Per tercer any consecutiu no tenia cap dubte en participar-hi ja que es d´aquelles curses properes a casa i boniques, on trobes gent coneguda de la comarca i on el recorregut es prou conegut i ciclat en les nostres sortides. Aquest any dos circuïts a escollir, un de 26 km. i un altre de 47, veig el recorregut i la veritat es que em va estranyar lo recargolat que semblava a simple vista, un únic avituallament on hi passàvem dues vegades…….tot plegat una mica diferent d´altres anys.
Just davant del casal allà ens vam concentrar la colla dels dissabtes, el Siscu, els Oscars, el Raül, el Mario, el Javi i jo, de camí també em vaig trobar dos bons amics, l´Anna i el Marc, a les 8.30 tret de sortida, on ja les “màquines” amb les seves 29´volen Canyelles amunt, fem uns primers km. donant la volta a la població per tornar a passar per ella, al km 4 l´única pega que li vaig trobar a la cursa, el grup encara no dividit i tots passant per un corriol estret, peu a terra i després de 10 min. seguim pedalant, unes bones rampes ja conegudes em fan entrar en calor, em costa avançar, potser el running de dissabte?….
Baixem un camí amb bastanta pedra que condueix a l´ antiga c-15, uns metres d´asfalt i pugem a Viladellops, en aquella pujada recordo tirar fort i passar a bastanta gent, agafo un bon ritme, passem per davant del corriol que baixa de les Gunyoles, tornem a pujar tot just davant del desviament de can Papiol, km 17 avituallament, no perdo massa temps, no tinc gana, estrany tot plegat, glop d´isostar i segueixo, un parell de km. i la cursa es divideix entre la llarga i curta, trenco a la dreta cap els 47 km.
Sense adonar-me compte i no se com torno arribar al corriol que baixa de les Gunyoles, però si acabo de passar per aquí??? ara toca pujar-lo, felicitar a l´organització per les bones indicacions, pujo el corriol amb velocitat, tot plegat ens porta al camí en el que nosaltres pugem a l´Arboçar i Gunyoles, vénen uns km de baixada, m´ho conec, uns 8 km amb una mitja de 28 km/h fins Olivella, un mosso d´esquadra em dóna pas, passo la carretera i tornem a pujar, control de pas, km 38, això s´acaba, penso, però un parell de rampes em diuen que encara Canyelles queda lluny, una altre cosa que em va sobtar es que tornem a passar pel primer avituallament, brutal, i no sé com, torno a parar però ara si menjo algo, queda poc, paso la divisió de curses un altre cop i aquesta vegada tothom cap a l´esquerra ja a Canyelles, ens fiquem pel voral de la carretera, riera i veig l´arc.
Entro després de 3h justes, em surten 48 km fets a una mitja de 16 km/h; m´ha semblat un pel més fàcil que altres anys, potser massa pistera, recordo més corriols altres anys, no sé…….samarreta molt xula, botifarrada, coca cola, veig l´Anna i el Marc, petem la xerrada una estona, els altres arriben i comentem la cursa plegats tot esperant el sorteig, ens ha agradat, l´any vinent crec que i tornarem.
Ja preparat per la mitja marató del mediterrani, trail a Sant Fost, Sitges-Montserrat que ja s´apropa…….
Ei david! molte wapa la cònica. Espero que l’any que ve ens veiem a la llarga. Aquesta any la curta m’ha agradate molte y més per ser la meva primera cursa. Em prepararé de valente per la próxima.
Espero que ens veiem aviat.
Per una cosa o per l’altre sempre acabo saltant-me aquesta cursa, l’any vinente miro de fer quadrar agendes y m’hi apunto. estan a propo de sitges, crec que val la pena.
molte bon post david, bones fotos
😉