Es d´aquelles curses properes a casa que sempre agraden fer, no tant sols per recorregut ja que són paratges ciclats, sino també per gent coneguda que et trobes de la zona.
Amb una bona temperatura, a les 8.30 donaven la sortida a 500 corredors, només començar ja enfilem la pujada, per mi la més forta, a la urbanització Daltmar, una pendent d´asfalt “preciosa” on la gent deixava el somriure d´avans de la sortida. Prop del castell d´Olèrdola baixem i enfilem un corriol de pujada que ens condueix al peu del Pic de l´àliga, passem la cadena, Casa Alta i forta baixada fins el pantano, avituallament, creuem per sota la presa, corriol de pujada per enfilar el camí que envolta el pantano.
Carretera de l´Arboç per agafar un trencall a la esquerra, volta per darrera Castellet creuant el riu dues vegades, passem les Mesuques per arribar a la Uniland de Moja, segona forta pujada fins la cantera, avituallament i comencen els corriols estrets i distrets, esquerra, dreta, dreta, esquerra, arbres i pedres, sense donar-nos compte estàvem a l´autovia, però hi havia una sorpresa guardada, pujada a Viladellops, la tercera pujada forta però ara amb 50 km. a les cames.
Arribada a Canyelles tot ciclant pels seus carrers i meta; 55 km. en 3:21 min., mitja de 16´7, botifarrada i samarreta tècnica, xerrada amb els cuatre que anàvem, Mario, Siscu, Raül i jo, i cap a casa.
