Aquest matí hem sortit a les 8 i poc, un pel més tard del normal. No tenia gaires ganes, però la Greta si tenia ganes, així que ens hi hem posat un pel tard. Hem encarat el telecadira i hem pujat per la pista verda de rigor, la Château d’Eau. M’ha costat molt de pujar, aquesta nit no ha fet molt de fred, crec que no ha glaçat i la neu estava tova, tipus primavera, sobre tot allà on havia passar la retrac i l’havia treballat. La roda de darrera s’enfonsava molt i m’ha costat molt de pedalar per llocs on habitualment pujo sense problemes.
Tan bon punt he arribat a la verda de la dreta de tot, la Promenade en Fôret, l’he agafada. La pujada ha estat més còmoda, més gel, poca neu i en alguns punts sense neu, terra directament. Tan bon punt he trobat el creuament de la verda amb la blava que hi ha a mà esquerre, l’hem agafada.
Es un camí que puja tranquil·lament, m’ha costat de pujar ja que la neu estava tova i allà on ahir estava gelada i es podia pedalat bé, avui costava molt de pedalar. He anat agafat els laterals de la pista, just a sota dels arbres, hi ha menys neu i es pot pedalar millor.
He seguit el camí que està marcat com a camí de raquetes, creua la Château d’Eau un parell de vegades i entra de nou al bosc per acabar sortint a la pista verda Petite Verte, es creua la pista i seguint el mateix camí que creua de nou la Château d’Eau, acaba anant a parar al final d’un remuntador que fa anys que no funciona, en 10 anys l’he vist treballar una sola vegada. Seguint el mateix camí, s’arriba a creuar la baixada de la Enduro 4 i el camí pot anar a la dreta cap al final del telecadira o seguint recte, que es el que he fet cap a una trialera molt llarga que hi ha que esta marcada com Enduro, però que no té número.
M’ha costat molt de pedalar de pujada, la neu tova però per postres, un munt de petjades de gent caminant sense raquetes que estaven molt enfonsades i feien molt incòmode la pujada. He hagut de fer peu i caminar en algun punt fins poder trobar de nou tracció. Al final de la pujada comença un pla, una pista que no té inclinació que arriba a una petita placeta on hi ha un cartell de pàrquing i un ballat que diu no passar perquè hi ha bestia. Entenc que això es a l’estiu, a l’hivern esta oberta la balla i no hi ha res de res.
A partir d’aquí comença una baixada molt maca, però que amb la neu que hi havia avui estava impracticable. He anat baixant, però la neu estava dura i de cop tova, per tan les rodes s’enfonsaven de tal manera que no es podia pedalar ni en baixada. He hagut de caminar baixant, cosa que em fa molta ràbia. He anat seguint la trialera però m’he acabat perdent. Entenc que a l’estiu, quan no hi ha neu, es pot seguir bé, però amb neu verge sense trepitjar, es fa complicat poder seguir el camí.
He anat veient cartells de Enduro y de VTT 22, que marcaven on havies de seguir. En un punt he deixat de veure res i he decidit encarar muntanya avall i baixar a la brava. He acabat trobant de nou els cartells i els he seguit. Aquesta ruta la vaig fer a inici de temporada sense tanta neu, es pot fer bé, però amb tanta neu es fa complicat de seguir. La part final es més senzilla, es pot pedalat sense problemes i baixa sense entrebancs.
Acaba al pla dels Esquirols, just a l’inici del corriol que va fins a Planes. He agafat el camí de rigor en sentit cap a Saint Pierre dels Forcats, hem creuat el riu i hem aparegut de nou a l’estació d’esquí. Era un pel tard, hi havia gent baixant la pista vermella que m’ha mirat amb una cara un pel estranyats. D’aquí la tornada a casa senzilla, arribar al carrer on acaba l’estació i encarar el carrer que dur a casa.
Hem arribat a casa amb 7,69km que hem fet en 1 hora 3 minuts, a una mitja de 7,3km/h, amb un consum energètic en el meu cas de 738kcal, una mitja cardíaca de 133 ppm i una màxima de 156 ppm. El desnivell positiu de 425 metres i el negatiu de 331 metres, he pujat molt més del que he baixat avui.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 435 m
Total descent: -342 m