Pedals del Pedraforca

Al cim del Coll de Jovent, d’esquerre a dreta: Raül, Xavi, David, Jorge, Gaizka, Mario, Lluis i Santi.

Resum del primer dia i del segon, tot i que ahir vaig publicar el primer dia. Vàrem fer la ruta el dissabte 28 i diumenge 29 de setembre del 2013. Tot perfecte, cap accident, cap trencada, no va ploure, tot sota control.

La idea va sorgir com sempre fa mesos, tot i que va anar derivant de dates per l’excés de neu al Pirineu i va acabar amb una ruta coneguda, el Meridià Verd, es a dir de Ribes de Freser al Masnou.

Al final es va descartar per problemes meteorològics i ens vàrem encigalar amb Pedals del Pedraforca per l’últim cap de setmana de setembre, tot i patir pel temps i pel fred, que s’ha mantingut bé.

Vaig fer enviada de emails a tothom i al final varen confirmar el David de Vilanova, el Mario de Sant Pere de Ribes, el Gaizka que era un dels organitzadors, el Santi el diumenge de la setmana passada, amb la condició de venir de pirata (sense pagar el pack oficial, no mallot, no transport de bosses, etc) i el Xavi Guardia i un soci seu, el Jorge Salvador que no coneixíem i al Xavi fa com a dos anys llargs que no ens veiem, coincidíem junts a les classes d’spinning del Poliesportiu Claror al migdia, tot i que el seu nivell en el moment era exageradament superior al de la resta.

Vàrem quedar el dissabte al matí a les 5 casa del Gaizka, a les 5:10 per carregar la bici i anar a recollir al Santi al Caprabo a les 5:10. Vàrem arribar a les 5:08 i a les 5:12 el vaig trucar per si s’havia adormit. Em contesta i em diu que ve de camí, que esta venint amb la bici des de la Plana Novella!!! Va arribar a les 5:19 i a les 5:30 estàvem recollint el Mario a Sant Pere de Ribes, a les 5:50 sortíem de Vilanova despès de carregar la bici del David a la part de darrera del cotxe. Camí de Gòsol, on vàrem arribar a les 7:45, un quart d’hora més tard del que havíem quedat.

El Xavi i el Jorge ja estaven allà, però no hi havia ningú a la oficina de Pedals del Pedraforca. Vàrem conèixer el Lluis, un amic del Xavi de fa anys que fa molt de temps que no es veien i que per casualitat anava a fer Pedals de Pedraforca sol. Resulta que el Lluis, aquest amic del Xavi, va fer la ruta amb uns amics al juliol i va trencar la bicicleta a uns 15km de meta i volia fer-la de nou i acabar-la. Li vàrem dir que vingués amb nosaltres, va accedir, per descomptat.

Vàrem deixar a la oficina de Pedals les bosses perquè les duguessin al refugi per poder canviar-nos a la nit i també les bosses amb el kit de benvinguda, un mapa, el roadbook que si el vàrem dur a sobre, publicitat de Pedales del Mundo, un Fuet, una tableta de xocolata i el típic bidó grog de PowerBar de mig litre. El Roadbook era imprescindible per poder gaudir del premi al final, un cop el dúiem tot correctament segellat hi havia un Maillot de Pedals del Pedraforca blau i negre molt xulo.

Entre que recollim els roadbooks i la resta sortim a les 9 i poc de Gòsol, comencem la ruta.

El Jorge venia ben calçat, una Specialized Epic amb Brain d’alumini, una molt bona bicicleta doble de 26” de fa un parell d’anys i el Xavi venia amb la Trek Fuel Ex 9.8 Carbon que tenia abans de comprar i vendre la Niner i que ha recuperat de nou. Un maquinón de 26” de farà uns 3 o 4 anys. El Lluis duia una Mondraker d’alumini, bastant pesada, però per baixar molt bona bici, el Mario la seva Cannondale RZ120 amb Lefty, el Santi amb la KTM Lycan que va comprar a BikeIT aquest any, tot i de ser de temporada anterior, el Gaizka amb la seva Trek Fuel EX amb el quadre nou de fa un parell de temporades, gracies a la garantia de Trek, el David amb la Ghost AMR 7500 i jo amb la Cannondale Rize 1 Carbon de sempre. Curiós que tots anàvem amb 26”, i vaig veure només una sola bici de 29”, la resta totes dobles de 26”. El Xavi tenia una Niner, que es va vendre quan va deixar de fet MTB massa seriosament, diu que les 26” van bé, però que no descarta tornar algun dia a una 29”, el Jorge va provar una 29” uns 40km i es va decidir per la Epic de 26” i jo la veritat es que vaig tenir durant 450km la Felt Edict Nine 1 de 29” i no era el tipus de bici que volia, massa rodadora, em trobo molt a gust amb el format de la Rize, tot i que no descarto tampoc fer un salt a una 29” algun dia, segurament un format de 130 d’amortidor i més baixadora que no pas una maratoniana doble.

Personalment considero que el primer dia és fluix, tan des del punt de vista de kilòmetres, no pas de desnivell, com del tipus de ruta. Es molt “pistera”, es a dir, pista ampla de pujada i pista ampla de baixada, amb pedra i alguns km d’asfalt. No aporten res i realment es fa bastant avorrida, a excepció d’un corriol divertit que pot tenir uns 4km, contant que el primer dia eren uns 40km aproximadament, al final posaré el detall de cada dia.

Punts de control de rigor, el primer a Can Blanc on vàrem fer una primera parada per menjar uns fruits secs i vàrem demanar un parell de llimonades naturals que ens van saber molt bones. Molt bones vistes i un munt de ciclistes, aquest cap de setmana érem uns 40, per tan es bastant normal trobar gent als punts de control i al restaurant.

La primera pujada forta es dura per percentatge i per distància, però no té cap dificultat en quan a pista, es senzilla i no té gaire problema. Ens dur fins al cim de Les Collades Altes a 1740 metres. La baixada no aporta gran cosa, únicament hi ha una sola trialera/corriol senzilla i prou divertida, llàstima que es fa curta, massa pista de pujada y sobre tot de baixada per un tros tan petit de corriol.

Vàrem dinar a Cal Nin a La Coma i la Pedra, el segon punt de control. Un bon menú de 15€ amb 3 plats, postres, cafè i begudes, la veritat es que vàrem estar molt bé. A partir d’aquí faltaven 10km per arribar al lloc on dormir, i ens van dir que eren uns 800 metres de desnivell en 10km. La última pujada es exageradament dura, potser massa i tot. Algun punt pujant de corriol amb molta pedra que no es ciclable i que t’obliga a pujar amb la bici al costat, cosa que fa que acabis fins el cap d’amunt de la primera sortida. Segurament sigui una opinió personal, però potser esperava algun altre tipus de ruta.

Tot i anar esperar a la gent que anaven més lenta, vàrem arribar al refugi del Bages cap a quarts de cinc de la tarda. Dutxa i a les cinc i poc ja estàvem amb una cervesa a les mans passant la tarda.

La gent del refugi molt agradables i molt macos, ens hi vàrem trobar molt a gust. Vàrem fer una caminada per l’estació de Port del Comte i es un lloc desert a aquesta època, no hi havia ningú. Només hi havia moviment al refugi i la totalitat eren ciclistes de Pedals del Pedraforca. S’ha d’agrair molt a la organització la vida que donen a la comarca amb aquest tipus d’activitats, aquest cap de setmana sobre 40 persones fent la ruta i la setmana passada sobre 80 persones, deu ni do.

Vàrem sopar a les 20:30, plats fets a casa, vi i gasosa i cap a les 22:00 al llit. El Santi ja feia una hora llarga que estava a la tenda de campanya amb el sac de dormir i havent sopat un entrepà. Vaig posar-me a la meva bossa la tenda, el sac, la roba de recanvi i el menjar, ja que sinó la opció era que ho portés ell directament a l’esquena, massa per anar a un ritme normal.

[maxgallery name=”30-sept-2013-pedraforca-1″]

El diumenge al matí sortida del Refugi després d’haver esmorzat prou bé, pujada de les pistes de l’estació de Port del Comte fins arribar al Pas d’Estivella i agafar les pistes de l’estació d’esquí de fons de Tuixén, on hem anat baixant per la pista vermella d’esquí fins arribar a una masia, el Coll de Port per on vàrem seguir baixant per un corriol molt bonic que acaba en una trialera espectacular que ens deixa a la carretera on seguim fins arribar a Tuixén poble. Potser un pel massa en alguns moments, tot i que el Lluis baixava que feia por.

Aquí teniu un vídeo de la trialera, la part inicial que baixa per una pista poc transitada i ràpida no l’he posat, ja que no té gran cosa, i la llàstima es que no es pot apreciar la dificultat del corriol baixant, sembla bastant més senzill al vídeo del que era realment.

A Tuixén vàrem fer una coca cola i vàrem seguir fins a Fornols on vàrem parar a fer un entrepà. D’allà, una estona per carretera fins a Cornellana i pista de pujada, una pujada molt llarga i constant que ens va dur al segon cim del dia, el Coll de Jovent a 1840 metres. Allà vàrem haver d’esperar al Lluis que el pobre venia bastant mort, el ritme era un pel més ràpid del que estava acostumat.

A l’hora de baixar cap a Josa del Cadí des del Coll de Jovent ens vàrem predre la llibertat, gracies al Jorge, de no seguir la pista marcada per la organització i agafar un corriol alternatiu que sortia al mapa que ens varen proporcionar, després de les primeres “zetes” a mà esquerre. Un corriol realment molt maco i molt llarg, on el Xavi Guardia va acabar tocant terra, però per sort no va estar res, unes rascadetes i llestos.

Vaig cometre l’error de posar a gravar quasi al final del corriol, però podreu veure el tipus de pista pel que vàrem ciclar, realment impressionant. Ho vàrem comentar amb la organització i ens van dir que no es pot passar perquè es part del parc natural del Cadí Moixerò, es a dir, que no es pot posar al Roadbook per evitar que hi passi tothom, però realment hem gaudit molt de la baixada.

Un cop a baix a Josa del Cadí, per carretera i fins el tercer cim del dia, el Coll de Josa a 1620 metres, just abans de començar l’últim corriol que ens va dur a Gòsol ràpidament. S’ha de comentar que els primers metres d’aquest últim corriol no són ciclables, vàrem haver de baixar de la bici i caminar bastants metres, però vàrem arriba a dos quarts de tres a Gòsol.

A les 15:30 estàvem a la plaça del poble de Gòsol, ruta finalitzada, ara a dinar. Entrem a dinar, gran error per part nostre, a un restaurant que hi ha a la plaça principal, es diu el Rebost.

Vàrem demanar 7 plats de “pèsols negres de Gòsol” i unes cerveses, clares i coca coles. El senyor va insistir en demanar un segon per no quedar-nos amb gana, vàrem dir-lo que no, primer amb postre creiem que era suficient. Els pèsols estaven bons, postres per 5 i 3 cafès. A l’hora de demanar el conte ens van robar, una nota de 149€!!! Ens vàrem quedar acollonits i vàrem demanar-li si realment era correcte o un error i amb bastanta prepotència ens va dir que era correcte.

“Aviso a navegantes” quan aneu a Gòsol eviteu a tota costa aquest restaurant-bar, vàrem preguntaa a altres ciclistes i ens van dir que els hi havia passat el mateix. Hi ha un “gordo de merda, fill de puta”que busca pixapins com nosaltres i que intenta aprofitar-se de la situació per cobrar el plat a preu de Pedralbes, quan no es ni la mateixa qualitat, ni el mateix servei ni el mateix tipus de local, per descomptat. Ens vàrem queixar a l’Ivàn de la organització per tal de desaconsellar el local i ens va dir que ja ho sabia, però no ens va suggerir anar a cap altre banda quan vàrem fer un cafè ahir, realment un atracament i plenament evitable, ens va quedar el cos amb sensació de robatori i a més ens deia si volíem carn a la brasa, aquest ens hagués cobrat més de 300€ segur!!!

Vaig fer un munt de fotografies, quasi totes amb la GoPro, que té “ull de peix”, per tan no son perfectes i alguns vídeos, dels que he penjat només els que son corriols de baixada. Hi ha molt de contingut, però crec que no cal penjar-ho tot.

Les fotos no estan ordenades per cronologia, ja que la GoPro tenia data del 2014 per error meu i les altres fotos estan afegides amb data correcte des de telègons, per tan l’ordre no és el correcte, però estan prou bé com a record.

[maxgallery name=”30-sept-2013-pedraforca-2″]

En quan a números, la ruta es:

Primer dia: a mi em van sortir 44,58km que vàrem fer amb 4 hores 27 minuts pedalant, el Garmin es para quan no es mou. El ritme de 10km/k. Vàrem anar lents, es podia haver fet a més ritme. Personalment li falten uns 10 o 15km de més per ser una ruta en condicions. La velocitat màxima de 54,6km/h, el meu consum energètic de 3572kcal. La freqüència cardíaca mitja de 143 ppm i la màxima de 194 ppm, aquesta vegada crec que no es un error, va haver punts de pànic pel desnivell. La cadència de 71 rpm. El desnivell positiu de 1826 metres i el negatiu de 1493 metres.

Un desnivell de 180 metres en 44 kilòmetres, vol dir que la ruta tenia un ritme molt alt de pujada, molta pujada, però realment crec que es massa pistera i que no aporta gran cosa, com a opinió personal.

Segon dia: a mi en total em surten 54,48km que hem fet amb 4 hores 45 minuts pedalant, sense contant els temps de parada. La velocitat mitja de 11,4km/h, amb una velocitat màxima de 66,7km/h, segurament baixant de l’estació de Tuixén cap a Fornós. En el meu cas un consum energètic de 3507kcal, la freqüència cardíaca mitja de 134 ppm i la màxima de 184 ppm. Avui menys mitja i menys màxima, segurament perquè la ruta era un pel més “light” que la d’ahir, tot i que hi havia pujades molt dures també. La cadència de 75 rpm de mitja, millor que la d’ahir, contant que era la mitja i que jo he intentat tota l’estona estar molt per sobre de 80 rpm. El desnivell positiu de 1667 metres i el negatiu de 2003 metres.

El desnivell positiu gran, però menys que el d’ahir amb més kilòmetres que el d’ahir, per tan la ruta teòricament es més senzilla el segon dia. No tinc clar si més o menys dura, però realment el segon dia es exageradament més maco de vistes, de pistes, de corriols i trialeres que el primer que es plenament evitable. Tot i amb això, un desnivell de1667 metres en 55km es molt de desnivell, molt més del que estem acostumats habitualment a Sitges, al nostre Garraf.

Tot i que ens van cardar el pel el segon dia al restaurant ens ha quedat a tots un bon gust de boca, potser un pel justa, però bé. Vàrem quedar amb el Xavi i el Jorge que miraríem de quedar un dia per anar a pedalar amb ells a Sant Feliu de Codines, diuen que hi ha uns corriols i unes trialeres espectaculars, a veure si podem quedar amb ells algun diumenge d’aquesta temporada, abans de que comenci el fred de l’hivern.

Vàrem sortir a les cinc i poc de la tarda de Gòsol, plovia molt quan marxàvem, vàrem tenir sort de no haver de pedalar amb aigua, vàrem veure bastants ciclistes que arribaven ben molls i amb fred, va ser una bona pensada tirar per anar a dinar a Gòsol i no fer-ho a Fornols. Així dons, encaixada de mans generosa i amb efecte per part de tots, bicis al cotxe i cap a casa. El primer en baixar va ser el David a Vilanova, cap a les 19:30, el Mario a Ribes 10 minuts més tard i el Santi i el Gaizka a quarts de vuit els vaig deixar a la porta de la Creu Roja a Sitges. El Santi no va voler que el dugués a casa de tornada i amb un parell de motxilles, una a l’esquena i una a davant com si estigués prenyat, va començar a ciclar els 10 kilòmetres que faltaven per arribar a casa, suposo que amb llum els últims metres.

Feina feta aquest any, per no trencar el ritme, ruta llarga feta, creu posada a “tasques fetes” aquest any… l’any vinent hem de veure que fem. N’hi ha uns quants que volen fer Pedals de Foc, es la clàssica que no han fet, el David, el Mario, el Sergi Gargallo. A mi la veritat es que em sembla una ruta massa pistera i massa pesada, però es clar, ja l’he feta dues vegades, valorarem alternatives, hi ha molts llocs per veure i moltes rutes que pinten molt bé.

Raül