D’esquerre a dreta i de dalt a baix som: el David, el Ramon, el Xavi, l’Anna, el David, el Diego, la Nany el Xavi, el Sergi, el Ricard, l’Albert, el Santi, el Basilio i en Raül
Diumenge 12 de juny, tercer i últim dia de la ruta, hem quedat a les 8 al restaurant per esmorzar amb les bosses ja a lloc per marxar d’hora.
Anem arribant a la taula i ens trobem un esmorzar de pa amb tomàquet i embotit impressionant. Per postres, sort per nosaltres, el pa no els va arribar a temps, així que el varen haver de fer ells, molt més bo. Sucs Granini, tes i infusions, cafès, croissants, coca, fruita…
A les nou i poc estàvem llestos per començar a sortir, però ens trobem que el David no havia pogut reparar res a temps.
Avui diumenge sortiríem tots 13, el Basilio que ahir no va poder venir també i per postres vindrien el Ricard, que es el nou fitxatge del Jordi de Tracks, que a més es qui ha dissenyat la ruta. També hi havia un amic del Xavi Guardia, que resulta que es molt amic del Ricard, així que contant el Ricard i l’Albert, l’amic del Xavi, érem 15 a la sortida.
Un cop reparada la bici del David, que va acabar amb un pedal de la bici del fill del Ricard i el disc de darrera ja en condicions, gracies al Ricard també. El Ramon venia fluix d’aire, segons sembla sense líquid, però tal i com va fer el dissabte, li vàrem posar aire i endavant, molt serà.
I molt va ser, comencem la sortida i als pocs quilòmetres hem de parar, el Ramon punxa i hem de muntar càmera, tot llest a excepció que la super manxa del Xavi Guardia que duia el David a la bossa, es va quedar a l’hotel.
Els primers 6.8 quilòmetres de pujada, però factible i per pista, molt verd tot, molt diferent al que estem acostumats al Garraf.
Amenaçava pluja, però es va mantenir el temps.
Hi ha una primera baixada que ens dur a Sant Segimont de Viladrau i comencem a pujar de nou, anem cap a Espinelves altre cop, allà baixem altre vegada i comença la pujada llarga del dia. Del quilòmetre 8 al quilòmetre 17 ens avisen que hi ha una pujada llarga i dura, que anem fent.
El Gaiza venia un pel just i el Ricard i l’Albert li diuen que hi ha una alternativa que es fer una part per carretera, ja que aniríem a parar al mateix punt de la carretera on el dia anterior vàrem estar esperant l’Anna quan es va perdre.
La resta pugem, pujada dura i llarga fins arribar de nou a superar els 1100 metres, foto de rigor i baixada fins el Coll de Bordoriol on hi havia el Gaizka esperant-nos.
L’Albert ens abandona ja que ha d’anar a recollir la família i dinar plegats, li agraïm la companyia i comencem a baixar per corriols fins el quilòmetre 26 on ens plantem de nou propers a Viladrau. Parem a una ermita on hi ha una font per agafar aigua i el Ricard ens planteja si volem dinar, era la una aproximadament, baixem un pel més avall, per la mateixa pista que vàrem fer el dia anterior per acabar i sortim a la carretera on parem a dinar al Restaurant La Solana del Molins.
Dinem bé, tranquil·lament, rient i gaudint.
El Gaiza, el Ramon i l’Anna no es veuen amb cor de fer la segona part de la ruta i decideixen anar al Muntanyà per carretera, la resta, aconseguint enganyar el Xavi Benazet, anem tots per muntanya, seguint el track. Sortim a les 3 aproximadament del restaurant, amb menys cervesa que el dia d’abans, però més cansats i amb més mal de cul.
Primer pujada per corriols fins a l’ermita de la Mare de Deu de l’Erola, pujada molt bonica i factible, molt tancada i divertida.
Baixant de l’ermita fins a una masia que hi ha havia uns metres més avall, el Xavi Guardia nota que no va bé de darrera, deduïm que no hi ha líquid tubeless al neumàtic, el Diego en dur, però està sec. El David aconsegueix, com a bon mecànic que es, ficar-hi un pel de líquid i entre el Gas CO2 de la Nany i la manxa el neumàtic s’infla, seguim endavant. Baixem i pugem un pel fins arribar al Castanyer de les 9 branques, tot i que ara només n’hi queden 7. Un arbre molt gros, realment impressionant. Foto de rigor i seguim ruta.
Ara si que comença la pujada, ja anem sortint de la vall on érem, a Viladrau i anem a creuar cap a la banda de Seva i el Broix.
Passem de 657 metres a 963 amb 4 quilòmetres, es fan realment eterns. Jo trenco cadena amb un canvi brusc de pinyó petit a gran del tot i sense donar temps a reaccionar faig força al pedal i la cadena salta. Just en aquest moment em sona el telèfon, el Xavi Benazet. Sembla que la Nany em trucava, el David havia foradat el neumàtic de darrera de la KTM amb una pedra i estaven mirant de reparar el forat. El Ricard fa endarrere a veure si els troba. Reparo cadena i seguim pujant, a veure si enganxem el Xavi Guardia, el Diego i el Sergi que anaven a davant de tot.
Els trobem a l’inici d’una baixada, esperem allà tots i arriben la Nany i el David, el Ricard havia vingut una estona abans, no els havia trobat. Compateixen ubicació amb el Whatsapp i veiem que estan relativament propers.
Un cop arriben, comencem a baixar i ens queda una última pujada, duríssima, però duríssima de veritat. Hem baixat de nou i estem a 873 i amb un quilòmetre i mig passem a 1063 metres, es a dir uns 200 metres de desnivell amb un quilòmetre i mig. Els que venien amb un sol plat acaben a peu, només el Sergi, el Diego, el Santi i jo aconseguim arribar al cim sobre la bici, la resta han de fer peu i caminar, es massa.
Un cop a dalt, la última baixada, i per postres, torna a sonar el telèfon, el David ha tornat a tenir problemes a la roda de darrera. La aconsegueix reparar i baixem tots plegat, el Xavi Guardia i el Diego ja havien tirat feia estona, el Basilio baixa ja que ha d’anar a recollir el cotxe a Viladrau, anem guanyant temps i no queden gaires quilòmetres.
Arribem al Brull, per aquí vàrem passar l’any passat quan vàrem fer el Meridià Verd. El David i la Nany fan carretera, la resta baixem ràpidament per anar a buscar la urbanització de rigor per anar al Hotel Montanyà.
El Santi, que no dur telèfon per descontat i que segueix el GPS només, a la resta no ens segueix gaire, no ens veu i segueix el track, quan havíem dit que faríem un tall per tal de no baixar a Seva i tornar a pujar per carretera.
Com que no el podem localitzar de cap manera, ens acomiadem del Ricard que fa via cap a casa i entrem a la urbanització de rigor, on gracies a Google Maps encarem el carrer de rigor i arribem a l’hotel en no gaire estona.
Preparem bicis, ens dutxem i quan ho tenim tot carregat, apareix el Santi.
Mentre l’Anna havia dut el Basilio a recollir el cotxe i jo em confonc i li dic al Jordi que venia a recollir el Diego, el Santi i el David per anar a buscar el cotxe del Diego a Manlleu que marxi. Al final el Xavi i la Nany els duen a Manlleu.
Acabem 3 dies de ruta amb unes sensacions molt bones, com sempre. Cap desgràcia a part d’un parell de caigudes del Sergi i de la Nany, cansats i contens. Repetirem, ha estat bé, bon ambient, bona gent i molt bon riure.
Diumenge 12 de juny, tercer i últim dia de la ruta, em surten 53,23km que vàrem fer amb 4 hores 46 minuts sobre la bici, a una mitja de 11,2km/h, una velocitat màxima de 58,6km/h, en el meu cas un consum energètic de 3765kcal, una mitja cardíaca de 115 ppm i una màxima de 162 ppm, una mitja de cadència de 162 ppm, un desnivell positiu de 1859metres i un negatiu de 1864metres.
Aquí us deixo unes fotos de la sortida.
El video es poca cosa, es veu tot més sec, només corriols de baixada.
Aquí teniu el track del tercer dia, sense arreglar.
Total climbing: 1861 m
Total descent: -1866 m