És el primer post que faig de trail, ja que el blog i el grup és de btt però he gaudit tant amb l´experiència que m´agrada explicar-la a la xarxa.
Fa any i mig que corro, curses de 10km. i alguna mitja, entreno pel passeig marítim, Montjuïc o la carretera de les aigües, trobo que córrer per asfalt és bastant monòtom, una contra rellotge on el més important és el temps, fa uns mesos que ho faig per la muntanya, per la zona de pic de l´Aliga, mas de l´Artís…….vaig disfrutar amb un trail a Cubelles i xafardejant per internet trobo aquesta trail a Sant Fost, portada pel Josef Ajram, 22 km. amb uns 875m de desnivell, no m´ho penso i m´inscric.
Amb el canvi d´hora, el despertador em deixa dormir una hora més, tot i això a les 6:15 ja era d´en peus, un bon esmorzar tot mirant el camí en cotxe fins Sant Fost, surto de casa, ho tinc tot? Asics als peus, Garmin al canell, Power Bar a la butxaca……sembla que si, c-15 fins Vilafranca, n-340 fins Sant Feliu on agafo l´amic Enric m´espera, una de les persones impulsores que avui corri, a les 8:15 arribàvem a Sant Fost, recollida de dorsals amb molt bon ambient i música, Sol de justícia tot just abans de sortir, vaig fer bé en vindre de curt.
9:30 era l´hora de sortida amb una prèvia explicació del que seria la cursa, puntuals comencem a córrer, uns primers 4 km d´asfalt fan entrar en calor, sobretot unes rampes del 20%, veig gent ja caminant, Deu ni dó només començar quines pujades, entrem en terra per una pista bastant ample, es divideix la cursa entre el dels 12 km i els 22, m´agrada ja que era una mica massificat, km 5´5 avituallament, necessito aigua, aquelles rampes m´han deixat sec, seguim per pistes on veig que aquesta serà la tónica, ara baixa i bastant, parlo amb un corredor que m´explica que és de la zona i que guardi pel final ja que es bastant dur a partir del km 13, li faig cas.
Sense adonar-me´n arribem al segon avituallament, km 10, agafo aigua i un gel Isostar, aquests últims km han passat ràpis ja que era una zona bastant plana i de baixada, arribem al km 12 i si, aquell de la zona tenía raó….comencem a pujar, la gent camina, segueixo corrent, em trobo bé, un corriol estret em porten a unes vistes brutals de Barcelona davant meu que fan distrure´m, estem alts, veig una torre de vigilància i em comenten que fins allà em d´arribar, encara queda pujar, les cames ja fan mal però seguim, passo a força gent caminant.
Una vegada a dalt de tot unes altres vistes de Collserola em tornen a distreure, fa un dia precios, un dia molt obert on es veu tota Barcelona, baixem…….una pista amb un penden molt fort de 2 km fan que els quàdriceps tremolin frenant el cos per no rodolar per terra, entrem en una zona boscosa, m´agrada, ombra, humitat, arbres, una zona una mica tècnica, les cames pateixen, aquella rampa de baixada m´ha deixat tocat.
Avituallament al km 18, aigua, estic molt sec, Isostar i seguim, això s´acaba i apreto una mica, m´avisen que queden un parell de rampes, a un bon ritme em planto al 20, dos últimes pujades i veig Sant Fost, sento la música i el del micro, entro en la població entre aplaudiments i molt gent al voltant, veig el pavelló i l´arc que m´indica 2:00:38sg.
Content amb la marca, bossa de regals de patrocinadors, botifarra, samarreta molt guapa, dutxa amb aigua freda, arriba l´Enric i petem la xerrada a la cua dels massatges on per cert, 2 massatgistes per 1100 inscrits…….l´única pega de tota l ´organització, pel demés perfecte.
He gaudit molt, m´ha agradat més que córrer per asfalt, ja ens em liat la manta al cap amb l´Enric de mirar la cursa del cingles prop de Reus, la volcanolimits a Olot cap al Gener……..tot i això la setmana vinent Sitges-Montserrat en btt, ultra trail de Collserola a finals de novembre……..