Avui hem sortit el Fer, el Damià i jo.
La primera sortida de la temporada, un pel tard, però es que estic preparant una cursa del proper 27 d’abril, es a dir, a partir de ja, bicicleta a “sako”.
He estrenat bici, ja no hi ha Cannondale Rize 1 Carbon i ara es diu Felt Edict Nine 1, amb roda de 29”, comprada a BikeIT (Fer i Vitic).
La veritat es que han estat massa canvis pel primer dia, fa més de quatre mesos que no agafava una bici i per postres, fa setmanes, i dic setmanes perquè en fa bastantes, que no faig una classe d’spinning, diguem que per feina no he pogut seguir el ritme que tenia l’any passat, això m’ha passat factura amb la sortida d’avui.
Per postres bici nova.
Tot s’ha de dir que la bici, en quan a posició, es molt semblant a la Cannondale. Això es d’agraïr al Fer que ha calcat les mides d’una bici a l’altre, per tan en quan a comoditat, ha estat perfecte.
El Damià ha arribat un pel tard, s’ha trobat la bici punxada al matí i m’ha trucat dient que havia de posar càmera i que tardaria 15 minuts més, jo l’he esperat a la rotonda del Lidl, ja que el Fer m’ha enviat un SMS i m’ha dit que ens veiem a casa seva a les 7:30, hi hem arribat 11 minuts més tard.
Hem decidit fer Les Gunyoles, el Damià diu que no l’havia fet mai, tot i que jo estic convençut que si i l’ha feta amb mi. El Fer ha vingut amb la Lapierre vermella, la Felt la té a BCN.
Primer error del dia, sortir sense eines, ni càmera ni manxa. Quan dic sortir vol dir que cap dels tres duia eines ni manxa, el Fer duia partxes i el Damià una càmera de 29”.
Hem anat tirant a bon ritme, el Damià infernal com sempre, va com una moto amb la Specialized, jo l’he pogut seguir més o menys, però en carretera es impossible de seguir. El Fer des que agafa bici de carretera, porta un millor ritme quan agafa asfalt.
Ens hem desviat i hem començat a tirar per pista, tot perfecte a excepció que el pinyó gran no m’entrava, es a dir, si entrava però saltava. Hem parat a mirar i ens hem adonat que el tope que limita que la cadena no salti entre els pinyons i els radis estava un pel just i feina que no entrés bé.
Merda, bici nova, canvi nou amb 2×10 i sense controlar perfectament el canvi i per postres sense poder utilitzar el pinyó més gros!
Hem anat seguint fins que m’he adonat que el manillar es movia, es a dir, s’han afluixat els cargols que agafen la potencia a la tija de l’amortidor. Això ja era un pel més complicat, aquí m’he jugat donar-me una galeta de campionat, però hem anat tirant més tranquils, la pista fins a Les Gunyoles es entre plana i pujada amb l’esperança de trobar algun ciclista amb eines o a males demanar quelcom a Les Gunyoles.
Just arribar a Les Gunyoles hem vist 3 ciclistes que baixaven, els hem parat i ens han deixat les eines, perfecte. He apretat la potència a mà, sense passar-me perquè diu 8NM i la dinamomètrica la tinc a casa i hem regulat el tope del pinyó gros a ull.
Tot perfecte menys el tope del pinyó gros, ens hem quedat curts, l’he ajustat de nou arribant a casa. Espero no tenir aquest problema la setmana vinent a la següent sortida.
A partir d’aquí, la baixada ha estat bé, bones sensacions, bona bicicleta, l’amortidor de davant amb molt poc aire, cosa que ha fet que fes tope més d’un cop, l’he inflat de nou al arribar a casa, estava a 100 Atmosferes i l’he posat a 150, espero que suficient, tot i que la propera m’enduré la manxa d’amortidor a sobre i la vaig regulant.
La veritat es que no he trobat que fos molt més ràpida, el que si he notat es que el Damià ja no es perd davant meu i en canvi el que perdíem era el Fer, es a dir, si que es nota la 29. L’he notat lleugera, tot i que la sensació de La Lefty de la Cannondale es molt diferent a l’amortidor que dur ara, que es un Rock Shock d’alta gama, però una Lefty es una Lefty…
Ha anat tot molt bé, fins que tornant hem agafat carretera per arribar a Can Lloses, el cos m’ha dit prou i he començat a notar que tot i que el meu cap volia tirar, el meu cos no responia, suposo que entre el ritme, la bici nova i sobre tot els 4 mesos llargs de sequera, necessito més rodatge. El Fer s’ha quedat a Ribes i el Damià i jo hem tornat cap a Sitges
Suposo que a la que li agafi més les mides al canvi 2×10 i tingui el canvi en condicions, podré tenir millors sensacions, per ara, bones, lleugera i de comportament com una 26” de tota la vida, si més no, semblant a la Cannondale Rize a excepció de la Lefty, que es molt més suau. Els frens Avid X0 estan bé, he notat al principi que eren nous, i ho he notat baixant quan realment més falta em feien, sense arribar a espantar-me, els hi ha costat un pel parar la bici, suposo que els hi calia un pel més de rodatge, al final de la ruta, han funcionat perfectament.
En total m’han sortit 46,19km, contant que l’he posat a contar al Caprabo, es a dir, li hauríem d’afegir 1,5km de més, amb un temps total ciclant de 2 hores 32 minuts i amb una mitja de 18,1km/h. No esta malament, però Les Gunyoles les he fet en 2 hores 20 amb una mitja de 20km/h, es a dir, encara em queda un pel per tornar a agafar la forma adient. La velocitat màxima de 52,4km/h, el consum energètic de 2008kcal, amb una mitja de freqüència cardíaca de 141 ppm i una màxima de 170 ppm. De mides bé, però de cost just, em cal més entrenament. La cadència adient, de 79 rpm, es a dir, bé. L’ascensió positiva de 818 metres i negativa de 862 metres.
La setmana vinent no tinc clar si podré sortir, tot dependrà de com acabi el dissabte després de la Ultra Trail de Barcelona, tot i que amb la modalitat de 21km i 750 metres de desnivell.
Raül