Tag Archives: jet9rdo
Enduro 6 amb la Niner Jet 9 RDO
Aquest matí he sortit a les 7 i poc amb intenció de fer una sortideta curta, no tenia gaire temps, volíem marxar a passar el dia fora i tenia ganes de provar la Niner baixant alguna pista d’enduro de la zona.
He sortit cap al telecadira, sense la Greta, a l’estiu esta tancada l’estació perquè hi ha vaques pasturant i no tenia gaire clar si en trobaria i si la Greta s’hi encararia o no. No n’he trobat, ni n’he vist, demà sortiré amb la Greta.
Tan bon punt he arribat al telecadira he pujat per la pista verda de rigor, la blava que queda a l’esquerre esta tancada amb un filferro electrificat pel bestiar, he seguit la verda de rigor fins al final, fins el creuament amb l’estació de Eine, la veritat es que he pujat ràpid, més que amb la FatBike, però suposo que això es relativament normal.
Al creuament de Eine, deixant la Coulée Font Frede a la dreta, he encarat la última recta fins arribar al telecadira a dalt de tot, he tardat 30 minuts aproximadament, segueix llegint [...]
Les Gunyoles a ritme del Damià
Ahir vàrem fer una convocatòria de última hora, a les 7 al Caprabo o a les 7:30 a Can Lloses, ruta pistera, anar fins a Les Gunyoles i tornar. A les 7 hi havia el Damià al Caprabo i a les 7:30 quan hem arribat a Can Lloses el David de Vilanova ens esperava.
Hem baixat per carretera fins a l’entrada de la casa de colònies Mas d’en Giralt, hem seguit pel corriol fins arribar a Can Suriol, a la carretera d’Olivella i hem anat per carretera uns 100 metres, com sempre, per trobar el camí d’entrada a la pista que ens dur a Les Gunyoles.
No tenim clar que li ha passat al Damià avui, ens ha dit que la setmana passada va tenir una mala experiència pujant la Fita, quan un ciclista amb bambes, pantalons curts i una bicicleta de 26 polsades el va passar com si ell anés a peu, ho va intentar però no va poder agafar-lo fins que el va trobar parat just després dels caçadors, quan s’arriba al cim que es comença a baixar cap als Massets, assegut tranquil·lament mirant-lo. Suposo segueix llegint [...]
Clariana frustrada
Hem volgut arribar a Clariana, però no hi hem arribat, ens hem perdut entre Vilanova i Cubelles. Hem quedat a les 7 al Caprabo, sabia que hi seria sol, he anat cap a Sant Pere de Ribes, el Santi havia d’aparèixer a la plaça de la Vila a les 7:30, ha aparegut a temps, hem anat cap a Vilanova on havíem quedat amb el David a la Mahle, a les 8 menys 10 ja hi érem, el David també.
Hem encarat el camí del Pantà de Foix, després de passar per sota del pont que creua l’autopista per sobre, hi ha un corriol a mà esquerre. Ens ha costat de trobat, la última vegada que vàrem fer aquesta ruta va ser al maig del 2014, fa més de 3 anys, i estava tot molt tapat, hi havia matolls més alts que les bicicletes, però hem pogut passar i he pujat fins al Camp de Golf de la Talaia.
Allà hem tingut el primer problema important del dia, la ruta que tenia marcada al track seguia per un camí que no hem estat capaços de trobar. El David ha dit que si seguíem per una pista que hi havia segueix llegint [...]
Sant Miquel d’Olèrdola i tornada pel Pic de l’Àliga
Aquest matí hem quedat per fer sortida un pel més llarga del normal, hem quedat a les 7 al Caprabo, hi érem només el Àlvar i jo, hem anat cap a Sant Pere de Ribes on havíem quedat a l’entrada de la carretera que dur a Can Lloses amb el Santi. El Fer ha enviat un missatge que no venia, el Santi ha aparegut 5 minuts més tard, però cap problema. Hem encarat la carretera que va a Olivella fins a l’entrada de la Masia Mas d’en Giralt, allà hem seguit cap al mas i abans d’arribar-hi, seguint recte, hi ha una pista que va vorejant la carretera, que deixa Mas Milà a l’esquerre i que et dur fins a Can Suriol, a la carretera d’Olivella. Allà hem agafat carretera uns 200 metres i l’entrada a la pista que dur fins a Les Gunyoles, no té gaire pèrdua.
Hem deixat les Gunyoles a mà dreta i hem pujat fins el cim, baixant per la dreta en contes de tornar per l’esquerre com fem habitualment, el camí de la dreta baixa al pla i el primer camí que hi ha a l’esquerre, ens segueix llegint [...]
Nocturna amb senglars
Aquesta tarda/nit de dilluns teníem planificada una sortida nocturna, una nocturna lleugera, ja que hem quedat a les 21:00 al Caprabo i hem estat de tornada a les 22:30, per tan hem utilitzat llum 30 minuts, no més.
Hem sortit en Josep Maria i jo, hem pujat la Fita, hem anat fins als caçadors i hem baixat a Vallcarca per Mas Quadrell. Des de Vallcarca, pujada per la pista habitual que passa per sota de l’autopista fins a Can Granada.
Ha estat bo, perquè en Josep Maria ha fet el comentari que la setmana passada vàrem veure un parell de senglars i una serp, cosa que vol dir que hi ha molta vida al parc natural. Avui hem vist un parell de guatlles petites i tan bon punt hem arribat a Can Granada hem vist passar un senglar que ha creuat d’esquerre a dreta, un senglar amb una bona mida.
Tan bon punt hem passat Can Granada, cap a Campdasens hem vist uns senglar que creuaven d’un camp de dreta cap a l’esquerre, jo n’he contat entre petits i grans set. Suposo que devia ser segueix llegint [...]
Segones sensacions de la Niner Jet 9 RDO
El dimarts de la setmana passada vaig anar a recollir una bicicleta nova, una Niner Jet 9 RDO, una All Mountain, el mateix estil que la Cannondale Trigger 1 que tenia, també amb 29. La pega es que la majoria de fabricants han decantat les 29 només per les bicis del tipus Marathon, les rígides i dobles per fer bàsicament pista, però les que son més per All Mountain / Trail les han deixat només en 27,5 i la veritat, després d’una 29 i amb l’alçada que tinc, passar a una 27,5 he pensat que no era idoni. Per postres, la gent de Cannondale, la Trigger, a part de fer-la només amb 27,5, aquest any ja no porta Lefty, només la porten les rígida i doble de Marathon. Això m’ha fet decantar-me per un altre fabricant, després de tenir 3 Cannondales amb Lefty i quedar-ne molt content.
He titulat el post segones sensacions perquè les primeres no van ser del tot bones. El dimarts passat, amb la bici tal com va sortir del taller, i la varen muntar davant meu, vaig fer un Campdasens. segueix llegint [...]
Nocturna fins a Campdasens
Aquesta nit hem sortit el Josep Maria i jo (Raül) a fer una nocturna fins a Campdasens. Ahir la Cannondale Rize d’en Josep Maria va trencar la roda de darrera, aquesta tarda li he canviat el neumàtic i a les 9 menys poc ha vingut a casa a buscar la bici, he manat fins a casa seva, li ha muntat el llum, s’ha posat les sabates de BTT i el casc i hem encarat el Caprabo, devien ser les 9:15 aproximadament.
Hem pujat la Fita amb llum, hem baixat per Mas Quadrell i hem començat a trobar que es feia fosc a la pujada de Vallcarca a Can Granada. A dalt, arribant a Can Granada hem vist un cotxe que s’apropava, hem posat les llums perquè en veiés, les hem apagat de nou i les hem mantingut apagades fins arribar a dalt de tot de Campdasens, just abans de començar a baixar, on hi ha el pal de llum.
Amb llum posada i una temperatura un pel més baixa, hem anat tornant. Abans d’arribar als Holandesos, un porc senglar ens ha passat per davant, anàvem junts. Ha vingut de dreta a esquerre, segueix llegint [...]
Sortida ràpida de trialeres
Aquest matí a les 7 estàvem al Caprabo en Josep Maria, el Damià i jo (Raül). Teníem poc temps, havíem d’estar de tornada a les 10:30 com a molt. Hem pujat La Fita, a bon ritme, hem passat els Caçadors i hem baixat pels Holandesos.
El primer corriol amb la Niner Jet 9 RDO, molt millor que el primer dia, però els frens no m’acaben de convèncer, no tenen ni el tacte ni el recorregut que m’agradaria. La bici es ràpida, baixant molt més que pujant, però es comporta bé.
Un cop a baix dels Holandesos, hem pujat fins a Jafre, hem deixat la baixada del pàrquing de Jafra a l’esquerre i hem seguit pujant per la pista cap a La Plana Novella, per entrar a la següent entrada que hi ha a l’esquerre, on hi ha una cadena, es passa pel lateral i al cap d’uns 30 metres, a mà esquerre comença un corriol que acaba amb una trialera molt divertida que et dur a la riera. Jo la he baixat molt bé, molt content, en Josep Maria venia a darrera meu, uns metres enrere, però el Damià segueix llegint [...]