Avui hem fet una ruta nova, nova nova nova, no, es a dir una variant de la ruta llarga de la cursa de Canyelles que vàrem seguir la setmana passada que un cop finalitza la baixada llarga i poc perillosa i es troba la cadena on empalmem amb la ruta típica de les Gunyoles, en contes de seguir cap a Les Gunyoles, fer endarrere cap a la carretera d’Olivella.
Hem quedat a les 7:30 al Caprabo el Santi i jo i hem recollit el David de Vilanova a Sant Pere de Ribes a les 7:50 aproximadament.
A partir d’aquí, hem encarat les antenes del Mongrós i hem anar vorejant-les fins arribar a Canyelles, seguint la mateixa ruta que vàrem fer la setmana passada. Uns kilòmetres de carretera i per pista, tot igual que la setmana passada.
La ruta es diferent, no es la típica que fem pel Garraf i per això ens sembla més divertida.
Un cop arribem al cim més alt comença una baixada llarga, molt llarga i ràpida que ens acaba deixant al creuament de la ruta típica de les Gunyoles, marxa enrere i tornada a Sitges com sempre.
Com que es ruta nova, crec que la penjaré a la web, tot i que no tinc clar quan, vaig un pel just de temps últimament, però la repetirem.
A mi m’han sortit 46,48km des del Caprabo, tot i que en total n’hauré fet vora 48km contant des del garatge. Hem ciclat molt lents, el Santi li feia mal el genoll, diu que té una punxada i no vol apretar, però el ritme ha estat molt per sota del que duem últimament, millor, així hem gaudit més del paisatge.
Ens ha plogut una estona, curta pel que semblava, un pell molls, però amb molta xafogor, ens hem assecat de seguida, tan nosaltres com el terra.
En temps hem estat 3 hores 41 minuts, a una mitja de 12,6km/h, velocitat màxima de 48,2km/h i amb un consum energètic de 2300kcal, en el meu cas, la freqüència cardíaca mitja de 130 ppm i màxima de 169 ppm, no he patit gaire avui, la cadència prou lenta, de 73 rpm, però hem de contar que molta estona ha estat de baixada i això fa baixar la mitja. Desnivell de 966 metres positius i 1023 negatius.
La setmana vinent més, a veure si tenim sort i s’apunta el Fer, el Damià i algú més.
Us deixo un vídeo que he gravat, provant que tal, amb la càmera al manillar gravant la meva cara a la baixada llarga, ho repeteixo molt, però la veritat es que ha estat el millor tros de la ruta.
Raül