Aquest matí hem sortit la Greta i jo a les 7:30, encara era fosc, però començava a clarejar. Hem encarat la pista verda de rigor, la Château d’Eau i hem pujat fins trobar la verda a la dreta que agafo habitualment per pujar, la Promenade en Foret. He pujat a bon ritme, però he tingut la sensació que ahir vaig pujar més ràpid.
Aquesta nit ha nevat un pel, hi havia un dit de neu nova, suficient com per deixar marca amb la bici i suposo que fer que la velocitat fos més lenta. Tan bon punt he arribat al final de la Coulée Font Frede, on hi ha l’entrada a la part de Eyne, hem baixat cap a Eyne i hem encarat la pista blava de pujada que hi ha a mà esquerre, es diu Marmote. La veritat es que he cregut que era verda, no pas blava, però hi havia desnivells dels 20% i en algun punt del 22%. Es puja molt millor amb el 11-42, cadència entre 50 i 60 per minut, controlant que el cor no passi del 90% i tranquil·lament amunt amb tot posat. Tan bon punt el cor ha agafat una mitja alta, he començat a pujar fent zetes, per tan de mirar de baixar el pols, ho he aconseguit.
Hem arribat la Greta i jo a l’inici del telearrastre TK du bois d’Eyne, allà es pla uns metres i he anat a buscar la pista vermella de pujada, la Jacques Solère. He mirat de pujar amb la bici, però haure aconseguit pujar uns 30 metres no més, he pensat en fer zetes, però tan bon punt he mirat amunt, he decidit caminar una miqueta. He acabat caminant uns 150 metres fins a trobar el camí que creua la pista i he anat a mà esquerre, seguint el camí.
El camí fa pujada, poca, però puja i creua la pista negra d’Eyne, segueix fins arribar a la Coulée Fint Frede i a partir d’aquí comença a baixar lentament fins creuar la vermella, ja de la banda de Saint Pierre dels Forcats, la Paul Ribeil, després la negra de Saint Pierre, la Petite Noire, després la verda Petite Fontaine i seguint el camí, tan bon punt he trobat la verda Roc Rouge he encarat avall. He agafat el camí que hi ha a la dreta i l’he anat seguint tota l’estona, creua de nou la pista verda Château d’Eau, i segueix per un camí que esta marcat per anar amb raquetes.
He seguit pel camí que va creuant la pista verda de rigor fins que al creuar la pista blava que fem habitualment, la Combe he vist el David Villagrasa que pujava amb esquis de muntanya. He baixat recte i hem creuat dues paraules, uns segons, ell pujava a ritme seguint l’entrenament i jo començava a agafar fred. He seguit baixant per la mateixa verda de rigor, la Château d’Eau fins al telecadira. S’ha de dir que he mirat de baixar per les cantonades, no pas pel mig i quan hi havia algun camí fora pistes, m’hi he ficat.
Hem arribat a casa amb 11,20km, que hem fet en 1 hora 15 minuts a una velocitat mitja de 8,9km/h, en el meu cas un consum energètic de 728kcal, la mitja cardíaca de 136 ppm que es el meu 77% i una màxima de 164ppm que es el meu 93%. La mitja cardíaca de 66 rpm, el desnivell positiu de 438 metres i el negatiu de 458 metres, he sortit de casa a 1572 metres i he començat a baixar amb 2009 metres.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 445 m
Total descent: -466 m