Tag Archives: puigcerda
Coma Morera amb Gravel
Ahir dissabte volia fer aquesta ruta, però plovia, per tan la vaig deixar per avui.
Ara fa uns dies que no agafava la gravel, vaig tenir un problema amb la forquilla de davant, es va trencar, suposo que una bombolla d’aire entre les capes de carboni i va escardar-se.
Em vaig apropar a TopFun i el Francesc la va canviar per una de nova.
He sortit de casa cap a les vuit menys cinc del matí, m’he llevat sense despertador, amb tranquil·litat.
La ruta surt des del pàrquing de Osseja cap a l’església i per la carretera que va cap a Vallcebollère desviant-nos cap al càmping.
Darrera del càmping hi ha una carretera en mal estat d’un sol carril i sense pintar, com si estigués dissenyada per fer-la amb gravel.
La pujada es constant, va fent zetes.
Al quilòmetres 4,4 trobem a mà esquerre la taula d’orientació d’Osseja, seguim pujant i al quilòmetre 6,6 hi ha un creuament.
Ambdós camins duent al mateix lloc, pujarem pel de la dreta que es més planer segueix llegint [...]
Pic dels Moros 2126 mts
El dijous vaig sortir a córrer, 18km amb 740mts de desnivell positiu, un pel massa per mi, ahir divendres vaig descansar, ahir vaig comenta-li a l’Albert, veí del E2, que avui volia anar a pujar el Pic dels Moros, em va dir que si.
Aquest matí a les 7:30 estàvem llestos per sortir, amb una temperatura relativament molt fresca, tot s’ha de dir.
L’Albert dur una Orbea elèctrica doble d’enduro, jo amb la Niner Jet9RDO de all mountain.
La ruta la va fer el dimecres en Joan Manel, me la vaig descarregat i vaig dibuixar com arribar a Llívia des de Osseja, no ho havíem fet mai, però es un camí molt fàcil, surts del poble cap a l’estació de tren i per un camí acabes creuant la carretera que ve de Err a Bourg Madame per entrar a Caldegas, després un camí en bon estat es dur a Llívia amb uns 15 a 20 minuts.
Des de Llívia per carretera cap a Estavar per entrar a l’esquerre en una pista molt maca, molt verda i amb un riu que baixa que va pujant constantment segueix llegint [...]
Cim del Puigmal 2900 des d’Osseja
Avui dilluns 15 havíem quedat en Joan Manel i jo de pujar al Puigmal amb bicicleta, ell sortint des de Puigcerdà i trobant-me a mi a Osseja.
He sortit de casa a les vuit menys vuit minuts del matí, he quedat amb en Joan Manel al càmping de dalt de Osseja, m’ha dit que sortia a les a dos quarts de vuit, necessita mitja hora per arribar.
A les vuit i poc, un parell de minuts, ha aparegut al càmping i hem començat a pujar.
La pujada es per una carretera asfaltada en no gaires bones condicions, sense senyalar i per un sol cotxe que comença just al càmping, va fent zetes amunt.
Hi ha un creuament, ambdues opcions duen al mateix lloc, en Joan Manel ha dit que la de la dreta era més suau, però jo tenia marcada la de l’esquerre al GPS, hem seguit el track, a l’esquerre.
Ell havia fet la ruta de baixada, hi ha una pista que puja des de Vilallovent al cim, on hi ha un pàrquing, jo la tenia al cap, dibuixada, però no l’havia fet mai.
Hem arribat al cim, a 2100 segueix llegint [...]
Estació d’esquí de Puigmal
Aquesta ruta la vaig dibuixar ara fa unes setmanes i avui m’hi he posat, des de casa fins a l’estació d’esquí de Puigmal.
He sortit de casa cap a les vuit i deu del matí en direcció a Nahuja.
Els primers mil sis-cents metres son d’asfalt i pugen, vas fins a les antenes que hi ha sobre d’Osseja, amb una bona vista de la vall de la Cerdanya.
Un cop he arribat a la banda de pista, m’he trobat el cartell de no passar per risc d’incendi, però porta uns dies plovent molt, torrencial diria jo.
A la banda catalana de la Cerdanya estem en risc d’incendi zero, en canvi a la banda francesa en risc màxim i no et deixen passar, amb multes.
Hi havia 3 balles, una d’elles caiguda, no he parat, he passat i he seguit pujant.
Em quedaven 10 quilòmetres de pujada, algun punt més important i altres més suaus.
Es fa bé amb la AM, aquest cop he pujat amb la Niner Jet9RDO, per pujar més lenta que la gravel, més còmoda, però per baixar no té color.
He parat segueix llegint [...]
Osseja, Vallcebollère, Ermita de Sant Bernabeu i cim
Primer dia de vacances, a Osseja, a la vivenda nova.
M’he llevat sense pressa, he dut només la gravel, ja que marxem la setmana vinent cap a Aragó, i allò es terra de gravel.
He sortit amb una ruta de les 3 que he dibuixat al GPS, cosa curteta, 15km de pujada i 15 de baixada, pel mateix camí.
L’anada es senzilla, per carretera des de la porta de casa, sortint del poble cap a Vallcebollera, que esta a 5 quilòmetres i mig.
La carretera no té sortida, és l’últim poble que hi ha, per tan el transit no es molt important.
Diguem que no m’he trobat cap cotxe ni pujant ni baixant.
La pujada per carretera, avorrida, com tota la carretera i un cop al poble, l’he creuat i he sortit del poble per la part de dalt, empalmant una pista de muntanya, de les típiques del Pirineu.
Pedres planes, tipus pissarra, es puja bé amb la gravel, però hagués anat molt millor amb la All Mountain.
La propera vegada que torni a mig agost, vinc amb la Niner i deixo la Finna segueix llegint [...]
Tracks dels Bons Homes
Aquest any vàrem estar mirant de fer la sortida llarga de rigor cap a la banda del Monte Perdido, vàrem contactar amb la gent de Tracks de Monte Perdido, per pedalar 4 dies al juny.
Degut a la Covid-19, vaig escriure’ls al febrer, preguntant si podríem fer la reserva, però pel motiu que fos no ens pogués ser possible anar-hi, o algú no pogués anar-hi, quines opcions hi hauria de que ens tornessin els diners.
La resposta no va ser la que esperava, em van dir que hi ha un sobre cost de 60€ per poder tenir una garantia en aquestes situacions. Vàrem decidir no fer res i esperar, ja que el Jaume es metge de l’Hospital del Mar i s’estaven veien a venir un “sidral” important.
Al final ens confinen, i veien que no podríem anar enlloc, ho deixem estar per l’any vinent o vàrem dir que potser de cara a setembre, segons com estiguessin les coses.
Segueixo Tracks a Instagram i em va sortir una publicitat de una escapada de 2 dies a la Cerdanya, vaig fer-li un whataspp segueix llegint [...]
Volta als 4 llacs de la Cerdanya
d’esquerre a dreta sóm el Fer, el Xavi, l’Anna, el David, en Raül, el Diego i el Sergi
Avui divendres 9 de setembre hem anar a fer la volta als 4 llacs de la Cerdanya. Es una ruta que vaig trobar a Wikiloc fa unes setmanes i que per motius que no venen al cas, la podia fer avui divendres 9.
Vaig enviar un email al grup de Garraf en BTT, vaig publicar-ho al facebook i vaig enviar-ho a un grup de gent que son de Sant Feliu de Codines i que alguna vegada hem sortit plegats.
El resultat es que érem 7 persones per sortir a pedalar un dia entre setmana del mes de setembre, més gent que una sortida de diumenge habitual pel Garraf, no esta malament.
A les 7 havíem quedat al llac de Puigcerdà, el Fer va venir des de la banda Andorrana, esta de vacances amb la família i li suposava una estona de cotxe i passar el dia amb nosaltres. L’Anna va venir des de Ger, va dormir a casa seva i el divendres va agafar festa, el Xavi va venir des de Barcelona, va sortir d’hora i puntual segueix llegint [...]
Diari de vacances. Dia 3 – Prullans, Lles i Guils-Fontanera
Tercera sortida de la setmana i segur la més dura. He juntat un parell de rutes que havia vist al Wikiloc i he decidit fer una ruta nova i bastant maca a priori, tot i que no sabia si em plouria finalment, ja que donaven aigua.
He sortit amb un fred que pelava de Saneja cap a Puigcerdà, i d' allà he agafat la carretera nacional en direcció a la Seu d' Urgell. Avui he agafat el paravents, que no me l' he tret en cap moment, a primera hora feia fred i després obert no em sobrava. Aquesta carretera no tenia cap misteri, la tendència era a anar baixant i es rodava còmode; potser masa perquè m' han passat un parell en bici que m' han tret les enganxines; de fet anava fen el “pixapins” fent fotos als globus aerostàtics que sempre a primera hora del matí fan presència.
A mig camí de la Seu he agafat un trencant cap a Prullans i al centre del poble he dubtat en un encreuament : a la dreta una rampa només aptes per a tot terrenys i a l' esquerra un carrer normal; he mirat segueix llegint [...]
Diari de vacances. Dia 2: Gorgues de Canaveilles
Avui volia fer una sortida quelcom més llarga, algo d' unes 3 horetes, així que he vist una ruta maca i amb un desnivell propici fins l' estació de Les Angles i cap allà que he marxat.
He sortit tard, cap a les 8:15 i feia un fred que pelava, per sort duia manguitos que m' han salvat la primera hora; és impressionant com canvia el temps al Pirineu del dia a la nit. He baixat direcció Puigcerdà i d' allà direcció Llivia, enclavament català dins de territori francès; he dubtat un parell de cops perquè no recordava cap on tirava, si que he recordat un poble que es diu Sallagosa i he anat tiran per una carretera fins que l' he trobat de cara. Com sempre no porto gps a la bicicleta de carretera i sempre acabo aturant-me força cops per mirar el mòbil, preguntar als vianant o simplement passant olímpicament i anar fent km.
Fins a Sallagosa no he vist ni un manyo tot eren francesos... (un chist...), la carretera anava pujant suaument sense cap dificultat, i ja començava a segueix llegint [...]
Diari de vacances. Dia 1 : Collada de Toses
Aquesta tarda, després d' una setmana de no tocar la bici, d' un matí de sol i piscina a lo “doggy style” i d' un dinar lleuger d' ous ferrats i patates fregides, volia fer una sortida d' un parell d' hores plana i tranquileta; així que, després de veure el wikiloc una ruta adient, he decidit fer la Collada de Toses, amb uns 22 km d' ascens.
He sortit de Guils de Cerdanya cap a Puigcerdà, i després direcció Barcelona i als 5 minuts ja he vist el trencant cap a la collada de Toses. Els primers 7 km se m' han fet pesats perquè portava només 10 minuts rodant i un sac de pedres a l' estómac després del dinar. Tot i així, no és gens dur, és pot fer tranquil·lament i a un bon ritme. L' asfalt estava perfecte i el tems immillorable, llevat dels trams que es virava a esquerres que bufava bastant el vent.
A partir del km 8 d' ascens ja es podia posar plat gran, ja que la pujada era molt més suau i el ritme augmentava, es podia rodar entre 25 i 30 km/h, tot i que mica segueix llegint [...]