Avui m’he passat d’agosarat. Hem sortit la Greta i jo cap a les 7:40 del matí, tenia ganes de pujar la pista blava, la combe. Hem encarat el telecadira, hem pujat per la pista verda Château d’Eau, tan bon punt hem trobat el desviament de la Promenade en Fôret, hem seguit pujant per la mateixa pista verda que veníem, la Château d’Eau. Hi ha un desnivell important, ronda el 20%, en algun punt arriba a marcar 21%, però només són petits trossos, puja molt i després baixa cap al 10% o el 12%, per tan es pot fer una pujada de pulsacions importants i seguidament descansar mentre baixen un pel.
Tan bon punt hem arribat a la pista blava, la Combe, l’hem encarat amunt. He pujat el primer esglaó, es a dir, on hi ha un camí que creua i he decidit agafar el camí, he vist la pista i no m’he vist amb cor de pujar-la tota sense posar peu, massa desnivell.
El camí es el mateix que vaig fer ahir pujant, però la neu estava molt més dura, es podia pedalar molt millor que ahir, suposo que amb la calor d’ahir i el fred d’aquesta nit, s’ha fet com una mena de capa de glaç que permet poder pedalar millor encara que hi hagi molta neu. Hem arribat de nou a la verda Château d’Eau, l’hem agafat i el primer camí a l’esquerre, que esta marcat com a pista de raquetes, recte amunt, el primer desviament a la dreta, es torna a creuar la pista verda i el camí segueix. La neu estava molt millor que ahir per pedalar aquí també, hem pujat prou bé, sense necessitat de posar-ho tot.
Tan bon punt hem arribat a la pista verda Petite Verte, l’hem agafat, cap a l’esquerre i amunt. La pujada fins arribar a sota del telecadira es pot fer bé, no té gaire inclinació i si la té, es veu el final, per tan es pot fer un esforç i seguidament descansar mentre encarem la següent pujada forta. Després del telecadira ja s’ha complicat bastant. Aquesta no l’havia fet mai pujant, sempre baixant. Es veu molt inclinada, però m’he posat a mà esquerre, m’ha fet l’efecte que seria millor i he encarat recte amunt fins el primer, mig replà, on semblava que baixes un pel el desnivell. El cor m’anava molt ràpid, he arribat a veure al GPS un 25% de desnivell positiu de pujada, amb la FatBike i amb neu, no esta gents malament. Tan bon punt he arribat al primer replà, he començat a pujar fent zetes, no m’he vist amb cor de pujar recte, el desnivell encara era més fort. Tot i les zetes, he hagut de fer peu en un punt on el desnivell marcava 27% i al girar per fer la zeta he perdut l’equilibri. He parat, sense caminar, només per veure com el pols baixava i tan bon punt ha baixat per sota del 80% m’hi he tornat a posar, em quedava molt poc i ho he fet.
A dalt, he agafat el camí que hi ha a mà esquerre que passa de nou per sota del telecadira, arribes de nou a la Château d’Eau, allà en contes de pedalar per pista, he vist un munt de petjades d’esquí que anaven per sota dels arbres i he decidit seguir-les, com que la neu estava trepitjada, es podia pedalar bé. Han estat uns 25 metres, no més. He agafat el camí que va a l’esquerre, cap a l’inici de l’Enduro 4, he passat la verda Roc Rouge, la blava Petite Fontaine, el final de la negra de Saint Pierre, he seguit pel camí creuant el remuntador que et dur a dalt i tan bon punt he creuat la Paul Ribeil, la vermella de rigor, he parat per fer un parell de fotos i he encarat pista vermella avall.
Es creua la verda Promenade en Fôret, i a la blava le Combe he trobat un munt de gent, com a 12 que pujaven amb esquis de muntanya. M’han mirat amb cara de sorpresos, suposo que no s’esperaven trobar un ciclista amb un gos a aquella hora baixant per les pistes. Ens hem saludat sense parar i he seguit baixant. A l’esquerre, abans de començat la baixada llarga de la pista, hi ha un corriol, un corriol que hem fet la Greta i jo un parell de cops i que té un desviament a la dreta que no havíem fet, i l’he volgut provar.
Ens hi hem ficat, els primers metres son com un tobogan, es va de dreta a esquerre amb peraltes de neu, es divertida, després hem anat pel desviament que havia vist, però ha resultat no ser res, al cap d’uns 3 o 4 metres s’ha acabat i no hi havia camí. No he parat pas, hem seguit baixant per entre mig dels arbres, al fi i al cap, segur que acabes anant a parar a alguna pista coneguda a sota i la neu estava prou dura com per poder pedalar sense problemes. Així ha estat, hem seguir baixant fins trobar-nos de nou a la Promenade en Fôret, d’allà hem baixat fins trobar el primer desviament a l’esquerra de l’Enduro 6, m’hi he ficat, amb la velocitat he pensat que podria pedalar bé, així ha estat, entre la neu dura i la inèrcia, he baixat bé. He creuat de nou la mateixa pista verda i he agafat de nou el final de la Enduro 6, el mateix que vaig fer ahir, però avui no m’he vist amb cor de baixar la part més difícil de la pista, te la pots evitar baixant per la dreta, esta marcat.
Sense parar ni un moment, la Greta venia amb mi tota l’estona, hem acabat de nou a la Château d’Eau, com que venia amb bones sensacions, he agafat el final de l’Enduro 6, la que surt de l’estació i et dur al camí que ve de Eyne a Saint Pierre per muntanya, aquesta no l’agafo mai amb neu, es impracticable i s’ha de caminar molt. Avui no he hagut de caminar ni posar el peu, la neu perfecte. Hem acabat de nou a la Château d’Eau, hem baixat fins a l’alçada de l’escola d’esquí i hem encarat el camí que et dur a Planes, bàsicament per baixar la part final de la vermella Roc Long, la de davant de casa, baixar els últims 25 metres, no es res. Hem arribat a casa sense problemes i contents.
A mi m’han sortit avui 8,31km que hem fet en 1h 3m, a un ritme de 7,9km/h, amb un consum energètic en el meu cas de 653kcal. Mitja cardíaca de 136 ppm que es el meu 77%, una màxima de 165ppm que es el meu 94%. La cadència mitja de 64rpm, normal avui, molta pujada forta i desnivell. El desnivell positiu de 398 metres i el negatiu de 395 metres.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 403 m
Total descent: -401 m