Ahir diumenge 25 de setembre vàrem fer, el que crec que serà, la última sortida llarga de la temporada de BTT 2011.
Vàrem quedar a les 5:30 del matí al Caprabo per anar a Montserrat pel GR5, seguint la ruta que vàrem fer l’any passat.
La diferencia es que l’any passat la vàrem fer al juliol i aquest any a final de setembre, per tan la llum del sol no va aparèixer ben bé fins a les 8 del matí.
Vàrem sortir amb llum des de Sitges el David de Vilanova, el Raúl Salguero i jo, el Fer i el Diego es van incorporar a l’inici de la trialera del GR5 que va de quatre camins, al cap d’amunt dels Masets fins a Can Grau. El Diego va venir sense llum, va patir bastant a la trialera, ja que era nit fosca i negre amb poca llum, per tan va fer-la quasi tota a peu.
A l’alçada de Can Gran ens esperava el Santi, li era més còmode vivint a la Plana Novella.
La primera pega de la ruta va ser que la meva roda de davant no va aguantar l’aire del tubeless i suposo que era perquè el líquid estava sec. Sort que el Diego dura líquid, vaig treure la vàlvula i amb una miqueta de líquid va quedar tot sol.lucionat.
Vàrem seguir tirant amb llum fins ben bé passat l’avenc de l’esquerrà, a partir d’allà va començar a clarejar i tot i que s’agraïa el llum es podia ciclar sense.
A Olesa de Bonesvalls ja es podia anar sense llum, no hi havia sol i seguia fent fred i molta humitat però s’intuïa un dia de sol radiant.
La pujada a la N340 des de Olesa va ser molt dura, ja que la pista en si es de pedra amb poc grip i a més estava tot mullat de la humitat i suposo que d’alguna ploguda de dissabte. Vàrem haver de posar el peu a terra més d’una vegada.
El Fer va punxar la roda de darrera, la duia tubeless però amb un neumàtic no tubeless, i no va aguantar el cop d’una pedra, així que va haver de muntar càmera i llestos. A partir de la N340 fins a dalt a l’Ordal i la baixada a Gelida va ser senzill, ja començava a fer sol, feia menys fred i no hi havia tanta humitat. Ens vàrem presentar al bar el Mirador a Gelida a les 9:30 aproximadament, uns 30 minuts més tard que l’any passat, contant que vàrem sortir 30 minuts més tard també, per tan tot correcte.
Cerveza i entrepà per agafar forces i de nou cap a Montserrat. A partir d’aquí, que ja dúiem més o menys la meitat de la ruta, es fàcil. Per carretera i pista passant per Sant Esteve de Ses Rovires i Esparraguera fins arribar a Collbató. De Collbató ens desviem del GR5 original i anem a l’esquerra, cap al Bruc.
De camí al Bruc vàrem fer una segona parada amb cervesa només aquest cop, poca estona però necessària per hidratar-nos i agafar aigua. De nou l’últim atac fins arribar al parking que hi ha al cap d’amunt del Bruc i els últims 9 kilòmetres fins arribar a la Plaça del Monestir de Montserrat per carretera.
Vàrem arribar a les 14:40 al Monestir, mitja hora més que l’any passat, es a dir, més o menys el mateix temps que l’any passat. La foto de rigor i tornada cap a Sitges. Des de Montserrat vàrem baixar amb bici fins a Monistrol intentant buscar un lloc on fer un mos, vàrem aconseguir un bar que ens feien un entrepà, però es que teníem just 20 minuts per l’entrepà fins arribar a buscar els ferrocarrils de la generalitat, així que mig entrepà i una cervesa per anar a corre cuita a buscar el tren i acabar-nos l’entrepà de tornada al tren.
Amb tren vàrem tornar el Fer, el David de Vilanova i jo. El Raúl Salguero el va anar a recollir la seva dona amb cotxe a Monistrol i el Santi i el Diego van decidir tornar amb bici per carretera, el Diego al Masnou entrant a Barcelona per la Diagonal i el Santi a la Plana Novella, tornant amb el Diego fins a Sant Joan Despí i d’allà per pista amb el camí que fa a diari. Per mi la carretera es igual a perill, per tan, millor tren i ens assegurem tornar a casa segur.
Resum de la ruta, en total, contant la baixada a Monistrol surten 89,27km, que vàrem fer amb 6 hores 9 minuts ciclant, la resta del temps, parats o descansant mentre ens hidratàvem. La mitja de 14,5km/h, deu ni dó la mitja que surt. Velocitat màxima de 59,3km/h, baixant des de Montserrat a Monistrol per carretera, es espectacular i perillós a la vegada, 4821kcal de consum energètic en el meu cas, amb una mitja de 135ppm i una punta de 174ppm, prou bé, 67 rpm de cadència mitja i 2295 metres de desnivell positiu i 2149 metres de negatiu.
L’any vinent la repetirem aquesta ruta, es molt factible i prou divertida. La pitjor part es la tornada amb tren, es una hora i mitja en el millor dels casos fins arribar de nou a Sitges o més de dues hores si no hi ha sort i no es poden empalmar els ferrocarrils amb els rodalies a Bellvitge.
En el meu cas, els propers 3 caps de setmana no podré fer publicació al blog, ja que no crec que pugui sortir amb la bici, fins a la propera.
Us deixo unes fotos i uns vídeos de la ruta.
