Ahit varem fer la última eta, asortida de Castejón de Sos i arribada a Pont de Suert.
El perfil era dur, els primers 27km de pujada, i dura i la resta de baixada i pla amb alguna pujada, però factible.
Varem sortir de Castejón de Sos amb les bicis en condicions, menys el Nacho que anava amb la Orbea doble que li havien deixat perque la seva no estaba en bones condicions.
Un parell de kilometres plants, per reprendre la ruta tornant endarrera, aigua i fang de la ploguda del dia anterior i boira que feia que l’ambien fos humit, no pas fred. Comencem pujar, la veritat es que la pujada fins a Sos va ser molt dura, algun punt de pensar en posar el peu a terra, però varem poder aguantar bé. El Sergi i jo anavem a davant el Nacho al seu ritme i més lents l’Artur i el Xavi, però a ritme.
Després de Sos, uns km de carretera i tornem-hi, aquesta vegada una pujada molt llarga, sostinguda i no molt dura, em va recordar el Coll del Triador de Pedals de Foc, era una hora llarga pedalant per anar agafant metres sense pausa, a mi personalmente m’aburreix, però la resta anaven la mar de bé pujant.
Varem arribar al cim de la pujada, a l’etació de Cerler on varem esperar a reagrupar tot el team i varem començar a baixar un pel per tornar a pujar fins el restaurant de l’estació.
Aquí va haber un problema greu, la Mavic SL de darrera de la meva Cannondale va començar a anar malament fins el punt que es va clavar, es a dir, anava amb pinyó fixe, la pega es que podia trencar la pota de canvi i no en tenia cap ganes. Averia greu, trucada a l’organització a les 11:51 del matí per dir-los que necessitava una sol.lució. Em van dir que anessim fent fins el restaurant de l’estació i que em durien una bici per deixar-me-la i poguer acabar la ruta, que tardaríen una hora i mitja aproximadament.
Varem arribar al restaurant de l’estació, quedaba només la pujada més dura, una pista vermella que ens feia superar 380 metres en uns 3 o 4 kilòmetres. Varem esperar i desesperar, van portar la bici a les 15:15, es a dir 3 hores 25 minuts d’espera eterna! La gracia es que la bici que em van dur era una talla L i anava bé, una Orbea Occam de carbono, amb XTR a tot arreu i 2×10 del 2012, frens F1, llantes Mavic SRL amb tubeless, espectacular! Vaig canviar els pedals per muntar els Crank Brothers i amunt. El canvi no anaba bé, aixi que vaig mig ajustar el que vaig poder per tal de tirar i la pressió de l’amortidor no era la idónia, així que perdia un munt de potencia en cada pedalada, però millor que res segur.
Varem arribar al cim, a 2280 metres d’alçada, al cap d’amunt d’una vermella a Cerler, amb un fred espectacular. El Sergi i l’Artur sense caminar ni posar peu, jo vaig haver de parar 2 cops, només per descansar, el 2×10 es nota molt, em faltaven pinyons i el Nacho i el Xavi varen pujar a peu.
Des d’allà la baixada per darrera era a peu directament, diguem que no hi ha camí, has de seguir el riu i mirar d’arribar a una mena de masia/refugi de vaques on comença el camí de baixada, varem caminar i perdrens molt, però va sser divertit.
D’aquí la baixada per pista molt ràpida, alguna pujadeta de tocar el nas i la variant de la Epic Extrem, unes trialeres molt xules que reforcen la idea que val la pena la Extrem i que repetiré segur.
Varem anar tirant fins a Pont de Suert amb algun mal de cap poc important, una puntxada a la roda de davant de la bici del Xavi i alguna perduda pel Track en males condicions, res qu eno ens fes perdre una estona, però res important.
Varem arribar molt tard a Pont de Suert, bé, sense cap caiguda i amb una sensació molt bona d’haver gaudir 4 dies de BTT.
Semarreta de rigor, dutxa i tornada amb cotxe per arribar a BCN a les 24:00 aproximadament, a Sant Pere de Ribes a les 00:30 per deixar-li la bici al Fer per mirar si pot reparar la roda per demà dimarts, dissabte tinc la Calcenada (la veritat es que sóc un pel pesat i el Fer es un amic com pocs, per aguantar-me…) i a la 1 al llit aproximadament.
A mi m’han sortit 63,62km que hem fet amb 6 hors 40 minuts pedalant, deu ni do. La mitja de 9,5km/h amb una veocitat màxima de 56,1km/h, 5829kcal de consum energètic amb mitja de pulsacions de 126 i màxim de 185 ppm, 66 rpm de cadencia, suposo que es culpa de la 2×10 que em van deixar, 2221 metres de desnivell positiu i 2291 de negatiu, l’etapa més dura amb diferencia.
Us deixo unes fotos i els videos ja els penjaré, no tinc temps ara.
Telecadira sense neu!
Al restaurant de l’estació
Canvi de pedals per la Occam
El Sergi i jo
2280 metres!
A dalt de tot del pic!
Orbea Occam (espectacular, menys de 10km amb doble!)
Aribada a Pont de Suert
Raül