a ploure molt i ens mullaríem, però el temps ha aguantat, ha anat ploviscant i parant constantment, no ens hem mullat en cap moment, ha estat bé.
Hem pujat la Fita, hem baixat a Vallcarca i hem pujat a Campdasens. El Fer va just de forma, el Santi que ha fet la primera sortida oficial aquesta temporada, va bé, com sempre, al seu ritme. Hem arribat a Can Granada, les primeres masies que trobes tan bon punt comença a ser més planer el camí i hem esperat el Fer que venia lluny. Hem seguit pujant, ha estat una sortida més social que no pas per fer esport, fa temps que no ens veiem i ens hem posat al dia de coses segueix llegint [...]
GR5 fins a Can Grau i Santa Susana de baixada
Matí de diumenge, a les 7:30 al Caprabo, confirmats només el Joan Manel i jo, i si, no ha vingut ningú més. Hem sortit que devien passar 6 o 7 minuts de dos quarts. Hem encarat la fita de pujada, des d’allà hem anat als caçadors i hem baixat per pista cap a la Fassina, no hem fet corriols. Seguidament pujada a Quatre Camins pels Massets de Dalt. En la part més baixa, a la vall, feia un pel de fred, suposo que la humitat s’hi ha posat, he sortit de curt, però amb “manguitos” i no he trobat a faltar roba, he anat bé.
Tan bon punt hem arribat a Quatre Camins hem anat a la dreta, pel GR5 cap a Can Grau, també conegut com el “tornillo”. El Joan Manel no l’havia feta mai de pujada, a mi m’agrada bastant, la part inicial es més dura, després ja planeja i la part final, la que es més recte, es equilibri i cames, no cal posar peu fins arribar a la carretera a Can Grau. Des d’allà hem anat per GR5 cap a la pista que et dur a Olesa de Bonesvalls i hem agafat el desviament segueix llegint [...]
Molt de fang, ahir va ploure molt
Aquest matí a les 7:30 estava al Caprabo, no hi havia ningú, he esperar un parell de minuts de marge i he sortit. La sortida ha estat amb molt de fang, ahir va ploure molt i el terreny estava molt moll, la terra encara no ha absorbit tota l’aigua. He pujat la Fita, he anat cap als caçadors i he baixat a Vallcarca per Mas Quadrell, un cop a baix, he pujat cap a Campdasens i he baixat pel camí que et dur al creuament per anar cap a Vallgrassa. He agafat el desviament i al començar a pujar he vist el Joan Manel, no podia ser un altre, la seva Cube es espectacular de colors. M’he posat al seu costat i quan m’ha mirat ens hem conegut.
M’ha dit que ha fet un whatsapp 5 minuts abans de dos quarts, no l’he vist, ha esperat una estona i ha sortit sol, per sort hem coincidit en la ruta, ens hem trobat i hem seguit plegats tota la ruta. Hem arribat a creuar la carrereta que va del Rat Penat a la Plana Novella i hem baixat cap a Vallgrassa, seguint el camí per acabar arribant a la segueix llegint [...]
Resum del 2017 i 10é aniversari
Aquest any ha estat el desè aniversari de la web de Garraf en BTT, va néixer a inicis del 2007 amb la intenció de ser un lloc on la gent que vingués al Garraf amb bicicleta i no sàpigues per on sortir, poguessin trobar informació. També com un punt de trobada de ciclistes que sortien sols i volien sortir amb més gent, descobrir llocs nous i rutes noves, crec que ho hem aconseguit. Tot i que habitualment sóc jo qui mantinc la web i li dono forma a les xarxes socials, sóm un grup de gent molt maca, que a vegades sortim tots plegats, però que habitualment sortim alguns, no tots i ens ho passem bé.
En el meu cas el 2017 ha estat un any interessant, vaig començar l’any amb la Cannondale Trigger 1, després de Setmana Santa la vaig canviar per una Niner Jet 9 RDO i he tancat l’any amb la Fatbike com sempre, muntar-li un amortidor nou per ajudar a les baixades, m'he comprat als EEUU un Manitou Mastodon Comp de 120mm de recorregut, un amortidor All Mountain, que es el tipus segueix llegint [...]
Primer sortida de l’hivern i última sortida de l’any
Aquest matí hem quedat a les 8 a Sitges i a les 8:20 a Sant Pere de Ribes. A Sitges érem el Joan Manel, el Javi que ha vingut per primera vegada aquest any i ha aparegut amb una Specialized elèctrica de fa 3 setmanes, espectacular, el Damià i un company seu de Vilafranca del Penedès, el Marc, que ja va venir fa un parell de mesos. Hem anat cap a Sant Pere de Ribes, on esperàvem el Fer cap a les 8:20, ha aparegut puntual. La idea era fer la ruta que vaig dibuixar i vàrem fer ara fa un mes, basada en la part llarga de la Cuabarrada d’aquest any, a més seria la última sortida de l’any pel Garraf i la primera sortida de l’hivern, que acaba d’entrar fa uns dies.
Hem sortit de Can Lloses, per carretera cap a Mas Milà, agafant la pista a la dreta cap a la Masia del Mas d’en Giralt i creuant les vinyet a mà esquerre cap a Mas Milà, agafant el camí que fem de Les Gunyoles de tornada, primer per la urbanització i més tard ja per pista, agafant uns corriols de pujada prou segueix llegint [...]
Sortida de diumenge amb fred
Aquest matí de diumenge hem quedat per fer una sortida senzilla i curta, la veritat es que el dimarts i dimecres d’aquesta setmana vaig estar al llit amb un bon constipat i no em veia amb cor de fer gran cosa, així que hem quedat a les 8, un pel més tard del normal. Aquesta setmana ja ha fet fred, la setmana passada que vàrem fer el Sitges a Tarragona en diumenge, es podia anar amb roba d’estiu, avui ja no.
He arribat 5 minuts tard al Caprabo, m’esperaven el Joan Manel i el Fer. Com que no teníem res al cap, i vaig plantejar de pujar el Collet de la Fita, baixar pels Holandesos, pujar a la Plana Novella, i tornar per Vallgrassa, però el Fer no li feia gaire gracia tanta pista, volia un pel més de corriol.
Hem pujat el Collet de la Fita, hem baixat pels Holandesos i un cop a Jafra el Fer ha proposat de fer un canvi de plans, ens ha estat bé tan el Joan Manel com a mi.
Hem baixat pel corriol que hi ha darrera de Jafra, el que s’agafa després del cadenat del pàrquing, segueix llegint [...]
Trialera del dipòsit d’aigua
Aquest matí de Tots Sants hem quedat per sortir tard, hem quedat a les 8 al Caprabo, amb intenció de fer una sortida curta, res important, només anar a estirar les cames. Havíem dit de fer la trialera que hi ha darrera del dipòsit d’aigua a la Plana Novella.
A les 8 el Fer havia d’estar al Caprabo, li he fet un whatsapp a les 7:30, no m’ha contestat i ha m’he imaginat que no vindria, i amb el Santi havia quedat a les 8:45 a l’entrada del monestir budista a la Plana Novella.
He pujat la fita amb un 8 de 8 ciclistes que he trobat just quan començava a pujar jo, n’he conegut un, la resta de vista. M’ha costat bastant la pujada, suposo que el cos encara no esta ben recuperat de la cursa del diumenge de Sant Joan Despí a Montserrat, però he anat fent. He arribat al Collet de la Fita, el grup de ciclistes han parat a esperar els que venien més endarrerits, i jo he fet via cap als caçadors. He baixat directe, sense passar pels Holandesos, he anat a buscar Jafra, he segueix llegint [...]
Cim de la Penya del Papiol
Aquest matí a les 7:30 estàvem l’Àlvar i jo al Caprabo, volíem anar a fer el Cim de la Penya del Papiol, darrera d’Avinyonet del Penedès, just a sobre de la urbanització Can Trabal. L’Àlvar ha vingut amb la bici antiga, la 27,5 la té a Barcelona i ha vingut amb una Gary Fisher de 26 que té a Sitges com a segona bici. Hem anat fent camí cap a Sant Pere de Ribes, el Fer ens ha dit que a les 8 estaria a Can Lloses.
Ens ha fet un missatge dient que arribaria tard, i si, a les 8 no estava a Can Lloses, ha arribar a les 8 i 20 aproximadament. Resulta que li havia demanat a la seva dona que li carregués el telèfon i no hi va pensar, per tan s’ha despertat per la llum i quan ha vist la hora, s’hi ha posat, però sabent que arribaria tard. Ha hagut de muntar la bici, les rodes les tenia desmuntades, i anar a la benzinera a inflar les rodes.
Hem fet via cap a Olivella per la carretera, desviant-nos a mà dreta per la pista que et dur a la casa de colònies Masia Mas d’En segueix llegint [...]
Nocturna amb senglars
Aquesta tarda/nit de dilluns teníem planificada una sortida nocturna, una nocturna lleugera, ja que hem quedat a les 21:00 al Caprabo i hem estat de tornada a les 22:30, per tan hem utilitzat llum 30 minuts, no més.
Hem sortit en Josep Maria i jo, hem pujat la Fita, hem anat fins als caçadors i hem baixat a Vallcarca per Mas Quadrell. Des de Vallcarca, pujada per la pista habitual que passa per sota de l’autopista fins a Can Granada.
Ha estat bo, perquè en Josep Maria ha fet el comentari que la setmana passada vàrem veure un parell de senglars i una serp, cosa que vol dir que hi ha molta vida al parc natural. Avui hem vist un parell de guatlles petites i tan bon punt hem arribat a Can Granada hem vist passar un senglar que ha creuat d’esquerre a dreta, un senglar amb una bona mida.
Tan bon punt hem passat Can Granada, cap a Campdasens hem vist uns senglar que creuaven d’un camp de dreta cap a l’esquerre, jo n’he contat entre petits i grans set. Suposo que devia ser segueix llegint [...]