La veritat es que es la meva primera vegada de descens, fa temps que em venia de gust provar-ho, però no tenia gaire clar si seria capaç de baixar o no amb una bici de descens.
Avui dimecres hem anat a primera hora a Les Angles amb el David i l’Anna, ambdós tenen bici de descens una Scott Gambler, d’anys diferents que han comprat de segona mà i ambdues amb roda de 26 polsades. Proteccions i demes comprades, a mi em calia de tot.
He llogat una bici, resulta que a les 10:30, contant que obren a les 10 el Bike Park, ja no quedaven bicis de lloguer en cap botiga de Les Angles, i m’he endut una Giant Glory de temporada amb neumàtic de 27,5 però amb talla M en contes d’una L que es el que em tocaria. Proteccions i casc incloses al preu del lloguer i a agafar forfait. 19€ el de 4 hores consecutives i 23€ el de tot el dia.
Hem agafat el de 23€, el de tot el dia. Érem 4, el Gerard, el fill de l’Anna ha llogat proteccions i ha agafat la KTM Bark 30 del David, que no es una bici de descens, es una bici d’enduro però amb bon recorregut, no es el mateix, i es nota, però es pot baixar per pistes verdes i blaves més o menys bé.
Hem pujat amb el telecabina tots 4, 2 bicis en cada cabina. Resulta que el BikePark de Les Angles té només 5 pistes, una verda, dues blaves, una vermella i una negre. Totes tenen noms dels “senyors dels anells”, la primera que hem baixat es la Gandalf, una blava molt xula i divertida, que té un punt on es divideix on diu no debutants, i que té una sèrie de ponts de fusta que passen per algun punt elevat, es molt maca. Al final hi ha una sèrie de salts tipus BMX i 3 trampolins per saltar, he saltat pel primer, i les 2 següents vegades que l’he feta, he saltat pel segon.
Hem baixat la Aragorn, també blava, però que s’ha de pedalar una miqueta, miqueta vol dir que he hagut de caminar amb la bici al costat, es impossible poder pedalar amb una bici de DH i encara menys que la mida no es la teva. Maca també, es la més llarga, més tècnica, més pedres, més del tipus trialera habitual, però factible.
Després hem fet la vermella, aquí ja hi ha hagut algun punt que he posat el peu a terra, molta pedra, molt trialera habitual, però llarga i dura. Acaba empalmant amb la blava per arribar al telecabina. Després de dinar hem baixat la negra, la Mordor. Es una pista amb algun punt molt difícil, que s’ha de posar el pes molt endarrere i tenir molt clar que no t’has d’espantar a mitges, sinó malament. Si hi ha algun punt que no vols fer-lo, per exemple els salts que a mi m’han fet un pel de “cague”, es pot passar pel lateral, les trialeres fortes igual.
Resumint, es una experiència diferent, la bici es complertament diferent i s’ho menja tot, el recorregut dels amortidors es molt més llarga que el d’una bici normal, l’amortidor de davant es molt més “vertical”, per tan amb velocitat, la bici fa la funció que li toca, amortir i aguantar-ho tot. No m’he acabat de trobar còmode amb els pedals, estic massa acostumat a dur pedals automàtics, i anava amb pedals de descens, he tingut constantment la sensació que el peu sortia del pedal, això m’ha obsessionat bastant. Per postres, els pedals els arrapenjo en un punt del peu habitualment, però amb la bici de DH i els pedals plans, els arrapenjo diferent i no m’ha permès anar gaire còmode.
He acabat mort de cansament a les mans i els avantbraços, per la resta bé. Només una caiguda, a la pista vermella, he sortit per davant de la bici en un punt, però com que duia totes les proteccions necessàries, no ha passat res, ni un cop, ni una rascada, res. Hi ha hagut una segona caiguda, al final de la pista negra, un punt de baixar per una pedra amb un punt important d’inclinació, la bici s’ha clavat, però no he arribat a tocar a terra, he aconseguit posar el peu i parar la bici.
Demà més.