Avui hem fet la última sortida llarga de la temporada, la típica (ja la hem fet 2 cops) Sitges a Montserrat en BTT.
He sortit a les 5:30 del Caprabo per trobar-me amb la resta a l’inici de la trialera que va de quatre camins a Can Grau a les 6:!5. He arribat al lloc a les 6:10 i he hagut d’esperar ben bé 15 minuts fins que han arribat des de Ribes el Fer, el Diego, el David i el Mario. El Santi venia des de la Plana Novella i ha arribat a les 6:40 aproximadament.
No ha fet fred, però com que anàvem suats i feia un pel d’aire, ens hem quedat un pel freds esperant a la resta.
Un cop hi hem estat tots, hem fet la trialera de pujada fins a Can Grau. Hem arribat a Can Grau ja de dia, es a dir sense haver d’utilitzar el llum que dúiem.
La meva pega es que crec que la bateria del meu llum esta ja un pes esgotada i quan he sortit de Sitges s’ha quedat el led en vermell de seguida. He baixat la intensitat a la meitat intentant mantenir energia, com que hi havia una lluna plena espectacular, he pogut anar sense llum des de uns metres mes endavant de La Fasina fins al creuament de quatre camins, ja que baixant la Fita cap a Jafre s’ha apagat la llum i m’he endut un bon ensurt. Ja he comprat una bateria nova, llestos.
La segona pega es que només jo duia el track al GPS, la resta no duen el GPS a excepció del Diego que el duia però venia confiat en que algú el carregués, i hem anat només amb el meu gps de guia. Abans d’arribat a l’Ordal ja s’ha queixat de bateria baixa, suposo que no ha carregat gaire be, sempre el carrego des de l’ordinador i es més aconsellable carregar-lo des de el carregador de la corrent, cosa que no faig mai. Al final hem tingut sort i s’ha parat quan estàvem a la carretera arribant al Monestir, ha aguantat bé.
A l’alçada de Olesa de Bonesvalls ens hem trobat molta gent amb cotxe, molt d’hora. Molta gent que entenem que anàvem a buscar bolets, però molta gent potser eren més de 50 cotxes amb més de 100 persones a dins. Fins i tot ens hem pensat que era algun concurs, però no, anaven arribant quan volien, espectacular la fal·lera dels bolets.
Des d’Olesa hem començat a pujar fins a l’Ordal, es la pujada més dura del primer terç de la ruta. Dura perquè es molt humit i a més ahir va ploure, per tan, tot tenia pinta d’estar prou moll i la pista hi ha un punt on puja molt fort i la pedra que hi ha no ajuda a poder arribar a dalt ciclant. Només el Santi ha pogut arribat fins a dalt sobre la bici, qui si no. Jo m’he quedat a un parell de metres, però no he arribat.
Un cop a dalt, toca planejar ciclant una estona i comença una baixada molt forta amb un tros encimentat que ens dur fins a la N340 que va de Vilafranca a Molins passant pel Port de l’Ordal. Es passa un parell de metres per la carretera i seguim per una pista que hi ha propera fins arribar al poble de l’Ordal, acabem passant la carretera per sota d’un pont i comencem a pujar fins arribar a superar la serralada que tenim davant.
D’allà es tot baixada fins arribat a Gelida, baixada ràpida i no complicada, tot i que la complexitat eren els cotxes dels boletaires que devien pensar que arribarien els primers a la muntanya, amb la sorpresa d’haver de buscar un lloc on aparcar de la gentada que hi havia.
Un cop a Gelida hem parat a esmorzar al bar on parem sempre, tot i que aquesta vegada ens hem ficat dins, feia un pel de fred.
Aquí potser ens hem passat una estona, ja que hem arribat cap a les 9:40 aproximadament i a les 11 hem decidit pagar per anar tirant. Esmorzant interessant basat majoritàriament en cervesa i entrepà calent més cafè o herbes. Algú CocaCola o llet amb colacao, però consistent, ja teníem gana.
Aquí podríem dir que comença el segon terç de la ruta, es senzill i ràpid i va fins a Collbató. Ja es veu Montserrat perfectament i no hi ha cap pujada molt forta a superar, es passa majoritàriament per pista, però hi ha una bona estona que passem per carretera, bàsicament creuem pobles, passem per Sant Esteve de Sesrovires, Esparraguera, etc…
Un cop a Collbató he carregat aigua, la primera parada a carregar aigua, n’hem begut molt poca, amb el fred no venia de gust i això que n’hem gastat. He estat l’únic que he omplert el Camelback, la resta han aguantat amb la que duien des de la sortida. Des de Collbató es va per pista que va pujant lentament, però sempre puja fins deixar el Bruc a mà esquerre i acabar amb un parell de pujades dures al parking de Les Agulles.
Aquí hem fet una parada per menjar unes barretes, fruits secs etc. Anavem tots bé a excepció del Mario que li han agafat rampes a les cames. Es veu que ja té tendència, però clar, et deixa tirat sense poder pedalar, i com sempre hem dit, el ritme el marca el més lent i no hi ha una pressa excessiva per arribar a meta, la idea de d’aquest tipus de sortides es passar-ho bé i anar en colla.
On si ens hem disparat un pel més ha estat a la carretera que ens dur fins el Monestir, son 9km dels que 2 han de ser de baixada, però la resta de pujada i es fan eterns, si més no per mi que no m’agrada gents la carretera i sort que aquesta es ample i amb voral.
Hem arribat al Monestir de Montserrat a les 15;30 aproximadament, una hora més tard que l’any passat, segurament amb un ritme un pel més baix, el Santi va un pel més lent aquest i any i es el que ha anat marcant el ritme al principi i després el Mario, però cap problema. Un pel de fred, potser el novembre no es el millor mes per fer la ruta, però ens ha fet un bon dia.
Foto de rigor al Monestir i hem esperat a que arribessin tots per abrigar-nos (jo no duia res més del que duia posat, però suficient, la jaqueta de Garraf en BTT es espectacular, potser els guants d’estiu eren poca cosa…) i hem tirat avall per carretera fins arribar a Monistrol de Montserrat on buscant hem anat a parar al mateix bar on vàrem dinar l’any passat.
Sopa calenta, entrepà i cervesa per anar a buscar el tren de tornada que teòricament passava a les 16:01. El Santi ha volgut tornar a Barcelona amb bici per carretera, 54km amb un parell d’hores de llum, per mi un pel arriscat, però el Santi es el Santi. El Diego ha anat fins a Terrassa on la Laia l’ha passat a recollir amb cotxe per anar a Tiana, on viu.
Nosaltres hem corregut per agafar el tren i ens hem trobat que diumenges i festius només passa un tren per hora, es a dir hem hagut d’esperar el tren de les 16:41 que li ha costat una hora arribar fins a Gornal, d’allà canvi de tren i Bellvitge a Sitges, per arribar a Sitges a les 19:15 aproximadament.
Amb ganes d’agafar una dutxa i treure’ns la roba. El Mario i el Fer han anat cap a Sant Pere de Ribes amb bici per carretera i el David ha tirat amb tren fins a Vilanova.
Ruta feta, fins l’any que ve que espero poder a tornar a repetir un Sitges a Montserrat, el que segurament ho fem al setembre, no al novembre, massa tard i massa fred.
El meu GPS que s’ha parat a la carretera s’ha parat amb 80,76km, tot i que la ruta en son 87 km aproximadament fins al Monestir hi hem d’afegir 7 més fins a Monistrol, tots de baixada, no s’ha de pedalar gents ni mica. L’any passat en van sortir 97 de km, hem de contar algun km de més fent tonteries o tornant endarrere, cap problema, es una bona xifra. En quan a desnivell, em surten 2314 metres de desnivell positiu i 1686 de negatiu, amb els 80,76km no amb el total de la ruta. El temps pedalant ha estat de 6 hores 15 minuts, posem-hi 25 minuts més per tenir una xifra real, la mitja de 12,9km/h, una mitja lenta, però perfecte pel tipus de ruta que es, un consum energètic en el meu cas de 4712 kcal, falta contat els km que no hi havia GPS, però diguem que son suficients. La mitja de pulsacions ha estat de 131 ppm i la màxima de 172 ppm, es a dir, rondant el 92% de la meva capacitat. La cadència molt lenta, de 68 rpm, això va en conjunt a la mitja de velocitat, com que no hem anat a donar-li, sinó a fer-la, la cadència ha estat més lenta.
Us deixo unes fotos de la ruta, són prou divertides.
Jo a Quatre Camins esperant a la resta a les 6:15 del matí
El David camí de Olesa, cap a les 7 del matí
El David més aprop
El Fer i el Mario
El Santi i el Diego
El Mario acabant la única trialera de la ruta
El David a baix de tot ja
Esmorzar a Gelida
Ja les restes de l’esmorzar, es clar…
Pagant, d’esquerre a dreta el David, el Santi, el Diego, el Mario i el Fer
Camí de Sant Esteve de Sesrovires
El Diego
El Fer, el David i el Mario
El Santi
David esperant
Jo (Raül)
El Mario
Els dos amics
La resta que havien parat a pixar
Els germans “Branca” (Rama Portela)
Paradeta de barretes…
… abans d’atacar la última pujada
El David al Parking de Les Agulles
El Santi per descontat, no ha posat peu per arribar fins a dalt
El Fer
i el Mario
Jo a la plaça del Monestir de Montserrat (sense sol, quin fred…)
Fita assolida!
El Fer i el David
El Diego
El Mario i el David (muscle mans!!!)
Fita assolida, cara de satisfacció
El Mario amb foto de Facebook
El David, el Santi i el Mario abans de baixar a Monistrol
El David, foto de Facebook també
Raül