Tracks dels Bons Homes

Aquest any vàrem estar mirant de fer la sortida llarga de rigor cap a la banda del Monte Perdido, vàrem contactar amb la gent de Tracks de Monte Perdido, per pedalar 4 dies al juny.

Degut a la Covid-19, vaig escriure’ls al febrer, preguntant si podríem fer la reserva, però pel motiu que fos no ens pogués ser possible anar-hi, o algú no pogués anar-hi, quines opcions hi hauria de que ens tornessin els diners.

La resposta no va ser la que esperava, em van dir que hi ha un sobre cost de 60€ per poder tenir una garantia en aquestes situacions. Vàrem decidir no fer res i esperar, ja que el Jaume es metge de l’Hospital del Mar i s’estaven veien a venir un “sidral” important.

Al final ens confinen, i veien que no podríem anar enlloc, ho deixem estar per l’any vinent o vàrem dir que potser de cara a setembre, segons com estiguessin les coses.

Segueixo Tracks a Instagram i em va sortir una publicitat de una escapada de 2 dies a la Cerdanya, vaig fer-li un whataspp al Jordi de Tracks i em va respondre ràpidament que em contactaria l’Adam Grifoll, amb qui vàrem fer fa 2 anys Tracks de Cerdanya, i que vàrem quedar molt contents.

Em va contactar l’Adam i em va explicar que hi havia una opció d’una ruta nova que estava preparant per aquest any, el Tracks dels Bons Homes, que es basa en la ruta a peu del Camí dels Bons Homes, mirant de ser fidedigne al camí original.

La ruta es de 4 dies, i va de Berga fins a Ax les Thermes, a França, però que l’últim dia de Puigcerdà a Ax les Thermes, no aporta gran cosa, que té desnivell, però es molt pistera i no val la pena si anem justos de dies.

Així que ho comento al grup de gent de l’any passat que varen confirmar per Monte Perdido i ens animem.

Vàrem confirmar de divendres 16 a diumenge 19 de juliol, amb 3 etapes: Berga a Saldes el primer dia, de Saldes a Bagà el segon dia i el tercer de Bagà a Puigcerdà.

Confirmats érem 12, però n’hi havia 3 que vindrien el divendres al vespre i pedalarien el cap de setmana només.

El dijous al vespre, apareixem a Berga a l’Hotel Estel el Xavi i el Basilio amb un cotxe, el Jaume amb un altre, la Maribel amb un altre, el Sergi i el Natxo amb un altre i en Josep Maria, el Joan Manel i jo amb el meu des de Sitges.

Hi havia cares noves i gent que no es coneixia. Jo havia pedalat amb el Sergi, el Basilio, el Xavi, el Jaume i al 2012 amb el Natxo, però la Maribel, en Josep Maria i el Joan Manel eren cares noves per la majoria.

Tots amb rígida, només amortidor a davant, es a dir bicis de Rally, menys en Josep Maria i jo. Ell amb una Cannondale Rize de 26 del 2009 i jo amb la meva Niner Jet9RDO, ambdues amb recorregut 130, es a dir All Mountain.

Ens vàrem distribuir habitacions, la premissa era que la Maribel dormis sola, ja que era la única dona i no venia amb parella i la resta, ja ens ho faríem.

Vàrem estar parlant amb un amic d’en Joan Manel, que ens va aconsellar on anar a sopar, però al final, vàrem decidir sopar al mateix hotel, tenien menú i ja ens havíem pres algunes cerveses a la terrassa.

Una situació estranya aquest any, tots amb mascareta i quan ens la hem tret, hem mirat de mantenir una distància de seguretat, res de donar-nos les mans, estrany dins de la normalitat, i entenc que normal dins de la nova normalitat.

Sopem a dins, i demanem que ens facin uns entrepans per poder-nos endur el dia següent, ja que no hi havia opció de parar a menjar res fins arribar a Saldes.

Ens llevem, a les 7:15 estem al restaurant, tot i que no ens donen esmorzar fins a les 7:45, el Xavi ja anava un pel calent, però era el primer dia, i es podia perdonar quasi tot.

L’Adam va aparèixer a les 8:00 en punt per fer-nos el briefing. Ens explica com anirà el primer dia, el segon i el tercer, ja que no tenia clar si podria venir el diumenge, però dissabte no. Ens dona, com sempre, molt bones vibracions, ens diu que el primer dia es més pista que corriols, que el segon i hi ha corriols i una sorpresa al final i que el tercer, té una pujada forta que es el Coll de Pal des de Bagà i que la baixada de la Molina a Alp es per un sender molt bonic.

Ens diu també que amb la Covid, no hi ha opció de dutxa el diumenge, així que ens toca tornar “bruts” cap a casa, que ens baixarà ell a Berga.

Marxem al matí, cap a les 8:45, foto de rigor a la porta de l’hotel, davant de la furgoneta de Tracks i creuem Berga per dins anant cap al Santuari de Queralt, cap a la muntanya, per pujar pel camí del Serret cap a un polígon a les afores de Berga i creuant la carretera BV-4241 començar a pujar per pista cap a la Figuerassa.

Pujada per pista fins que entrem de nou, després d’un corriol de baixada a la BV-4242 que puja cap al Santuari de Queralt, just a la Urbanització Balcó del Berguedà.

Pugem per carretera, amb una petita encigalada innecessària per error al track i ganes de corriols a l’esquerre, per anar a trobar una pista que puja a la dreta i que ens dur camí de la Figuerassa amunt.

Anem pujant per una pista còmode, hi ha un punt que amb dos grups, els que anem més endavant, en aquest cas en Xavi, en Joan Manel, en Josep Maria i jo i la resta que apareixen un pel de res més tard.

El Natxo venia just, venia l’últim, però tan bon punt arriba, demana de seguir i no parar, així que seguim.

Al creuament següent anem a la dreta, a l’esquerre haguéssim arribat al mirador de la Figuerassa, però no hi ha arribem. Seguim pujant fins arribar a unes masies que estan a l’Estany del Pla de Barga.

Allà arribem tots, i arriba la Maribel poc abans d’arribar el Jaume amb el Natxo.

Ens carda un moc descomunal, ella sabrà perquè, no ho explicaré. Ho entenem, tot i que tenim visions diferents del perquè 😉

Baixem i tornem a pujar, tot pista, per fer una parada per reagrupar-nos i menjar quelcom, poca cosa. Seguim pujant, trobem una font a mà freta, el Sergi i el Natxo paren a omplir aigua, tot i que ens van recomanar no fer-ho, ja que hi ha bestia pasturant i potser l’aigua dur restes fecals.

Després d’aquesta pujada, passem pel poble abandonat i en ruïnes de Peguera, just davant de l’ermita de Sant Miquel de Fígols.

Ara ens toca passar per una fageda molt bonica, tancada, però hi entra bastanta llum. Aquest punt es un recorregut d’una antiga mina, encara hi ha alguna resta d’edificació, acabem passant per un túnel sense llum, fosc com una gola de llop, on només es veu la llum al final del túnel.

Avancem uns metres més, trobem un cartell on indica Rasos de Peguera, com a estació d’esquí a 3 km a l’esquerre, al Coll des Prats. El track ens dur a la dreta, i baixem uns metres, trobem un lloc molt maco per fer el dinar. Ens mengem els entrepans que ens havien fet al restaurant, descansem un pel i seguim.

Seguim avançant per pista molt practicable, cap corriol interessant fins arribar a una casa on entrem i veiem que al jardí hi ha una aixeta, surt aigua, perfecte, anàvem curts.

Ens reagrupem, pugem un pel més i sortim a la carretera que va a Saldes, al cap d’uns metres, a la dreta, surt un camí, l’agafem i després d’una petita baixada, hi ha un pujada un pel complicada, pel terreny, que et dur a una carretera estreta que acaba vorejant Saldes.

Ens dur al cap de poca estona a l’hotel on passarem la nit, a Ca l’Andreu. Arribem a lloc a les 15:10, ens trobem amb un hotel espectacular, amb un jardí molt maco i acollidor, on podem ajuntar unes taules, demanar cervesa i ens fan un plat de pasta per persona.

Resulta que els propietaris de l’hotel son de Sitges, es a dir, la dona es de Sitges i l’home havia viscut a Sitges durant temps. Tenen fotos del poble i algun quadre, ens trobem com a casa, ens tracten de meravella.

Ens dona marge per dinar, petar la xerrada, dutxar-nos, migdiada i seguir petant la xerrada amb unes cerveses de més.

L’Alonso, l’amic del Joan Manel, arriba a mitja tarda, ens dona per poder asseure’ns amb ell, metre gaudim del Pedraforca i esperem l’hora de sopar.

Ens entaulem que devien ser les 20:30 per sopar, i el Fer i el Diego arriben cap a les 22:00, els hi havien deixat preparades 2 hamburgueses, sopen mentre la majoria ja fan camí al llit.

El Fer i el Diego dormien amb mi, a la mateixa habitació. Quan arribem a l’habitació i desmunten bossa, el Fer s’adona que ha vingut amb l’elèctrica però que no ha dut el carregador, s’ha quedat a BikeIT.

A les 00:10 del dissabte ja, agafa el cotxe i torna a BikeIT a pel carregador, el Diego i jo ens fiquem al llit. Arriba de tornada a les 3:30 del matí, a les 7:00 amunt, a les 7:30 havíem quedat per esmorzar.

A mi em surten 48,14km que he fet amb 4h 12m en moviment, en total surten 6h 23m. La mitja es de 11,4km/h, la cadència de 74rpm, la potència mitja de 164W en el meu cas, el consum energètic de 2491 calories, la mitja cardíaca de 125 ppm que es el meu 72% i una màxima de 161 ppm que es el meu 92%. La temperatura, mínima de 14 graus, màxima de 31 graus i desnivells de 1666 metres positius i 1095 de negatius.

Aquí us deixo unes fotos i el track d’avui.

Download file: Bons Homes 1r dia.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Ens llevem i ens trobem tots al restaurant a les 7:15, el Fer havia dut un disc de fre de darrera per la Canyon del Sergi i un cargol dels pedals automàtics Shimano per la sabata d’en Josep Maria, que l’havia perdut el primer dia.

Esmorzem tranquil·lament, preparem les bicis, bàsicament cera a la cadena, mirar les pressions per si algú havia perdut, a les rodes i llestos, preparats per marxar.

Ens acomiadem de la gent de l’hotel, molt contents amb el tracte, ens fan la foto de grup de rigor. Devien ser dos quarts i mig de vuit que comencem a moure’ns.

Marxem per la carretera mateixa que havíem dut el dia d’abans, la idea era arribar a Saldes.

En distància hi havia molt poca cosa, però l’Adam s’ho arregla perquè agafem els corriols de rigor per poder arribar al poble amb un tast del que seria el segon dia.

Avui teníem de Saldes a Bagà, teníem més o menys la mateixa distància que tots els dies, uns 50km, però amb un desnivell inferior al del primer dia, tot i que la ruta era majoritàriament per corriols, per tan el ritme hauria de ser més lent.

Arribem a Saldes, després de les trialeres de rigor. Fem una parada tècnica, el Joan Manel tenia problemes amb el CamelBack i el Basilio té problemes amb una irritació que ha de posar-s’hi crema, no hi ha farmàcia a Saldes, però la Maribel duia una crema que el Jaume, el metge, li diu que li anirà bé.

Sortim de Saldes i comencem a pujar per la carretera del Refugi Lluís Estassen del Pedraforca.

A mitja carretera, hi ha una pista que surt a l’esquerre, just a un pàrquing gran que hi ha.

Comencem a pujar i ens trobem amb una pista molt llarga, molt inclinada i amb pedra molt solta. El Xavi va davant, jo vaig enganxat a la seva roda de darrera, seguint la seva traçada. Ens costa molt, però aconseguim arribar a dalt de tot sense fer peu. Es una pujada de les que quan ja no dones més i veus que planeja un pel, mires endavant i trobes que hi ha una segona tongada igual que la primera.

El Fer amb l’elèctrica puja bé, sobrat.

Ens reagrupem a dalt, gaudint de la cara oest del Pedraforca, amb calor, ja cau el sol amb ganes.

Un cop a dalt, hi ha un corriol que baixa, d’entrada sembla interessant, però es una pista sense cap mena de al·licient. A la part de baix, es converteix en un corriol estret que puja i de cop a l’esquerre, hi ha una rampa de fer peu, impossible pujar-la a peu, ni el Fer amb l’elèctrica es capaç, es massa lenta i el motor no li dona prou.

Caminem uns metres i entrem en un corriol de baixada majoritàriament que acaba en punts de trialera molt interessants, dels que t’ho has de creure, sinó has de fer peu. Anem baixant el Fer primer, amb la KTM elèctrica d’enduro, amb recorregut 160mm es imparable, i ens anem combinant el Xavi i jo darrera seu, tot i que ens costa poder-lo seguir.

Arribem a la carretera, i ens adonem que tenim Gósol a davant, no esperem a la resta, pensem que el ritme segurament hagi estat més lent i duen GPS, fem via per un corriol planer fins arribar a Gósol i a la plaça del poble, trobem un bar amb terrassa on parem i fem uns entrepans, cervesa i cafès.

Ens hi estem una bona estona, estem molt a gust.

Sense pressa, acabem d’esmorzar-dinar i encarem la pujada per carretera del Coll de Josa.

El Sergi tan bon punt veu Coll de Josa, comença a avançar i es posa primer, el Diego li va just al darrera, el Xavi d’entrada s’ho pensa, però decideix no sucumbir a la temptació i deixar que el cremin els altres, pujar a ritme més tranquil. El Fer també entra al grup i es posa marcant ritme davant del Sergi, son 2km de coll amb un 7% de desnivell de mitja, pugen a 14km/h clavats.

Ens reagrupem a dalt, i just al començar a baixar, hi ha un corriol espectacular que baixa per la banda dreta de la carretera. Anem baixant per acabar a la carretera C-563, i ens parem a esperar a la resta just a l’entrada de la pista de pujada.

El Sergi, el Diego i un parell més que no recordo, no paren i comencen a pujar, sense esperar a la resta i passant de nosaltres que feia estona que els esperàvem. El Xavi entra en mode “assassí” i es posa a remugar, mentre agafa la bici i puja desesperat a enganxar el Sergi que ja pedalava.

La pista de pujada es va fent cada cop més inclinada i estreta i al final passa a ser infernal, hem de fer peu, no es pot pujar amb condicions, vas més ràpid a peu que a sobre la bici.

Arribem a dalt de tot, amb grups diferents i entrem a la carretera del mirador de Gresolet, que et dur al Refugi Lluís Estassen. La pista esta en molt bones condicions ara, seguim vorejant el Pedraforca tota l’estona.

Al final de la pista, hi ha un pàrquing, un munt de cotxes aparcats. El Fer, en Josep Maria i jo fem una parada per fer-nos una foto, mentre el Xavi i el Sergi no han parat, han seguit pista amunt.

Des de la foto, es a dir, el pàrquing fins arribar al cim, marca un quilòmetre aproximadament, ja li tenim el peu al coll, hi ha temps, perquè encara hi ha companys que venen pedalant molt lluny.

El Joan Manel apareix de seguida i anem fent pista amunt, mentre anem fent fotos bocabadats per la bellesa del panorama.

Comencem a baixar i ens trobem el Sergi i el Xavi que havien parat per reagrupar-nos, s’havien tret el Maillot perquè l’assequés el sol, i nosaltres fem el mateix. El Basilio que també havia aparegut també acaba sense samarreta i al final acaba apareixen la Maribel que suposo que no s’esperava que ens trobaria tots només amb el culote.

Ens fem un fart de riure, diu que no es de pedra i encara entra més bon rotllo i més riures. Descansem, mengem alguna cosa i ens fem unes fotos.

Just quan ens preparàvem per baixar, arriba el Natxo.

Fem via avall per pista. Malaguanyada, molt de desnivell sense aportar gran cosa més que bones vistes, però cap dificultat. El Xavi troba un corriol que acaba essent una drecera entre la mateixa pista que va fent zetes, hi entra, jo al darrera i el Fer també, la resta baixen per pista.

En un revolt, sense cap mena de dificultat, el neumàtic de darrera de l’elèctrica del Fer comença a escopir líquid tubeless, s’ha fet un tall al neumàtic, no sabem com, es pista i no hi ha res.

Esperem una estona i sembla que ha segellat, sense posar-li més aire, seguim baixant fins arribar a un trencall on comença una trialera a l’esquerre.

El Fer entra primer, jo segon i el Xavi darrera meu. La trialera a l’inici té unes lloses que fan que li marxi la roda a la Niner Air d’en Xavi i acaba a terra. Jo me’n adono una estona més endavant, quan haig de reduir un moment i em diu que ha caigut, que està bé, però que li sagna la mà.

Seguim baixant, es una trialera espectacular, realment increïble. Una baixada d’enduro, de les de poder baixar, però amb dificultat, no cal anar molt ràpid, cal anar a la velocitat que toca per poder baixar bé i amb seguretat i que permet gaudir saben que tens el límit molt a prop.

Hi ha un punt, que l’Adam ja ens havia avisat, que es una baixada amb pissarra solta, molt inclinada, curta, pot tenir uns 25 metres, i que té una llosa de pissarra grossa al mig. A l’entrar, no ho tens clar, fa un pel de cosa, però un cop hi ets a sobre, t’adones que es pot baixar i no parem, fins avall. 😊

Baixem durant molta estona, calculo que potser quasi una hora, si més no es la sensació que tenim quan acabem reagrupant-nos a baix.

Hi ha un punt on parem, el Fer necessita aire al neumàtic de darrera, va massa baix i tenim por de que trenqui el neumàtic, i el Xavi ens ensenya la caiguda, sagna bastant de la mà i les rascades del lateral son prou interessants. A més, se li ha quedat clavada l’amortidor de davant, i no baixa. El Fer ens explica que es un error de Fox dels models del 2017 en endavant, s’ha d’aixecar la roda, que no tingui res de pressió i llavors fa com un reset i treballa de nou, ho arreglem com diu ell.

Encara ens queda un altre tros de trialera de baixada, decidim seguir fent via, segurament haguéssim d’esperar molta estona a la resta per reagrupar-nos i segons el GPS quedaven pocs quilòmetres per arribar a Bagà.

Un cop fem la part final de la trialera, pugem un pel i al baixar arribem a un refugi, a l’aparcament dels Empedrats, al torrent de la Font del Faig. El Xavi es neteja les ferides a la font, mentre el Fer entra a preguntar si hi ha farmaciola.

Surt una persona del refugi amb una farmaciola, ens diu que es socorrista i s’ho mira. Li desinfecta la mà, el genoll i el lateral, i li comenta que hi ha un tall a la mà que potser té alguna pedreta a dins que no li ha pogut treure, li aconsella anar fins a Bagà i baixar al CAP de Guardiola de Berguedà.

No esperem a la resta, anem fent via cap a l’hotel, per dinar quelcom i que el Xavi pugui marxar al Cap.

Un cop arribem al pàrquing de Bagà, a les afores, a una zona turística plena de cotxes, el track en fa pujar a la dreta per una carretera, en contes de seguir recte cap a Bagà.

Pugem per la carretera, i entrem a una pista que va vorejant la muntanya, es la Via Verda del Nicolau.

Aquesta es la sorpresa que ens va comentar l’Adam, es espectacular, vistes bestials, túnels sense llum i fins i tot passem per un pont flotant amb les bicis. Increïble, un final de festa inesperat, com ens va dir al briefing del primer dia.

Entrem a Bagà, anem cap a l’hotel que teníem reservat, Ca l’Amagat. Fem un whatsapp al grup i el Xavi truca al Basilio per explicar-li que ha caigut i que s’aproparà al CAP de Guardiola de Berguedà.

Entrem al restaurant després de deixar les bicis, mans netes i mascareta, demanem unes cerveses i els primers i segons, quan comença a arribar la resta de companys.

Ens diuen que el Natxo i l’Alonso no han fet la via verda, han vist Bagà i han seguit per carretera, s’han perdut la part final, espectacular ☹

El Xavi truca a Sanitas que li volien enviar una ambulància per anar a VIC a urgències, truquem al CAP de Guardiola que està tancat i acaba amb que el Jaume, que es metge, s’ho mira i li diu que ben desinfectat i llestos.

Dinem plegats, petem la xerrada i anem a dutxar-nos, mentre es fan un viatge a la farmàcia del poble per comprar quelcom per les ferides i llestos.

En Josep Maria i jo compartim habitació, dutxa i sortim a fer un vol pel poble, era tard per una migdiada.

Compro Loctite Gel en una ferreteria per reparar el neumàtic de l’elèctrica del Fer i ens acabem trobant tots a una terrassa a la plaça de poble on fem cerveses petant la xerrada. La ronda de cerveses la paga el Basilio, acaba de ser avi fa un parell de setmanes 😊

Anem cap a l’hotel fem una parada per reparar el neumàtic de la KTM elèctrica i mirar-li el canvi al Natxo i ens entaulem per sopar, sopem tranquil·lament i al llit, diumenge matí a les 7:30 al restaurant per esmorzar i començar el tercer dia.

Em surten 47,93km que he fet amb 3h 52m en moviment, amb un total de 6h 55m. La velocitat mitja de 12,5km/h, la potència mitja de 141W, la màxima de 758W, la mitja cardíaca de 121 ppm que es el meu 70% i la màxima de 165 ppm que es el meu 95%, la cadència mitja de 70 rpm, el consum energètic en el meu cas de 1975 calories, el desnivell positiu de 1304 metres i de negatiu 1587 metres, temperatura mínima de 13 graus i màxima de 34 graus, calor.

Download file: Bons Homes 2n dia.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Personalment em costa dormir, alguna cosa m’havia picat sopant i em rasco l’esquena i el braç tota la nit.

Ens llevem, baixem a esmorzar, bufet lliure amb distància de seguretat. Esmorzem bé, paguem les begudes, trèiem les bicis, demanem si ens poden fer una foto i sortim.

El Basilio ha tingut un problema i se li han esborrat els tracks del GPS, el Xavi entra de nou a l’hotel per arreglar-li, mentre el Natxo diu que marxa, que va a ritme més lent. Amb ell marxen el Jaume, l’Alonso i la Maribel.

Teníem pensat en amagar les bicis i fer com si haguéssim marxat, però decidim deixar-ho, la broma per nosaltres, pot fer que el Xavi no s’ho prengui com a tal 😉

Surten el Xavi i el Basilio al cap de 3 minuts, no més i encarem la sortida de Bagà. Ens equivoquem a la sortida, però com que la tarda anterior havíem sortit a passejar pel poble i havíem vist l’entrada al Coll de Pal, acabem sortint per un altre carrer, però arribem on toca, per començar a pujar.

El Coll de Pal té 19km dels que els primer 8 son per carretera, després es puja per pista i els 2 últims son per carretera també.

Enganxem la Maribel, el Jaume i l’Alonso, però el Natxo no el veiem, ni l’hem vist. La Maribel es mosqueja, crec que la tenim controlada 😉

Sense adonar-nos-en, el Xavi es posa a marcar un ritme de pujada, darrera seu a roda el Sergi, el Diego i jo. La resta es van distanciant, darrera meu en Josep Maria i un pel al darrera en Joan Manel, la resta els perdem de seguida.

Les vistes son increïbles, estem sota la carretera que he fet moltes vegades per pujar cap al Túnel del Cadí i acabarem per sobra d’aquesta carretera.

A mi personalment, la carretera no m’agrada, em fa por, per tan, quan menys estona pugui estar en carretera millor. Anem pujant fins trobar a l’esquerre l’entrada a la pista. Allà parem i ens reagrupem.

Veiem que el Natxo puja amb la resta del grup, el Fer ha baixat a buscar-lo amb l’elèctrica.

El Basilio i el Natxo decideixen pujar al Coll de Pal per carretera, el Natxo no esta en condicions i el Basilio té la irritació que li fa mal.

L’entrada de la pista es just a Santa Maria de Roca-Sança i a partir d’aquí comença una pujada per pista que es fa llarga, molt llarga i que no deixa descansar gaire, ni que sigui per poder posar-te de peu i canviar la posició del cul al seient.

De tan en tan veiem la carretera que puja cap al coll. Anem agafant distància, com un xiclet, sense voler-ho gaire, i es fa més important tan bon punt passem el Refugi del Rebost.

El Xavi m’havia dit que passes jo al davant, el Fer venia amb mi, però m’adono que només anàvem el Fer i jo, el Xavi havia quedat un pel de res endarrere.

Li comento al Fer si pot esperar a en Josep Maria que venia un pel darrera nostre, no el veia, no duia GPS i tenia por que seguis recte per la pista, en contes de girar a l’esquerre després del refugi.

Aquí comença la part interessant, la pista esta més trencada i costa més de poder pujar, per força, per equilibri, per inclinació i pel tipus de pista. Anem pujant, i acabo fent peu els últims 50 a 100 metres abans d’arribar al Mirador dels Orris.

Arribo al mirador, veig un parell de cotxes que entenc que han vingut per una altre pista, la que hem pujar no esta per pujar amb cotxe normal i veig que el GPS em fa coses estranyes.

Miro endarrere per veure si venia el Xavi i el Fer, però no els veig, així que afluixo un pel, per si m’havia equivocat i segueixo per la pista del mig.

Els sento darrera meu al arribar al revolt, i entenc que el camí es el correcte, segueixo pujant. Trobem un grup escolta de colònies, ens saludem, van tots de vermell.

Fem cim, si més no de la part de pista, de seguida. El Fer arribar darrera més i el Xavi uns metres més endarrere. Ens fem la foto d’equip i decidim seguir pujant i reagrupar-nos al Coll de Pal.

Entrem a la carretera, vaig fent a bon ritme, el Xavi no el veig i el Fer em passa, em diu que li queden 5km d’autonomia segons la bateria de la bici, en teoria en queden un parell per arribar al cim.

Anem pujant per carretera, es increïble la vista, vaques, marmotes, ocells de tot tipus.

Arribem al Coll de Pal, fem parada i anem esperant a que arribi la resta. El Xavi arriba de seguida, després el Basilio, que ha deixat el Natxo i ha seguit al seu ritme, i van arribant la resta.

Resulta que el moviment estrany del GPS al final de la pujada, era perquè l’Adam ens havia posat el track per arribar al Mirador, ho va dir al briefing, però no li vàrem fer cas ni el Xavi, ni el Fer ni jo.

Un cop a dalt del Coll i reagrupats, amb la foto de rigor, comencem a baixar.

No havia pujat mai el coll, però no té sortida. Es bastant increïble, però esta asfaltat perfectament fins un punt on diu Girona, es a dir, la part que pertany a Barcelona esta perfecte i la part de Girona, es una pista que entra a l’estació d’esquí de la Molina. Tenim un parell de remuntadors a la dreta i es veuen els noms de les pistes.

Baixem per pista fins arribar a una entrada a una pista de DownHill del BikePark de la Molina. Baixem per una blava que es diu La Guineu.

El Fer baixa primer, jo vaig segon, el Xavi darrera meu.

Vaig estar farà uns 3 anys al BikePark de Les Anglès, vaig llogar una bici de DH i em van donar proteccions i casc integral. No té res a veure, baixar una pista de DH amb una bici de DH o amb una bici com la meva, que es una All Mountain.

Per descomptat, no vaig fer cap salt, no conec la pista i no tenia ganes de caure i fer-me mal. Vaig gaudir molt als peraltes de fusta i de terra, per entrar amb velocitat i tirar la bici es molt divertit, però has de tenir clar que fer.

Hi ha un punt on acaba la pista, el Fer ens espera. Ens diu que no li ha vist la gracia, estem d’acord tots tres, preferim mil vegades una bona trialera a una pista de DH, es diferent.

Seguim baixant i acabem al pàrquing de l’estació. Ens reagrupem i esperem el Natxo que no apareix. Decidim anar cal el restaurant de pistes per fer un entrepà i fer-li una trucada.

Quan arribem, ens trobem el Natxo, havia fet la primera part de la pista de DH, la segona part havia agafat una pista que et dur directe, sense cap dificultat cap al restaurant.

Fem uns entrepans, que estan molt bons per ser un entrepà de pistes. Suposo que al tenir menys gent a l’estiu que l’hivern, el producte es diferent, però entre la gana i l’estat del pa, dinem bé.

Cap a les 13:30 sortim de la Molina, havia avisat l’Adam que havíem quedat de trobar-nos a la platja de Queixants en contes d’arribar a Puigcerdà, ja que amb el problema de la Covid, no hi havia dutxes, i parlant amb ell per telèfon acordem trobar-nos a un punt on el riu tingui prou caudal per poder-nos banyar, però que no tingui corrent com per no ser perillós.

Baixem per la carretera de la Molina cap a Alp, i entrem en un corriol que el Xavi havia fet a la TransCatalunya fa temps.

Primer entra el Fer i el Xavi, jo darrera. Hi ha uns esglaons i un cop estem a baix, espero la Maribel que venia darrera caminant. EL Fer i el Xavi havien marxat, i quan arriba la Maribel marxo jo també.

Em trobo el Jaume més endavant, resulta que els camins es trobaven i ell no havia fet els esglaons.

Passo el Jaume i vaig a veure si soc capaç de trobar el Xavi i el Fer. La baixada es per pista i en un moment, veig que hi ha un corriol a l’esquerre, però que no tinc temps d’agafar-lo, veig al GPS que s’ajunten al cap d’uns metres i segueixo.

Arribo al final de la pista i entro a la Molina com a urbanització de nou, el GPS en diu que haig de donar la volta.

Merda, m’he equivocat. Faig la volta i vaig a ritme per veure si trobo la resta del grup i comprovo que estigui jo bé, tenia la sensació que el track no estava en condicions.

Entro al corriol que m’havia colat abans i veig que el corriol té un desviament que no havia vist, que baixa i el segueixo.

El GPS em va fent el ruc tota l’estona, ara estic en track, ara estic perdut. La baixada es una trialera molt maca, dura en algun punt que aconsegueixo passar sense fer peu, i segurament perquè vaig en mode, vaig últim i m’he perdut.

Veig una família caminant i els hi demano si han vist un grup de ciclistes, em diuen que han passat fa més de 20 minuts, i penso que vaig molt tard, massa.

Tenia el telèfon en mode avio per estalviar bateria, i el Bluetooth del GPS desactivat, em consumeix massa bateria si hi ha un track a seguir. Això es dolent, perquè si caic, no pot avisar que he tingut un accident. M’ho penso, però no paro, segueixo baixant.

El corriol passa varies vegades per sobre d’un rierol, hi ha ponts de fusta per creuar, es molt bonic. Hi ha un punt, a un dels ponts que haig de passat a peu, no puc evitar fer unes fotos.

Segueixo baixant i arribo a la població d’Alt. Miro del GPS i sense adonar-me’n, esborro el track que estava posat ☹

Paro la bici, carrego de nou el track, i em poso a seguir-lo, pensant que la resta havien passat feia més de 20 minuts i que jo anava massa tard. A la parada d’Alp engego el telèfon, li trec el mode avió per poder tenir senyal.

El track et dur per la tornada de Tracks de Cerdanya, recordo les pujades i baixades del corriol al costat del riu. En un moment em fico per equivocació en un camp de blat, baixo de la bici, miro el telèfon i el Natxo envia un Whatsapp amb la ubicació de la platgeta de Queixans.

Em torno a posar sobre la bici i miro de donar-li un pel més de ritme. Creuo la via del tren per sota del pont i agafo la pista que et dur a Puigcerdà, fins un punt on passa per la platgeta.

Trobo el Natxo i el Basilio, pregunto per la resta, però soc el primer, la resta no han aparegut encara.

Paro el GRP, truco el Xavi i em diu que estan a Quexans poble, arriben 5 minuts més tard. No entenc que ha passat, teòricament els he avançat, però no sé on i per postres arribo el primer.

L’Adam arriba quan estic trucant El Xavi, dur la furgoneta i el remolc. Surt amb una caixa de 6 clares de Damm, molt d’agrair. Em despullo i em fico al riu amb calçotets, ben net surto i just arriben la resta.

El Joan Manel es queda a Puigcerdà, la seva dona el ve a buscar amb cotxe. La seva dona es de Puigcerdà i estan a casa dels seus pares, així que tornem 11 només.

Ens banyem, muntem les bicis a la furgoneta i el remolc de l’Adam i hi ha un taxi furgoneta per 6 que ha vingut també per baixar-nos de tornada a Berga.

L’Adam passa per Saldes, deixa el Fer, el Diego i l’Alonso, després baixa a Berga amb el Basilio i el Xavi mentre la resta ja estàvem fent una cervesa al mateix Hotel Estel.

L’Adam es queda per la cervesa i al cap d’una estona ens acomiadem i cadascú cap a casa, amb 3 dies de bons records i pedalades plegats.

Em surten 45,32km que he fet amb 3h 30m en moviment, a una mitja de 12,9km/h, en total hem estat 6h 09m, amb una mitja cardíaca de 125 ppm que es el meu 72% i una màxima de 158 ppm que es el meu 91%. La potència mitja de 167W, la màxima de 861W, la cadència mitja de 72rpm, el consum energètic en el meu cas de 2122 calories, el desnivell positiu de 1391 metres i negatiu de 984 metres, la temperatura mínima de 12 graus i de màxima 33 graus.

Download file: Bons Homes 3r dia.gpx

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.