Aquest any la sortida llarga ha estat aquest cap de setmana passat, dijous 1 de juliol vàrem anar fins a Joanetes per pedalar divendres i dissabte i diumenge vàrem anar a Vic per fer Tracks de Corriols VIP.
Ho hem fet amb el Jordi Salarich de Sherpa Tours, ja fa anys que ens coneixem i el producte que té, el servei i el tracte son immillorables.
Em va dir ara fa uns mesos quan vaig parlar amb ell que tenia un recorregut nou, Tracks de Corriols VIP i que si volíem corriols, podríem arribar a avorrir-los.
Vàrem comprar, i ara farà un més em va dir de fer un canvi el primer dia, que fariem una alternativa que no té anunciada a la web, però que ens agradaria molt, la ruta que vàrem fer el divendres.
Dijous 1 de juliol sortim cap a Joanetes, la idea era arribar cap a les 8 del vespre al lloc on dormiem.
Vàrem arribar a la casa rural El Ferrés a Joanetes el dijous al vespre, cap al tard, el Xavi Guardia i el Basilio Serrano per una banda, el Mario Bernadó i el Santi Vilarubla amb mi, amb el cotxe del Fer i un pel més tard en Josep Maria Almiñana i en Joan Manel Ferrera. Ens va fallar el Gaizka Loyola que el mateix dijous 1 va haver d’anular, ja que el seu fill havia estat contacte directe d’un positiu de Covid i estava pendent de PCR tan ell com el fill i la resta de la família (al final ha donat negatiu)
Bosses descarregades, habitacions repartides i directament a sopar.
El sopar prou bé, estava inclòs al preu, i vàrem sopar prou bé i molt a gust.
Tots a la mateixa taula, tot i tenir un pel de xivarri d’un grup de noies i uns pocs nois que devien confondre Salou amb una casa rural a la Vall d’en Bas.
El Jordi va venir a mig sopar a fer-nos el briefing de la ruta del dia següent, del divendres.
La ruta ell l’havia feta amb bici elèctrica i ens va dir que només li havia donat a 3 grups, només per gent coneguda que tingués la seguretat de que podrien gaudir-la.
Divendres matí, esmorzem molt bé (embotit, pa amb tomàquet, pa de pessic, cafè, té, etc)i sortim que devien faltar uns 20 minuts per les 9 del matí.
Carretera de baixada per agafar la via verda cap a Les Preses, uns pocs metres, a la dreta hi ha una pista que puja per carretera a un mirador, carretera tallada al transit. Comença la primera pujada, son aproximadament 8 quilòmetres.
A partir d’aquí hi ha un crestejar de pujades i baixades constants per corriols i trialeres, llocs espectaculars, molt tancats, molt tupits, punts difícils i altres no tan. Aproximadament son 4 quilòmetres, que fem amb mitja hora.
Ho poso així per fer-nos una idea del ritme.
Hi ha un punt on ens perdem i seguim recte quan hauríem d’haver anat a la dreta.
Aquí el Santi i el Xavi ja els havíem perdut, duien un ritme diferent.
Nosaltres anàvem esperant el Basilio que anava més lent.
Amb GPS només hi anaven el Xavi amb un Garmin 810, el Santi amb un GPS senzill de rellotge que li marca ruta però sense cartografia ni mapes, el Basilio amb un Garmin 1030 i jo amb un Garmin 820.
Per anar bé, amb corriols tan estrets, havíem d’anar comparant 2 GPS a la vegada, ja que el més normal era perdre’ns com ens va passar en aquest punt.
Els corriols estaven molt tapats per la vegetació i era molt molt molt fàcil no veure’ls i seguir pel lloc equivocat.
El track al Garmin Connect del telèfon no té la opció d’ubicació, per tan no podíem saber on érem, anàvem un pel a cegues.
Fem mitja volta, i anem endarrere fins el que el GPS ens diu que estem en Track, a partir d’aquí veiem l’errada i baixem per una trialera molt molt inclinada, molt bèstia perquè que la fem tots menys el Basilio i la gaudim molt.
Just després de la baixada bèstia hi ha una petita pujada a un turó on hi ha una senyera, després es baixa de nou i aquí rellisco i caic. No res greu, el cos no toca a terra, però el canvi de darrera entra dins de la roda i la patilla de canvi queda doblegada per complert. Com que sóc previngut sempre en duc una de nova, amb 5 minuts estava la bici llesta de nou i el canvi funcionant perfectament.
Aquí es un recordatori pels ciclistes que ens agrada baixar, sempre s’ha de dur una patilla de canvi de darrera, et salva la ruta i es quelcom molt fàcil de doblegar, es el “fusible” perquè no es trenqui ni el canvi de darrera ni el quadre, es el punt més dèbil.
Seguim baixant ja per corriols més factibles i ràpids i arribem a una carretera d’un sol sentit que ens dur a l’església de Sant Iscle de Colltort. El Xavi i el Santi ens esperaven just arribar a la carretera.
La cara de satisfacció era generalitzada, estàvem tots super contents del que dúiem de ruta fins el moment.
Ens reagrupem i seguim. Els propers 7 quilòmetres tornen a ser de corriols i trialeres, de pujades i baixades curtes, que habitualment son les que no reconeix el Strava de rigor, ja que pensa que son errors del track, però el desnivell a les cames hi és i cansa molt.
Arribem a Sant Feliu de Pallerols després d’una trialera de baixada final espectacular.
En Joan Manel que venia darrera meu cau, inicialment res important, però es dona un cop al turmell esquerre que li fa mal. Al final de la baixada ens reagrupem.
Seguim baixant cap al poble, buscant un lloc on fer un mos, per horari i ritme, havíem de menjar quelcom.
No trobem cap bar o restaurant, i acabem a un queviures i uns bancs que hi havia a davant. Un pel de fruita, galetes, alguna barreta i sobretot rehidratar-nos, feia molta calor i anàvem cansats.
Jo tinc el Garmin meu al 33% de bateria, el Xavi pensa que la gestió del potenciòmetre fa que hagi de processar més dades del normal i que el processador necessiti més energia. Anava amb el Bluetooth desconectat i la intensitat de la pantalla a cero, sense res de llum i tot i amb això, molt sec de bateria.
El Basilio duia una bateria doble de Garmin, me la deixa una estona i aconsegueixo arribar quasi al 50% de bateria de nou. Un suport que es posa el GPS de Garmin a sobre i a sota la bateria, una original de Garmin, amb un cable USB per conectar-lo i anar carregant a la vegada que es fa servir.
Portem 21km i 2 hores en moviment, tinc el GPS amb la opció de que si no hi ha moviment no conti temps. Això es bé i dolent a la vegada, ja que quan surts a entrenar les mitges son reals, però en rutes així no, devia ser més enllà de les 12 del migdia.
La primera part fins a la parada ens deixa un gust de boca espectacular, molt content, tots els corriols possibles per poder fer i passar, estaven marcats al track.
A partir d’aquí, del km 21 al km 36 son tots corriols de nou, amb un sota bosc fons frondós i molts punts on no es podia pedalar, havies de caminar.
Pujades que al principi lluitaves per poder-les fer, tot i que el cor anava al màxim, però que una estona més tard ja no feies i pujaves a peu, sabies que just arribar al final de la pujada hi havia una baixada i una pujada exactament igual, era com un “deja vu”.
El Santi i el Xavi marxen més ràpids i ens quedem el Mario, en Joan Manel, en Josep Maria i jo que anem plegats, sóc l’únic que duc GPS i tinc el track, el Basilio venia més endarrere amb bateria, menjar i aigua, i caminant molt més que nosaltres.
Al km 32 el meu Garmin 820 es queda sense bateria, està amb un 2% de bateria i el poso en mode de repòs, sense senyals de satèl·lit i sense mesurar ni potència ni freqüència cardíaca, amb la pantalla apagada.
Esperant el Mario i en Joan Manel, en Josep Maria i jo sense GPS decidim tornar endarrere a buscar-los i buscar una alternativa a la ruta per anar a buscar un lloc civilitzat, on arribar a una població.
Ens troben el Mario i en Joan Manel morts.
En Joan Manel es queixava del mal de turmell, a més havia caigut un segon cop, i s’havia fet mal a la mateixa cama que el turmell però al bíceps femoral. No es veia amb cor de seguir, ni caminant ni pedalant, valorem la opció de trucar al 112 i acabem trucant el Jordi.
El Mario estava sense aigua, duia una “pàjara” descomunal, tenia la cara desencaixada. Volia sortir d’allà com fos, no estava gens fi, la cara ho deia tot.
Parem una estona, li dono aigua al Mario, la poca que duia al CamelBack i al cap d’uns minuts de mirar que fer i sense trobar sortida amb el telèfon, apareix el Basilio.
Para amb nosaltres, i miro de carregar un pel la bateria del GPS, tot i que el seu estava al 15% només.
Descansem i prenem la decisió de seguir el track amb el Basilio, tot i que truquem el Jordi Salarich de Tracks perquè ens vingui a buscar, si més no en Joan Manel.
De pujada arribo a una masia, just a sota de les Tres Creus.
Hi havia arribat abans amb en Josep Maria.
Entro a la masia, no hi havia ningú, truco a totes les portes possibles i res, però trobo una porta oberta amb un lavabo.
No hi havia aigua, surto i veig a sobre del lavabo un dipòsit d’aigua, que alimentava la masia, pujo i veig que hi ha aigua i que no té mal color, obro la clau de pas i baixo de nou al lavabo, surt aigua.
Omplo el Camelback al màxim, 3 litres d’aigua en una dutxa que queia molt poc, però sortia aigua.
Quan acabo, ho deixo tot tal com estava, clau de pas tancada i marxo en sentit contrari sentint la veu d’en Josep Maria, que m’esperava a l’entrada d’un corriol de nou.
Trobo el Mario i en Joan Manel i els hi omplo el bidó d’aigua, el Mario comença a reaccionar i tornar a ser ell.
Seguim pels corriols de rigor, a ritme de Basilio, no teníem GPS per poder seguir el track.
Hi ha un parell de trialeres de baixada que no es poden fer ni caminant, el Jordi ens va confessar que no coneix ningú que les hagi fet.
En Joan Manel ha de caminar més del normal pel mal a la cama i el Mario tot i que es recupera, està mort i amb el cos cansat, com anem la resta.
El Xavi ens truca i ens diu que li queda un 10% de bateria al telèfon, estaven a l’inici de la baixada final que ens duria de nou a la civilització.
Jo tenia bateria al telèfon i el Jordi de Tracks em truca per saber on érem, encara ens quedava una estona per poder arribar a la carretera de baixada al poble.
Del km 33 al km 36 hi ha un corriol de baixada molt factible, que el fem sense baixar de la bici, tot i estar morts.
Arribem a la carretera de Sant Esteve de Llémena a Les Planes d’Hostoles, el Jordi estava allà i carrega en Joan Manel, el Mario decideix seguir amb nosaltres dins al poble.
Baixem per carretera i trobem un bar al poble, entrem a fer un mos i veig un missatge del Santi que deia marxem cap a Joanetes a les 18:03, el veig al bar, eren les 18:30 de la tarda, estàvem morts.
El Bar estaven tancant, per tant res de cuina, ens conformem amb beure i rehidratar-nos amb Aquarius, cocacola, Cervesa i aigua i el Mario i jo fem un gelat, ens calia sucre.
De Les Planes d’Hostoles fins a Sant Esteve d’en Bas es via verda, es a dir, poc desnivell o casi inexistent i bon ritme, tot i que anem molt morts.
El Mario decideix pujar a la furgoneta amb el Jordi i en Joan Manel i tornar amb cotxe.
El Basilio, en Josep Maria i jo anem per la via verda.
Tardem una bona estona, a més el Basilio li entren rampes, estava molt i acaba caminant en pla, no podia més. Baixem el ritme i anem plegats, jo seguia sense GPS i tot i que el Basilio va insistir en que marxéssim i el deixéssim sol, vàrem decidir no fer-ho i anar plegats tots 3.
La via verda acaba al mateix punt on hem començat aquest matí, la pujada per carretera fins a Joanetes, que la fem en Josep Maria i jo sols, el Basilio venia més lent i teníem moltes ganes d’arribar a lloc, ja no hi havia cap pèrdua.
Arribem a Joanetes a Les Ferrés cap a les 8 del vespres, morts, però bé.
El Xavi i el Santi havien arribat feia 20 minuts ens varen dir, ens vàrem dutxar i a la piscina, un bany de descans ben merescut.
El Basilio arriba una estona més tard, dutxa tots, bicis als cotxes i cap a Vic.
A mi em surten, en moviment, 59,53km amb 5 hores de 14 minuts en moviment, una mitja de 11,4km/h que no es del tot real. Sortim quan faltaven pocs minuts per les 9 del matí i arribem a les 8 del vespre, estem 11 hores sobre la bici. El desnivell que em dona el Garmin es erroni també, ja que corregeix les serretes del track pensant que son errors, a mi em dona 1216 metres i a en Josep Maria li dona 1975 metres i al Xavi 1816 metres.
La resta d’informació es real, però baixa, em dona una cadència mitja de 68 rpm, una mitja cardíaca de 123 ppm que és el meu 71% i màxima de 174 ppm que es el meu 101% i vaig superar el 100% cardíac vàries vegades.
La potència mitja de 127W, molt baixa, la màxima de 908W, el consum energètic de 2396 calories (només en moviment) i molta calor, mitja de 26,9 graus i màxima de 37 graus.
Aquí us deixo el track del primer dia, sense arreglar, amb els punts on ens vàrem perdre inclosos.
Total climbing: 1913 m
Total descent: -1887 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.
A Vic teníem una casa ruta espectacular (Stances Vic), al mig de Vic, un edifici antic rehabilitat amb molt de gust, combinant detalls originals, com part del terra, parets i demés amb fusta de pi sense tractar, una cuina espectacular, una taula on hi podíem cabre 12 sense problemes, un equip de música conectat amb una MSF Surface i Spotify i demés. Un espai obert, un loft amb llits en una cantonada, un pati a fora amb un chill out, dutxes, lavabos i fins i tot una BBQ.
Aquí hi dormíem 2 dits, tenia el telèfon de la Judith Bolaños, la propietària i ens anàvem fent whatsapp.
La idea era sopar els 2 dies al lloc on dormíem, així que el Xavi es va oferir a fer de cuiner ambdós dies i de camí a Vic va parar a comprar sopar.
El Jordi Salarich va venir a sopar, i ens va deixar a la nevera el dia anterior cerveses de sobres que en Josep Maria havia dut de Damm i de regal 10 pams de botifarra de Vic, a més va anar a comprar cansalada per fer a la brasa també.
Ja dutxats el que no ho havien fet després de la piscina, arreglats i relaxats amb cerveses i vi, vàrem gaudir d’una vetllada espectacular, amb molt bona companyia i amb una botifarra a la brasa i cansalada feta pel Fer que és argentí i això de la BBQ els hi han d’ensenyar a P3 a l’escola i el Xavi ens va fer una uns macarrons amb sofregit i costella de porc espectaculars i el Mario va fer l’amanida.
Ah, com a benvinguda un parell de llonganisses de la zona, que van durar molt poc, teníem molta gana, però ens van servir per anar passant l’estona mentre es cuinava.
El Fer i el Jorge venien el divendres a Vic, ambdós varen arribar més a més a les 21:30, nosaltres encara no havíem arribat a Vic. El Fer amb tren i el Jorge amb cotxe des de Sitges directament, no havien pogut pedalar el divendres amb nosaltres, però ho farien el cap de setmana.
Anem a dormir tard, com que no hi canviem tots a la planta baixa, ens lloguen també una segona planta, feta amb el mateix gust i estil que els baixos, on anem només a dormir.
Aquí us deixo unes fotos de record
Em vaig endur la GoPro Hero 8 Black amb l’arnés de pit que permet governar-la amb la veu, vaig fer alguna foto i algun vídeo. Aquí teniu un petit tastet del paisatge del primer dia, espectacular tot i que només es un minut i mig.
El segon dia arrenca amb baixes, anem a dormir tard i potser amb massa alcohol, però contents i satisfets.
El Basilio ja ens va dir que n’havia tingut prou amb el primer dia, que la resta no vindria, el Xavi li va buscar una ruta de pista pel Pantà de Sau de Wikiloc i el Mario i en Joan Manel també son baixa i marxen amb el Basilio.
Esmorzem bé, ens havien deixat a la porta d’entrada a la casa, entrepans i un parell de croissants de xocolata, cafè, aigua, sucs i llet.
Marxem tard, eren les 9 del matí.
Sortim per carretera de Vic fins a Sant Julià de Vilatorta, el Jordi ens diu que el segon dia no es tan dur com el primer.
Ens diu que el primer dia no el té anunciat a la web, que només l’havien fet 3 grups i que l’ofereix a qui sap que pot fer-lo. A nosaltres ens costa, a mi personalment em va costar molt, però el principal problema va ser anar perdut de track, no tenir prou bateria.
Per evitar-ho de nou, m’enduc una bateria que tinc portàtil que pesa molt, però que es de 16mil miliampers, dona per carregar el que calgui moltes vegades.
A Sant Julià de Vilatorta dúiem mitja hora i 8 km aproximadament, menys el Jorge i el Fer, la resta notàvem els quilòmetres i les hores del dia d’abans. Jo en el meu cas, anava encetat de entrecuix (tot i haver dormit amb crema i haver sortit amb crema) i em feia mal el cul i els palmells de les mans d’agafar el manillar de trialeres i corriols baixant.
Comença amb corriol i no acaba en cap moment, la ruta evita tot tipus de pista que pogués ser més ample del normal, tot i que en algun punt no hi ha més remei.
Anem fent a ritmes diferents i acordem amb el Santi que ell ja farà al seu ritme, duia un GPS de mà, rellotge sense cartografia, però suficient i la resta, el Xavi, el Fer, el Jorge en Josep Maria i jo anàvem plegats.
Pujades i baixades de corriols infernals i espectaculars a la mateixa vegada, pujades de les que has de lluitar-ho tot per no fer peu i baixades on t’ho havies de creure per poder baixar i no caure, però molt bé.
Devia ser migdia, abans de parar a dinar, que pujant per una pista veiem a mà dreta el riu i en un punt una mena d’espai més ample, amb més profunditat i unes persones banyant-se, quan pensem en banyar-nos al riu.
Busquem un lloc i acabem allà on hi havies unes persones banyant-se.
Com que no dúiem banyador, el Xavi amb tot el respecte, els hi diu que si no els ofèn, voldríem fer-nos un bany sense roba, despullats, ja que no dúiem banyador. Ens diuen que no hi ha problema, així que ens despullem i a l’aigua.
La sorpresa es que uns minuts més tard ells també es treuen la roba, ja molla, perquè estaven banyant-se amb banyador i acabem tots despullats dins el riu.
De cop allò es va convertir en una platja nudista al riu 😉
Amb les bromes de rigor entre tots els que estàvem a l’aigua, va ser una situació molt divertida.
Amb el comentari del Jorge de rigor de “només falta el Santi”, quan veiem que passa just per la pista el Santi. Ens veu i ens diu que ell va fent, que no para, que segueix al seu ritme.
Sortim, ens assequem al sol i seguim pedalant, unes vistes i uns paisatges realment increïbles, tot corriols, espectacular.
Fem la primera parada al km 30, hi ha un hotel amb una terrassa, es diu Hostal La Guineu. Eren quasi la 1 del migdia, fem un entrepà, cervesa i aigua amb tranquil·litat, parem potser uns 45 minuts, estem de vacances, no hi ha problema. Carrego el GPS meu i del Xavi, que tot i tenir bateria, al dur la bateria de recanvi, era millor assegurar-ho.
Fins aquí la ruta bé, a partir d’aquí, del km 30 al 47 a Taradell es una ruta duríssima, de corriols de pujada i baixada espectaculars, no tan dura com el primer dia, però els que havíem fet el primer dia ja dúiem el cos molt cansat.
Anàvem tots esgarrinxats d’esbarzers del primer dia, però el segon dia no va ser millor, braços, cames, cara, tots rascats, però tots vol dir que costava trobar un punt on no hi hagués una esgarrinxada.
El Fer ens diu que li queda un 10% de bateria a l’Elèctrica a 27 km per arribar a Vic, i el Xavi comença a tenir rampes, fins i tot a les mans. Rampes musculars caminant i pedalant.
Baixem el ritme i anem fent fins arribar a Taradell, l’altre opció era abandonar i no volíem fer-ho.
S’ha de dir que en cap moment de desesperació com dúiem es va perdre el sentit de l’humor, vàrem riure molt tota l’estona.
Entrem a Taradell, preguntem i ens diuen que hi ha una plaça amb un bar, cap allà que anem.
El bar era un xinés, seiem a la terrassa i fem un parell de patates braves i cerveses, també alguna coca cola i aigua. El Xavi va al lavabo a per aigua, i ens diu que no entrem al lavabo, que hi ha merda per un tub, que està exageradament brut.
El Jorge entra a per aigua, acaba omplint al de dones amb la mateixa sensació que el Xavi, la resta no ho intentem, i seguim amb l’aigua que duien.
A l’hora de marxar un cop paguem, en Josep Maria ens diu que abandona i que torna per carretera, que no pot més, que està cansat de bici.
Truco al Jordi i ens diu que de Taradell a Vic no hi ha gran cosa, convencem a en Josep Maria i segueix amb tots nosaltres, de tornada.
Sort d’això, la tornada va ser un riure constant, quan no hi havia corriols perquè anàvem per carretera, buscàvem un lloc on hi pogués haver un pel de terra, només per dir que estàvem fent Tracks de Corriols VIP.
El Fer anava pedalant sense bateria, arrossegant 25km de bici ja feia estona.
De Taradell a Vilalleons hi ha un pel de pujada, a partir d’aquí ha es baixada fins a Sant Julià de Vilatorta i Vic.
Entrem a Vic tard, eren les 7 del vespre passades, contens, cansats i havent rigut molta estona, amb sensacions contraposades, del cos que deia “ja n’hi ha prou” i de satisfacció d’haver acabat la ruta i de saber que tindríem una bona estona de sobretaula.
El Santi havia arribat feia 20 minuts, diu que no havia parat a menjar res, que s’havia perdut moltes vegades amb el GPS. El vàrem trobar menjant-se l’amanida del sopar anterior i un plat de macarrons que encara havien quedat.
La resta havien fet una ruta de pista interessant, els hi han sortit 77,55km amb 1489 metres de desnivell, no està malament.
En el nostre cas, i en moviment, a mi em surten 67,34 km que he fet amb 5 hores 51 minuts a una mitja de 11,5km/h, amb un desnivell positiu de 1349 metres, però a en Josep Maria per exemple, li surten 1975 metres de desnivell positiu, ell no té posat que pari el GPS quan no hi ha moviment. A ell li surten 8 hores 25 minuts en total.
A mi em diu que la potència mitja de 117W, molt baixa, que la màxima 808W, la cadència de 67 rpm, la mitja cardíaca de 111 ppm que és el meu 64% i la màxima de 152 ppm que és el meu 88%, en el meu cas el consum energètic (en moviment) de 2459 calories, i molta calor, mitja de 26 graus i màxima de 39 graus.
Aquí us deixo el track del segon dia.
Total climbing: 1711 m
Total descent: -1693 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.
S’ha de dir que d’ençà la parada a l’Hostal la Guineu he anat molt just, els quilòmetres del primer dia m’han passat factura i no anava bé ni pujant ni baixant, havia de vigilar a la baixada per no caure.
Vàrem arribar a la conclusió que la pitjor situació era de cansament i eufòria a la vegada, que es el que et dona un bon corriol o trialera de baixada, perquè es quan pots caure i fer-te mal.
Al vespre a Vic, vàrem sopar arròs i carn que es va comprar al super, res de carn bona, era massa tard, les carnisseries tancades i a més era festa major a Vic.
El Fer va fer la carn a la brasa i el Xavi ens va cuinar arrossos, hi havia rissoto i arròs de carn, el de rissoto va quedar tan bo que en va fer un altre per poder repartir-ho entre tots els que volien repetir.
Després de molta cervesa, vi, gelats i una companyia inigualable ens vàrem ficar al llit, potser un pel massa tard, però bé.
El Jordi ens va venir a fer el Briefing del tercer dia just abans de començar a sopar, per horari havíem de tornar com a molt tard a les 16:00, el Fer i jo ens tocava la segona dosi de la vacuna per la Covid a Vilanova i la Geltrú a les 18:00, per tan no podíem fer el mateix horari d’arribada i de sortida dels primers 2 dies.
I un altre petit tastet, un video de 2 minuts i mig del segon dia, realment espectacular.
El tercer dia quedem per esmorzar a les 7:00, tot i que crec que vaig ser l’únic de posar el despertador a les 6:30, dutxa i estar llest amb la bossa feta per fer el checkout a temps.
Per esmorzar hi havia entrepans, ahir de pernil, avui de fuet i ensaïmades en comptes de croissantets de xocolata.
Vàrem tenir altre cop baixes, el Xavi, el Basilio, en Josep Maria i en Joan Manel van dir que farien una ruta alternativa, i el Fer, el Santi, el Jorge, el Mario i jo, fariem el tercer dia de Tracks de Corriols VIP.
A les 8 del matí teníem el Jordi a la porta amb la furgoneta, ens duria amb cotxe fins a Taradell, ens estalviaríem els 14km de pujada fins a Taradell per carretera i algun tram petit de pista i segurament una hora de pedalada.
Sortim de Taradell, per un punt que el dia anterior hi havíem passat i ja sortim de corriols de pujada.
El Santi anava lent, però ens demana que no el deixem sol, que el seu GPS no té cartografia i el segon dia es va perdre molt.
Anem pujant per un corriol de pedra, de lloses, no pas pedra solta.
Es un terreny molt diferent al del dia anterior, més sec, més semblant al “purgatori” que tenim aquí al Garraf.
Anem pujant per uns singles espectaculars amb unes vistes úniques.
Arribem al cim, on la ruta es desvia uns 400 metres per fer la foto de rigor i després anem baixant i pujant per corriols i trialeres amb pedra solta molt petita, un pel més perillós que el dia anterior.
El Fer es va perdre per entremig d’uns arbres caminant i quan torna ens diu que havia estat amb el pal i la senyera que hi ha al cim. No ens el vàrem creure, fins que després de baixar per corriols i trialeres de nou mirem amunt i veiem que tenia raó, ens vàrem perdre la foto.
La ruta molt més factible, el Mario venia content, cansat, però molt capaç.
El tercer dia té pista, un percentatge molt més important que els primer 2 dies, tot i que té molt de corriol, però sobre tot tinc el record de corriols de baixada i pista de pujada, més que no pas corriols de pujada i de baixada.
S’ha de dir que vàrem agrair tenir més pista, anàvem cansats del dia anterior i del primer els que vàrem fer-lo.
Anem parant, les vistes son espectaculars.
El Jordi ens va dir de fer un retall a la ruta, però no el trobem, i ens n’adonem quan buscant el retall, el truco i li pregunto si era el punt on havíem d’estalviar-nos el la hora de més i ens diu que ja hem fet la hora de més, que hem fet la ruta sencera.
La veritat es que la baixada que hi ha al final, abans d’arribar a Sant Julià de Vilatorta es espectacular, hi ha una baixada entre mig de pedres, molt aèria increïble.
És més, baixant al final, hi ha un esglaó dels que “t’ho has de creure”, i el Mario el va fer, ens va confessar que amb por, però el Mario de l’any passat l’hagués fet a peu i el Mario d’aquest any ha agafat molta més confiança a la bici baixant corriols.
Un cop a Sant Julià busquem un lloc on fer un mos i trobem el Frankfurt Sant Julià, tenen una terrassa a fora, demanem si podem asseure’ns, ens diuen que si hi allà que ens hi posem.
Ens atent una noia molt simpàtica, ens acaba fent la foto de grup.
Entrepans de truita sola i amb demés per tothom i gerra de cervesa, menys el Santi que va demanar orxata i la pobre noia va engegar a riure amb tots nosaltres a la vegada.
No hi havia orxata, així que cervesa sense alcohol pel Santi ☹
Llavors es quan el Mario diu “oye mama, orchata se escribe con H? Si claro, sinó seria orcata” 😊 s’ha de entendre escoltat, no pas llegit.
Atacs de riure a part, vàrem fer una parada tranquil.la per dinar, devien quarts d’una del migdia i estàvem a 6,7km de Vic, per tan era la última parada per arribar i dutxar-nos.
La tornada va ser pel mateix lloc que el dia anterior, bàsicament baixada i molt ràpid.
Vàrem perdre el track entrant a Vic, havia acabat just a l’entrada, però com que el dia anterior hi havíem passat, vàrem fer-ho de cap fins arribar al lloc.
El Xavi i el Basilio ja havien marxat, en Joan Manel i en Josep Maria estaven a la casa dutxats, nets i polits. La sortida que havien fet era molt poca cosa, 25km amb 250 metres de desnivell i 2 hores i quart.
La ruta que vàrem fer nosaltres era apte per tots ells, però al final només la vàrem fer 5.
Dutxa mentre el Fer anava a buscar el cotxe, en Josep Maria i en Joan Manel menjaven quelcom a la terrassa del bar de la plaça, davant de l’apartament, bicis carregades quan va arribar el Fer, mentre es dutxava, tot llest i de tornada per arribar a temps per la vacuna.
A les 17:00 estava a casa, vacunat, adolorit, cansat, amb llagues a les mans i una butllofa a la mà esquerre d’agafar el manillar de la bici baixant, però molt content i satisfet d’haver passat un magnífic cap de setmana llarg pedalant amb molt bona companyia i compartit uns moments inoblidables.
A mi em van sortir 34,59km que vaig fer amb 3 hores 4 minuts, a una mitja de 11,3km/h, amb un desnivell positiu de 667 metres i negatiu de 682 metres, la cadència mitja de 67 rpm, la mitja cardíaca de 107 ppm que és el meu 62% i la màxima de 146 ppm que és el meu 84%, cada dia més baix, també el ritme i el cansament era més important. La potència mitja de 117W, la màxima de 845W, 24 graus de temperatura mitja, màxima de 33 graus, menys calor que els 2 dies anteriors, i en el meu cas el consum energètic de 1293 calories. Al Mario li van sortir 873 metres de desnivell, el meu Garmin falla molt amb el desnivell.
Aquí us deixo el track del tercer dia.
Total climbing: 890 m
Total descent: -1012 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.