Tag Archives: vallcarca
Eso es trampa, vas con eléctrica ☹
Avui diumenge he sortit amb bici, a fer un Campdasens, després de 10 dies de parada per vacances.
Devien ser les 7 de la tarda aproximadament, quan he sortit de casa.
Volia sortir abans, però feia massa calor, a més tenia la roda de davant de la gravel tocant a terra.
La última sortida, la del 23 de juliol que vaig fer un Gunyoles, devia punxar i quedar qualsevol cosa a la roda, ja que a la tarda vaig veure el neumàtic baix, el vaig inflar i el mateix 24, tornava a estar baix, però vaig pensar que taparia.
Al haver estat 9 dies sense res d’aire, vaig posar-li líquid tubeless de nou i vaig inflar, perfecte.
Sortida de casa, pujada fins al Caprabo del polígon Mas Alba, vaig tardar menys de 5 minuts, que habitualment, li poso 5 minuts.
La pujada a la Fita, la vaig fer amb tot el que podia, la mitja cardíaca em va marcar un 98% quasi tota l’estona, per tan, el ritme que duia era important.
Just quan comença la part amb ciment, veig un nano amb bicicleta pujant, segueix llegint [...]
Campdasens en mode “a muerte”
Aquest matí m’he llevat amb la intenció de fer un Campdasens a muerte, al màxim que sigui capaç, per veure que tal aguanta el cos, després de la sortida de dimecres i el descans d’ahir.
Ha anat bé, a més ha coincidit que no he tingut transit de sortida del poble, ni cotxes que molestessin a la pujada, a la tornada un pel a la rotonda de la Bòvila.
La pujada del Collet de la Fita la he pujat molt bé, a molt bon ritme i amb el cos en condicions, he arribat al pi del revolt de les basures amb 17 minuts 3 segons, que es el temps habitual quan pujo a ritme.
He baixat per Mas Quadrell, i he tornat a mirar el rellotge encarant la recta abans d’arribar a la cimentera, habitualment estic amb 26 minuts i poc, avui un minut per sota, he baixat bé.
La pujada d’asfalt per encarar la de ciment que puja a Can Granada bé, la de Can Granada també, combinant assegut de dempeus.
Des de Can Granada fins a Campdasens he anat bé, m’he notat bé de cames. He arribat segueix llegint [...]
Campdasens, entrenament en mode #amuerte
Aquest matí m’he llevat d’hora, ahir no vaig fer cames, vaig sortir amb el paddle surf a fer tronc superior, per tan, les cames portaven un parell de dies de relax, crec que necessari.
He sortit amb ganes de fer un Campdasens, tinc controlat el temps i així em puc provar com vaig evolucionant. Avui era entrenament, no pas a gaudir de la bici, sinó a mesurar com estic.
He tingut sort, semàfors en verd i pocs cotxes, per tan, guanyo alguns segons. He pujat la Fita, he baixat a Vallcarca per Mas Quadrell, i he encarat primer la pujada de la cimentera i després la pujada de ciment cap a Can Granada primer i després cap a Campdasens. He arribat al cim, abans de començar a baixar cap a Can Llucà amb 50 minuts 16 segons des de la porta de casa. Son 15,19km que he fet amb una mitja de 18,1km/h amb un desnivell positiu de 506 metres i una mitja de 270W.
A partir d’allà, la tornada es molt més ràpida, el Garmin ha marcat una hora exacte als Holandesos, no esta malament.
He segueix llegint [...]
Sortida frustrada, per culpa meva
Aquest matí hem
quedat d’hora, a les 7 al Caprabo i a les 7:30 a Can Lloses a Sant Pere de
Ribes. La idea principal era anar cap a les Gunyoles i a mig camí, anar a la
dreta cap a Avinyonet del Penedès, caure per la part de darrera de la
urbanització cap a les vinyes que hi ha a sota, fer el corriol que et deixa a
la pista de Olesa de Bonesvalls cap a Can Grau, anar cap a Can Grau i baixar
Santa Susana, d’allà, tornada cap a casa com poguéssim.
Ahir vaig sortir
al matí, en una trialera de pujada vaig notar que la roda de darrera
relliscava, i la relliscava va resultar que van haver-hi una sèrie de tacs que es
van quedar a la trialera. Al arribar a casa, vaig pensar que era moment de
canviar el neumàtic de darrera. El vaig canviar, tenia un WTB El Vigilante
nova, que la vaig muntar a la benzinera de Vilanova, però no em va acabar de
talonar bé. No perdia, però hi havia una part que no estava bé.
La pega es que
aquest matí, aquesta part que no ha talonat, ha perdut segueix llegint [...]
La pluja ens ha respectat al final
Aquest matí havíem
quedat a les 7:30 al Caprabo, ens hem escrit mitja hora abans i hem decidit
sortir el Jorge i jo només, la pluja ens ha respectat.
Hem pujat la
Fita, hem decidit fer pista i evitar trialeres, ja que ha fet un xàfec molt
fort a mitja nit i no teníem gaire clar el nivell de fang que podria haver-hi,
però res, molt poca cosa.
Un cop a dalt de
la Fita hem anat pedalant fins a l’entrada de Mas Quadrell i hem baixat fins a
Vallcarca. Estava sec, no havia plogut gens o estava complertament sec, per tan
havia plogut molt poc.
A Vallcarca ja es
veia un pel més mullat, però no pas com a Sitges. Hem pujat fins a Campdasens
passant per Can Granda, el terra estava moll, però es podia circular molt bé,
sense faig.
Un cop a dalt,
veiem ja Can Llucà, hem fet la foto de rigor i hem seguit baixant per girar a
la dreta per anar a buscar la carretera del Rat Penat i Vallgrassa.
Un cop a la Plana
Novella, hem agafat la carretera cap a Can Grau per anar a mà segueix llegint [...]
Campdasens de semi nocturna
Aquesta tarda havíem
quedat a les 20:30 al Caprabo per fer una sortida nocturna, la idea inicial era
fer un Gunyoles i estar de tornada a les 23:00 a casa com a molt tard.
Com que ha plogut
tot el dia, pluja d’estiu, hem decidit fer un canvi de ruta i senzillament fer
un Campdasens, així podríem sortir de tarda i arribar encara amb llum i pel tipus
de ruta, no crec que tinguéssim gaire fang.
Havien confirmat
en Josep Maria i l’Anna, però al final l’Anna ha dit que no per la pluja i hem
sortit en Josep Maria, el Santi, el seu nebot i jo.
Hem pujat la Fita
la mar de bé, el Santi es molt fi, i puja molt bé, en Josep Maria no cal dir
res. La pujada a la Fita li ha costat un pel al Santi, si més no es el que ha
dit, tot i que jo no he notat, ha pujat molt bé.
Hem baixat per
Mas Quadrell cap a Vallcarca, hi havia algun toll d’aigua a baix de la ploguda
d’avui, poca cosa. Hem agafat la part asfaltada i hem començat a pujar, primer
per la cimentera i després per segueix llegint [...]
Sortida amb molt poques ganes
En principi
aquest cap de setmana no anava a sortir, tenia altres coses a fer. El dimecres
vàrem fer un Tarragona i divendres, amb previsió del cap de setmana, vaig fer
un Campdasens en mode “a muerte”, encara buidant moc, però bé. Al final vaig
poder sortir dissabte, vàrem fer un Gunyoles amb el Santi i aquest matí he
pogut sortir, el que haig de fer no comença fins a la tarda, per tan tenia
temps. El Santi va enviar una convocatòria, el Joan Manel també sortiria, vaig
confirmar.
M’he llevat amb
poques ganes, amb la panxa un pel estranya, i amb cansament de cos. Tot i amb
això, a les 8 estava al Caprabo, el Santi ha aparegut amb la Gravel i en uns
minuts el Joan Manel amb la Cube, que per cert, s’ha canviat la transmissió d’un
2x11 a un 1x11 amb una pinyonera Sunrace 11-50 com el que duia jo fins fa unes
setmanes, però a davant un plat de 34, jo duia un 32.
Hem pujat la
Fita, la idea era baixar a Vallcarca, pujar a Campdasens i tornar per Vallgrassa,
carretera segueix llegint [...]
Campdasens com si fos un zombie
El divendres
vàrem sortir el Fer i jo, vàrem fer un Pantà de Foix. Em vaig llevar amb carrespera, però vaig sortir bé.
Divendres després de dinar, em vaig començar a trobar malament, constipat.
Dissabte al llit tot el dia, vaig sortir a fer un vol caminant, però en mode “empanat”.
Diumenge no vaig sortir, vaig cancel·lar, no em veia amb cor. Ahir a la nit,
ens vàrem creuar uns whatsapps amb el Fer, li vaig dir que si em veia amb cor,
sortiria a vull, un Campdansens tranquil, em va dir que l’avises.
Aquest matí li he
dit que sortiria i m’ha dit de quedat a les 8:20 al Caprabo, hem fet un Campdasens
clàssic, pujada la Fita, baixada a Vallcarca per Mas Quadrell i tornada per Can
Lluçà.
Em faltava aire, no
podia pujar la Fita, el cor bé de pulsacions, però les cames no donaven i els
pulmons no s’omplien. Diguem que el dimarts vaig fer un Campdasens en mode “ganivet
a la boca” i vaig arribar al cim, quan es comença a baixar cap a Can Lluçà amb
52 minuts segueix llegint [...]
GR92 baixada a Garraf i pujada a la Morella
Estaré un parell de setmanes sense poder sortir i avui em venia de gust fer una pujada i una baixada “xula”, així que vaig proposar anar a baixar la trialera de Can Lluçà fins a Garraf, la que esta marcada com GR92 i després, un cop al poble de Garraf hi ha una pujada molt dura que va per una trialera fins arribar a la carretera del ratpenat, uns metres abans de La Pleta i per carretera fins a la Morella.
Així ho hem fet, 7:30 al Caprabo. Érem el Joan Manel, el Rob, el Xavi, el Fer, el Jorge i jo. El Jorge ha comentat que aquesta nit no ha pogut dormir gaire, que la petita s’ha passat tota la nit vomitant i que a última hora ha decidit venir, però no que s’hi veia gaire amb cor.
Hem pujat la Fita, el Xavi el Fer i jo anàvem més endavant, el Joan Manel ha aparegut un moment més tard, ja a l’alçada de les Basures, perquè estava esperant el Rob i el Jorge i no els veia. Hem parat i a aparegut el Rob, ens ha dit que el Jorge no es veia amb cor d’aguantar el ritme segueix llegint [...]
Trialera de la Trinitat el dia de la Mercè
Aquest matí de dilluns havíem quedat al Caprabo, per fer una sortida curteta, havíem d’estar a casa d’hora. Estàvem el Santi, el Fer i jo. Com que no teníem cap ruta prevista, hem decidit fer un Campdasens i tornar però buscant trialeres, i hem anar a fer la de la Trinitat, que fa molt que no la baixàvem.
Hem pujat la Fita, d’allà fins a les “basures” i cap a la dreta, cap al Pla de les Bases i pujada fins a sota de la Creu de Sant Isidre. La baixada fins a la base de les antenes de la Trinitat té menys pedres del que recordava, la pujada a les antenes ha estat un pel sorprenen, feia un dia espectacular i hem pujat els últims metres caminant, només per poder gaudir de la vista de Sitges des d’allà.
Baixada cap a la Trinitat i hem començat la trialera per les escales que hi ha a mà esquerre, just anant cap al mirador. Es pot baixar quasi tota, tot i que, en el meu cas, als revolts més tancats, no en sé prou, s’ha d’aixecar la roda de darrera, ja que segueix llegint [...]