Aquest matí em sortit la Greta i jo cap a les 7:30 aproximadament, encara era fosc, però he pensat que hi hauria llum en uns minuts, així que no ens ha importat. La primera diferencia ha estat el fred, estava tot molt glaçat i la sensació de fred era molt més alta que ahir. Suposo que amb el fred, la neu hauria de relliscar menys i si, el grip ha estat més important.
Hem encarat el telecadira, he trobat un noi corrent amb frontal per les pistes, li he dit hola en francès, s’ha de ser amable, però suposo que no m’haurà vist o sentit, ha fet com si res. Ja ho té això, a vegades et trobes gent així pel mon. A la que he tocat la neu, m’he adonat que estava molt més dura que ahir, he encarat el telecadira, la Château d’Eau primer, després per la verda Promenade en Forêt, que m’ha costat de pujar, no estava trepitjada i els 4 dits de neu han fet que hagués de fer esforços per mantenir-me sobre la bici. He arribat a la part del creuament on esta trepitjada i on ahir vaig passar-ho malament i res, estava dura i he pogut pujat bé, m’he pogut posar de peu en un moment per pujar la velocitat sense problemes i sense perdre tracció.
A la que he trobat el creuament amb Eyne, he trobat que hi havia un canó de neu treballant i estava la neu un pel lliscant, però he pogut pujar bé, amb tot el ferro posat a darrera he encarat la part final de la Promenade en Forêt. Hem arribat al telecadira amb 41 minuts, un temps correcte per l’estat de la neu a l’inici de la Promenade en Forêt, però per la resta tot bé. He seguit per darrera del telecadira buscant el camí que puja fins a l’Enduro, la neu sense trepitjar i un pel més d’inclinació, he suat molt per poder pedalar, cada cop de pedal hi havia relliscada de la roda de darrera, però sense perdre equilibri, he pogut pujat. A la que he creuat la pista blava, el camí s’ha fet més transitable, hi havia moltes petjades de raquetes de neu, que aplanen la neu i l’endureixen, per tan, millor grip.
He encarat la Enduro 6, la pujada bé fins que passada l’entrada de la trialera he anat a creuar el camí per on passa el telearrastre, hi havia un canó de neu i he fet peu, neu tova a les afores de la muntanyeta i duríssima al mig. He caminat un parell de metres i he seguit per anar a creuar la pista vermella de Paul Ribeil, he seguit pel camí que ja es més planer fins arribar al final de la recta, allà hem parat a fer una foto. Hi havia unes vistes de la Cerdanya amb el sortir de sol de bon matí increïbles. A l’estona hem fet via, feia fred i tenia fred a les mans i a la panxa. Hem seguit fins arribar a l’inici de la Coulée Font Frede, allà hem baixat. La pista es vermella, la part final té menys inclinació, si més no al final, a l’inici encara. He baixat bé, amb un pel de por després de les 4 caigudes d’ahir, però bé. Cap ensurt, cap relliscada, tot bé. Hem arribat al canó de neu del creuament de Eyne a Saint Pierre dels Forcats i hem baixat per la verda que hem pujat d’entrada. Hem seguit pel mateix camí de la Promenade en Forêt fins trobat la part final de la trialera de l’Enduro 6, al pujar m’he fixat que hi havia neu, però que e podria passar sense problemes i així ha estat. El que no he fet es el pas de la pedra grossa, no tenia ganes de caure i he pensat que era un risc un pel massa elevat. Pista verda Château d’Eau i directe fins a casa pel telecadira.
He arribat a casa amb fred, la Greta molt contenta com sempre, però un pel més cansada. M’he adonat que tenia sang a la pota dreta de davant, suposo que alguna pedra li ha fet un tall, povidona iodada i a descansar, demà no sortirem amb la FatBike. Quan hem sortit de casa per anar a esquiar, cap a les 10:30, el cotxe marcava encara 5 graus negatius, suposo que aquest matí hem sortit a aquesta temperatura o potser un pel per sota, per això feia i tenia fred.
M’han sortit 9,59km que hem fet en 1 hora 16 minuts, a una mitja de 7,5km/h, amb un desnivell positiu de 444 metres i un negatiu de 431 metres, una cadència mitja de 64 rpm, i en el meu cas un consum energètic de 682kcal.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 448 m
Total descent: -436 m