Molt de fang i neu primavera

Aquest matí hem sortit de nou el Xavi, la Greta i jo. El Xavi ha inflat més les rodes de la FatBike, ahir no va anar bé, diu que li ha costat molt de poder agafar un ritme i els neumàtics estaven a 0.2, els ha inflat a 0.6. Jo els duc més baixos i peso més, però ell ah cregut que era una bona opció.

Hem sortit de casa que devien ser les 7 i 20 aproximadament, hem encarat la verda del telecadira, però hem pujat fent una zeta la pista vermella de davant de casa per anar a buscar el camí que dur a Planes. Ja a la pujada de la vermella, el Xavi, ha hagut de pujar uns metres a peu, m’ha dit que li ha relliscat la roda. Hem encarat el camí a Planes que tenia molta neu, diguem que on no ha tocat el sol, la neu no s’ha desfet, però aquesta nit no ha fet fred, no ha gelat, la neu no estava dura, semblava neu primavera de les 11 del matí, però era molt d’hora encara. Hem creuat el riu, que dur molt poca aigua ara, encara no hi ha desgel, queda un pel d’hivern encara.

Hem encarat la pujada al pla dels esquirols, hi havia poca neu i terra molla, es a dir fang, però hem pujat bé fins trobar els 3 arbres caiguts que la neu i el vent han fet caure aquest hivern. Hem caminat pel voral amb la bici al costat per poder passar els 2 primers i el tercer l’hem passat per sota caminant. Després hem pujat de nou a la bici i no he acabat de pedalar gaire bé. Hi havia molta neu, allà on n’hi havia, es a dir, on hi ha ombra la major part del dia, i al estar tan tova, ens hem enfonsat i hem hagut de posar el peu un parell de cops. Hem arribat al pla dels esquirols i hem encarat el corriol que va fins a Planes. No hem pogut pedalar bé, hi havia tolls de neu molt tova on s’enfonsava la roda i no tenies més remei que caminar amb la bici al costat.

Aquí es on he fet un canvi de ruta, inicialment volia creuar Planes, arribar a les antenes i seguir la pista de les antenes fins al final, a dalt de tot, on hi ha un corriol de baixada que et dur de nou al pla dels esquirols, creuar el pla i seguir fins a baix de tot a la carretera de Planes a Saint Pierre. He pensat que si hi havia poca neu i havíem de caminar a l’alçada de Planes, a un camí on habitualment hi ha transit de gent, la pujada de les antenes estaria impracticable i hauríem de pujar a peu.

A la que hem tingut baixada, hem aconseguit baixar sobre la bici molt millor, parts amb molta neu, parts amb molt de fang, però hem baixat més o menys bé fins arribar al poble. Allà hem agafat carretera de tornada a Saint Pierre i als pocs metres a mà dreta hi ha un camí que et dur a la Cabanassa, es un camí pedregós de baixada que habitualment a baix hi ha molt de fang, hi baixa aigua. Després es puja un pel i es torna a baixar, aquí hem trobat neu i gel, fins a trobar una casa que queda a mà dreta i es puja de nou. La segona pujada es complicada, per estreta, per fang i perquè hi ha algun esglaó de pedra que no ajuda. Jo l’he pogut fet tota sobre la bici, el 11-42 ajuda molt en punts així. El Xavi darrera, venia sobre la bici, no ha fet peu. Tan bon punt arribes a dalt, hi ha un riu petit, es creua i hi ha una segona pujada, que he fet altres vegades i que no he aconseguit fet mai sobre la bici, menys avui, que amb la FatBike l’he pujat tota, amb tot posat, he tornat a pensar que el 11-42 m’ha ajudat molt. Hem anat fent, fins que en un punt he hagut de fer peu i he caminat uns metres. Ens hem posat de fang fins als calçotets, molt de fang i d’aigua, però divertit.

Un cop a dalt, es creua una balla i s’agafa el camí principal a l’esquerre. Si anéssim recte, arribaríem a La Cabanassa, tal i com indica el camí principal, però nosaltres anàvem de tornada cap a Saint Pierre dels Forcats. Tan la Greta, el Xavi com jo, anàvem molt bruts de fang, la diferencia es que jo duia els peus secs i el Xavi molls. Hem creuat el poble, hem agafat la carretera principal i hem girat a la dreta, per anar a buscar un camí que conec que puja inicialment per un carrer sense asfaltar, però que al final agafa un camí de terra on hem trobat molta neu i acaba al camí que va de Eyne fins a Saint Pierre dels Forcats. Aquí el Xavi ja venia un pel just, em deia que no entenia perquè no podia agafar el ritme. Jo suposo que entre la bici que no es la teva, que es molt més pesada, no tenir controlat la pressió dels neumàtics, el terreny que es molt diferent, la neu i el fang, el desnivell, tot una mica han fet que no anés del tot bé.

Hem agafat de nou la pista verda Château d’Eau en sentit a Eyne, hem agafat la Promenade en Fôret a l’inici, avui hi havia parts sense neu ni gel, directament amb terra, com ahir, però molt més extensos i hem seguit pedalant fins passar la part final de l’Enduro 6, on el Xavi m’ha dit de tornar cap a casa. Al final hem seguit una miqueta més, hem anat a buscar el camí que vàrem fer ahir per mirar de baixar per la part final de la Enduro 4. El camí estava amb la mateixa neu que ahir, però tova, es a dir, no hem pogut pedalat i hem hagut de caminar. La part de la Enduro 4 estava amb molta neu tova, malament per poder pedalar, hem acabat baixant sobre la bici tan bon punt on hem notat que hi havia molta inclinació, si n’hi havia poca, la bici quedava frenada i no es podia seguir. La part final ha estat més divertida, si més no hem acabat el dia amb un bon regust de boca. Hem acabat sortint al final de la blava Le Combé i recte cap a la base del telecadira i cap a casa tots 3, plens de fang, però bé.

Hem arribat a casa amb 10,8km que hem fet en 1 hora 27 minuts, a una mitja de 7,4km/h, en el meu cas amb un consum energètic de 895kcal, una mitja cardíaca de 137 ppm que es el meu 78% i una màxima de 168 ppm que es el meu 95%. La cadència mitja de 64 rpm, molt lenta, però el recorregut ja ho duia. El desnivell positiu de 477 metres i el negatiu de 463 metres.

Aquí us deixo el track d’avui.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.