Tag Archives: cantrabal
Sortida de diumenge amb molt de fang
Aquest matí hem quedat a les 7:30 al Caprabo i a les 8:00 a Can Lloses, a Sant Pere de Ribes, tenia al cap fer una ruta, però tenia por de que hi hagués molt de fang, i així ha estat, hem hagut de fer alguna reculada i en algun punt, pel fang, semblava més una fatbike que no pas una roda normal.
Hem sortit camí de Can Lloses el Joan Manel, el Rob, el Francesc (un amic de Teià que avui ha dormit a Sitges i ha sortit amb nosaltres) i jo. Ja l’anada cap a Sant Pere de Ribes tenia fang, no tan com ahir dissabte, que vaig sortir a córrer i estava molt més moll que avui, la ploguda forta va ser el divendres nit. Hem arribat a Can Lloses que faltaven 10 minuts per les 8.
El Mario ha arribat puntual, hem agafat carretera cap a Olivella i ens hem desviat cap al Mas de Can Giralt, per agafar després a l’esquerre i creuar la riera. Ha estat impossible, no era fang, hi havia aigua a la riera, i ens hem vist amb cor de creuar, així que en sentit contrari i carretera de nou, per segueix llegint [...]
Les Gunyoles en solitari i a ritme
Aquest cap de setmana no puc sortir el diumenge, es Corpus i s’ha d’ajudar a fer la catifa de flors del carrer, per tan vaig proposar al grup sortir jo el dissabte, si hi havia algú que pogués i volgués i la resta sortiran demà diumenge. Tenia al cap fer Les Gunyoles, es una ruta ràpida, de pista i aquesta setmana he sortit 3 dies, per tan, afegir kilòmetres em va bé per agafar forma.
Al matí m’ha dit el Xavi, el pintor, que no vindria i el Gaizka em va dir ahir que encara no tenia la bici llesta, el Sergi tampoc podia avui, així que cap a les 6 m’he llevat i he sortit de casa a les 7 menys 10 del matí, aproximadament. He encarat el Caprabo, no hi havia ningú, no esperava a ningú, i he marxat cap a Sant Pere de Ribes, cap a Can Lloses. D’allà per carretera fins a Mas del Giralt, i seguint pel corriol de darrera fins al camp de futbol de Mas Milà, seguint el corriol que va paral·lel a la riera fins a Can Suriol, ja a la carretera d’Olivella.
D’allà ja segueix llegint [...]
Primer sortida de l’hivern i última sortida de l’any
Aquest matí hem quedat a les 8 a Sitges i a les 8:20 a Sant Pere de Ribes. A Sitges érem el Joan Manel, el Javi que ha vingut per primera vegada aquest any i ha aparegut amb una Specialized elèctrica de fa 3 setmanes, espectacular, el Damià i un company seu de Vilafranca del Penedès, el Marc, que ja va venir fa un parell de mesos. Hem anat cap a Sant Pere de Ribes, on esperàvem el Fer cap a les 8:20, ha aparegut puntual. La idea era fer la ruta que vaig dibuixar i vàrem fer ara fa un mes, basada en la part llarga de la Cuabarrada d’aquest any, a més seria la última sortida de l’any pel Garraf i la primera sortida de l’hivern, que acaba d’entrar fa uns dies.
Hem sortit de Can Lloses, per carretera cap a Mas Milà, agafant la pista a la dreta cap a la Masia del Mas d’en Giralt i creuant les vinyet a mà esquerre cap a Mas Milà, agafant el camí que fem de Les Gunyoles de tornada, primer per la urbanització i més tard ja per pista, agafant uns corriols de pujada prou segueix llegint [...]
Ruta nova, basada en la Cuabarrada
Avui diumenge hem quedat a les 8 a Sitges o a les 8:20 a Sant Pere de Ribes, hem quedat un pel tard, per evitar el fred, aquests dies fa molt de fred i hem pensat que a les 8 estaria millor que a les 7:30. Al Caprabo érem el Damià, el Pedro, el Joan Manel i jo, hem anat cap a Sant Pere de Ribes, havíem quedat amb el Fer i el Santi a les 8:20 a Can Lloses per anar a fer una ruta nova, la vaig dibuixar basant-me en la Cuabarrada llarga d’aquest any.
Hem arribat a Sant Pere de Ribes a temps, ha aparegut el Santi de seguida, ens ha dit que el Fer no vindria, així que hem sortit tots 5 cap a Mas Milà. Tan bon punt hem arribat al pont que creua per sobre de la riera, hem agafat la riera, vaig dibuixar el track que es podia passar, i no, no es podia. Hem anat i tornat al cap de 10 minuts pel mateix recorregut, no hi ha camí, si més no, viable. Hem seguit per carretera fins agafar l’entrada de la Masia del Mas d’en Giralt. Hem seguit pel camí cap a Mas, però tan bon punt es fa segueix llegint [...]
Cim de la Penya del Papiol
Aquest matí a les 7:30 estàvem l’Àlvar i jo al Caprabo, volíem anar a fer el Cim de la Penya del Papiol, darrera d’Avinyonet del Penedès, just a sobre de la urbanització Can Trabal. L’Àlvar ha vingut amb la bici antiga, la 27,5 la té a Barcelona i ha vingut amb una Gary Fisher de 26 que té a Sitges com a segona bici. Hem anat fent camí cap a Sant Pere de Ribes, el Fer ens ha dit que a les 8 estaria a Can Lloses.
Ens ha fet un missatge dient que arribaria tard, i si, a les 8 no estava a Can Lloses, ha arribar a les 8 i 20 aproximadament. Resulta que li havia demanat a la seva dona que li carregués el telèfon i no hi va pensar, per tan s’ha despertat per la llum i quan ha vist la hora, s’hi ha posat, però sabent que arribaria tard. Ha hagut de muntar la bici, les rodes les tenia desmuntades, i anar a la benzinera a inflar les rodes.
Hem fet via cap a Olivella per la carretera, desviant-nos a mà dreta per la pista que et dur a la casa de colònies Masia Mas d’En segueix llegint [...]
Avui hem fet el Cim de la Penya del Papiol
Aquest matí a les 7:30 estàvem el Javi i jo al Caprabo, he sortit cap a Can Lloses a Sant Pere de Ribes on havíem quedat amb la resta. Han aparegut a temps el Santi, el Mario, el Fer i un veí seu, el Carlos.
Hem agafat carretera d’Olivella i cap a Les Gunyoles, passant per pista i corriols i anat a parar a Can Suriol abans d’agafar la pista que et dur a Les Gunyoles. A meitat de camí, aproximadament, hi ha una cadena i habitualment seguim la pista que segueix recte, però avui hem girat a l’esquerre i hem agafat la pista en sentit contrari, hem anat pujant cap a l’Arboçar.
Hem creuat l’Arboçar i hem agafat algun tros de pista que agafem habitualment quan tornem de Les Gunyoles, la ruta típica, però en sentit contrari. Hi ha un dipòsit d’aigua gran, allà ens desviem i comencem a pujar cap al Cim de la Penya del Papiol, marca 330 metres. Es factible, però la pujada es molt dura i el paviment no té gaire tracció, tot i que es pot fer pujant amb tot el que durs segueix llegint [...]