Ahir dissabte 4 d’agost vaig correr la Calcenada de Verano 2012.
Era la tercera vegada que la corria, però la primera que la corria sol, per tan el ritme prometia ser diferent.
L’any passat la varem fer el Fer, el David de Vilanova, el Diegui Rama, el Gaizka i jo, tot i que el Gaika va dormir malament, li va agafar mal d’esquena i al km 36 va abandonar i va tornar per carretera. El ritme es molt diferent fent-la amb grup, ja que la idea era anar plegats i anar parant, que varem parar molt i varem molt, varem acabar amb 8 hores llargues.
Aquest any va ser diferent, varem sortir de Villanuva de Jiloca a les 5:30 amb el cotxe el Raúl Muñoz, un company del poble que també la feia amb el seu cotxe. Se li va fer malbé al cotxe al sortir de Daroca, per tan varem fer mitja volta i varem anar amb el meu. Arribada a Calcenada a les 7:20 aproximadament, presentada dels companys del Raúl, recollida de dorsals i preparats per la sortida.
El telèfon mòvil meu es va quedar sense bateria al km 40 aproximadament, no tinc clar que li va passar, el tenia en “modo avión” i carregat a tope, potser es va encendre alguna cosa, total que només vaig poder fer una sola foto, la de la sortida.
A les 8 del matí surt la cursa, amb 525 corredors de BTT o com es diu aquí “bici de campo” o “bici de monte”. Objectiu fer els 104km amb bici, es poden fer a peu, corrent, a cavall o amb bici.
El Raúl i la gent que anaven amb ell volien fer-la tranquils, un d’ells era la primera vegada que la feia i volien fer-la amb 9 hores aproximadament, jo volia mirar de fer temps, per tan, anant sol vaig poder mirar de pedal.lar i parar poc.
La primera pujada forta acaba al km13 aproximadament, on comences a baixar després d’arribar a 1400 metres sortint de Calcena a 775 metres, de ni do. La pega es que al anar un grup de gent molt junta, a la que un posa el peu, la resta es veuen obrligats a posar peu i ja no hi ha forma d’engegar de nou, tothom es caga amb el primer i l’insulta, però al cap de 20 segons ja no hi penses.
No vaig parar a l’avituallament fins el km 36, on va abandonar el Gaizka l’any passat, allà vaig adreçar el manillar de la lefty, estava toçat i em vaig prendre 3 gots de aquarius, en total 8 minuts de parada.
Amunt de nou amb la segona pujada de la ruta, per mi senzilla, tot i que hi ha gent que diu que es la més dura, crec que no es així.
Un cop a dalt de tot ja vas amb 40km i dues hores i poc de pedalada, anava just al costat de la primera dona al ranking de la cursa, molta bici rígida, més que dobles, algunes 29” i alguna Lefty (destaquen!). Baixada forta d’uns 8km on el contakilòmetres va marcar 61,2km/h per pista, la gent va molt lenta, no estan acostumats a baixar i vaig poder guanyar algunes posicions.
A partir d’aquí comença una pista asfaltada que va tirant amunt i avall part per asfalt i part per pista fins arribar al km60 on hi ha un restaurant per dinar inclòs dins de la organització, no vaig parar, senzillament vaig preguntar quan quedava pel seguent habituallament i vaig parar al km70 a reposar aigua i a menjar un platan amb un parell de gots d’aquarius. Aqui ja vaig començar a notar les cames, 60km a ritme son bastants. La parada del km70 va ser curta, uns 3 minuts aprox, just per estirar les cames, em feia mal el cul i sobre tot les mans, vaig cometre l’error de estrenar guants i no duien el gruix adeqüat, per tan em feien mal les mans.
Ara ja esperaba la part final de la ruta, per mi la més dura, el sol queia amb força, feia molta calor i la gent començava a decaure.
La última parada a Talamantes em vaig veure un parell d’aquarius de nou i em van donar un gel, que tot i que no em calia, vaig pensar que mentalment m’aniria bé, així que va caure un gel de Isostar.
Pujada forta d’asfalt, tothom qui ha fet la Calcenada la recorda, té bon grip però desnivells del 18% al 22% i es recte, per tan es veu des de sota, des del començament tota la pujada a anar afrontant.
Vaig coneixer un Valencià amb una Scalpel que ens varem anar perseguint tota l’estona, anava més fort que jo però anava amb un company que anava més fluix que jo, per tan m’adelantava i parava a esperar al company, vaig entrar abans que ells, el vaig coneixer a la pujada, dues Lefty son més senzilles de fer-se amigues…
Pujada superada i comença la última i més forta de totes, un desnivell important, calculo que rondant el 15% sostingut, amb poc grip i amb el sol que cau en picat, vaig fer peu durant uns 100 metres, el meu cos em va demanar de canviar la posició una estona, tot i que no vaig perdre cap posició, anava igual de ràpid caminant que amb bici. Després de nou a sobre de la bici i a seguir pujant.
Sembla la última pujada, però enganya, queda una baixada forta i una pujada de nou, curta, la última, però encara queda pujar quan ja estas fins el gorro.
A partir d’aqui la baixada llarga i perillosa, perillosa perque hi ha pedres i el ferm no es regular i sobre tot perque hi ha gent caminant que esta acabant i molesten a la baixada. La veritat es que anava ja tan cansat que no vaig poder avançar a ningú, es més, em va passar un colega volant al meu costat.
A partir d’aquí uns metres més de pista per agafar la carretera i fer els últims 5 kilòmetres per carretera fins a Calcena. Aquests són horribles, ja que vas mort i son de pujada, però em vaig veure amb cor de clavar la Lefty, possar-me de peu i donar-li canya, així que vaig poder adelantar 4 o 5 ciclistes que anaven pitjor que jo i arribar a Calcena quan el meu Garmin deia 6 hores 12 minuts dels que pedal.lant van ser 5 hores 56 minuts i per la organització 6 hores 16 minuts, hem de contar que des que es donar la sortida fins que pases per la línia passa una estona i que al arribar a meta, has de fer cua fins que et pregunten el dorçal i paren el crono, es una cursa no competitiva.
El que va guanyar va fer 5 hores aproximadament, si més no es el que em van dir. No he vist publicat encara el ranking, tot i que pel temps crec que vaig estar rondant el 100, espero. Ho miraré a www.calcenada.com en uns dies, igula que em van fer alguna foto que tenia bona pinta, a veure si tinc sort i me les poden passar.
La pega es que el Raúl i la gent que anaven van fer 10 hores, em vaig haver d’esperar 4 hores entre que vaig arribar que eren les 14:15 aprox al cotxe i les 18:20 que van arribar ells.
Temps de dinar, dutxar-me, estirar i fer una migdiada al cotxe d’una horeta.
Van tenir un problema, es veu que a la pujada del km40, un ciclista d’un grup de 50 anys li va agafar un atac al cor i va morir. Es van trobar un grup de gent desesperada que havien aixecat els peus d’una persona, van parar perque un dels amics del Raúl es dentista, per tan metge i van veure que no tenia ni pols ni respiració (i li aixecaven els peus només!!!). Van estar fent massatge cardíac i intentant recuperar-lo com a 45 minuts, però res de res. La organització es va veure desbordada i el primer sanitari o persona responsable va apareixer passats 40 minuts, es van quedar amb el mort i el Raúl i els amics van tirar.
Jo em controlo el pols i la cadencia tota l’estona amb el Garmin, es imprescindible, però suposo que hi ha gent que es veu amb cor d’aguantar una estona per sobre del 100% i a vegades el cor diu prou, com va ser el cas. Mala sort.
Per cert, em vaig enrecordar de l’Artur, vaig veure 3 bicis MMR una d’elles una Kendo!!!
En quan a distàncies, igual que l’any passat, no em surten 104km sinó que ahir em van sortir 99,67km de cursa, en total més de 104km segur, em vaig moure pel poble a recollir semarreta, parking, etc. El total ciclat 5 hores 56 minuts, la mitja amb una cursa de 100km de 16,8km/h no esta gents malament, oi? Amb un consum energètic de 4902kcal, la mitja de pulsacions de 143 i el punt màxim de 192, tot i que va ser un error que vaig detectar, em va saltar el pulsómetre a més del 100% i al possar-me’l bé va tornar al 80%, no vaig passar en cap cas del 92%. La cadencia de 76 rpm, amb un desnivell possitiu de 2363 metres i negatiu de 2362 metres.
Suposo que l’any vinent repetiré, ja veurem.
Us deixo la foto de la sortida, no en tinc més per ara.
Raül