No era d´aquelles curses que tingués marcades en el calendari però com es diu vulgarment, “yo me apunto a un bombardeo” i no va faltar més que un wats del meu colega Oscar per decidir anar-hi, 40 km. i 1500 m. de desnivell em deien que la cursa no seria senzilla.
A les 7.30 ja éren les bicis dintre la furgoneta d´Oscar, carretera a Vallirana petant la xerrada el camí va passar volant, agafem el dorsal, temperatura perfecte, molt bon ambient, no tant flipat com trobem en altres curses, més popular, em va agradar. A les 9 era la sortida, molt enrera, quasi al final, comencem a pedalar, ens van informar que els primers km. pujàven, i Deu ni do, tiro endevant adelantant a bastanta gent, rampes fortes estiren molt el grup, ja està tot dividit, al km 5 la cadena s´em surt i s´em fot entre els radis i els pinyons, paro de cop, intento arreglar el problema sense treure la roda però no pot ser, para un corredor i em recomana treure-la, trec la roda però sóc prop d´un barranc molt inclinat i es difícil treballar-hi, perdo 10 min on m´adelanta molt gent, seguiexo ja acollonit perquè no s´em torni a sortir.
Km. 9 avituallament, donut de sucre i plàtan, perfecte, mai havía vist donut en un avituallament, en 5 minuts s´em surt el tub de la camelback, torno a parar ja que perdo aigua per tot arreu “caguntot”, exclamo, “David, tranquil que avui no tens el dia”, la cursa segueix pujant, em comença a recordar el purgatori, portem 15 km de pujada però a partir d´aqui la cosa es complica més encara, uns 5 km fins el 20 brutals on em trobo a Oscar que m´havía adelantat mentre posava la cadena, fem uns metres junts i tiro endevant, unes vistes espectaculars de Montserrat anuncíen que això va de baixada, pasem una série de corriols plens de branques i pedres molt guapos de baixada que ens condueixen a Corbera de Llobregat.
Km. 23 avituallament líquid, paso de llarg, pasem prop de l´Ordal i la seva cantera inmensa, vaig cansat, es retira gent, molta pujada en pocs km., pasem el km 29 on es l´últim avituallament, donut de xocolata que em porta un records brutals, feia temps que no els tastava. Prop de la n-340, a l´urbanització del lladoner, més gent es retira i tira per carretera avall cap a Vallirana, seguim endevant, la cosa ja va de baixada ja que més amunt de l´Ordal poca cosa queda ja, una série de rampes de baixada fan patir els frens, molta pedra i corriols molt ràpids i veig Vallirana, perfecte, entro a meta després de 3:10 min., veient el perfil de la cursa no esta malament, bossa de regals, samarreta, botifarra, red bull, un últim donut i espero que arribi Oscar, dutxeta a la piscina municipal tirant la canya a la recepcionista i n-340 cap a casa, el track es molt guapo, però pel meu gust massa durs sobretot els primers km.
Ja preparat per pedals de Pedraforca la setmana vinent, mitja marató de Castelldefels ,Trail de Sant Fost,……
