El dissabte 6 d’agost del 2011 varem fer la Calcenada 2011. Es una prova no competitiva, que surt del poble de Calcena, al peu del Moncayo amb la intenció de seguir el GR260 que dona tota la volta a la serradala del Moncayo per apareixer de nou a Calcena després de 104km i 2400 metres de desnivell.
Es la segona vegada que la fem, però aquest any a diferencia de l’any passat, varem decidir fer nit el divendres nit amb tenda de campanya per mirar de sortir dissabte més frescos.
Erem, el Fer, el Gaizka, el Diego, el David de Vilanova i jo (Raül). Duiem 4 tendes de campanya, amb idea de mirar de ficar les bicis a les tendes, però que al final, varem ficar les bicis als cotxes i varem dormir tots a les tendes. Sopar de bon rotllo amb fotonet, gracies al Fer, embotit, pa i poc més.
Varem tenir mala sort, perque hi havia un grup gran de gent que també estaven amb tenda de campanya i que feien part de la Calcenada caminant, que fins ben entrada la una del matí varen estar fent xibarri, no ens varem poder dormir fins tard i per postres es varen llevar a les 5:30, per tan, tampoc varem poder dormir fins tard, tot i que varem descansar, si més no jo.
Llevats, tendes recollides, esmorzar ràpid i a recollir els pitralls.
La cursa va començar a les 8 del matí, els primers kilòmetres son per carretera, i la primera pujada dura acaba al kilòmetre 12. Es dura, no molt dura, però la pega es que hi havia inscrits més de 1000 corredors, per tan, a la que el primer posa un peu a terra, la resta ens veiem obligats a fer peripècies per tal de no posar el peu a terra també. Aquest any, a diferencia de l’any passat, tots varem aconseguir arribar al km 12 ciclant, l’any passat no.
Baixada cap a l’altre banda i planejant entre pujades i baixades fins el kilòmetres 34, on varem fer el priver abituallament oficial, parada per omplir aigua, begudes isotòniques, fruits secs, etc.
El Gaizka es queixava de mal d’esquena, d’haver dormit malament i de tenir un pinçament. Al final va decidir abandonar, i no va seguir més amb nosaltres després de l’habituallament del 34, varem seguir els altres 4.
Segona pujda dura del dia, fins el kilòmetre 40, factible, però amb calor. Al fi i al cap, cadencia de 80 rpm, plat petit i pinyó gran o un de posat i llestos. El Diego i jo varem anar marcant un bon ritme tota l’estona, el Diego esta molt fort i amb la bici nova, va molt bé. Porta una Genius doble de carbono que s’acaba de muntar que es una meravella.
La baixada de després, super ràpida, poc perillosa a no ser per la gent que va més lent que tu, dura del km 40 fins més o menys el 55, es a dir, molt llarga. Tot per pista, cap dificultat.
D’aquí fins al punt d’habituallament on varem parar a dinar no hi havia gaire, al km 60 varem parar a fer un entrepà i una cervesa, tot dins de l’habituallament de la cursa. Fruits secs, un platans, amanida de pasta, tot molt bé.
Després de dinar, varem continuar, contant que hi havia un piquet al km 65 aproximadament, i fins al 80 no hi havia res més greu.
Al km 80 hi ha una pujada d’asfalt molt dura, més que dura, es emprenyadora, ja que no tindrà gaire m´s d’un kilòmetre, però el sol apreta molt fort i la pujada es recte, es a dir, es veu des de l’inici el final, es un pel emprenyadora mentalment parlant.
D’aquí ja no hi ha res més fort fins el km 85 on comença la pujada més dura de tota la ruta. Segurament la primera del dia es més dura, però aquesta es amb 90km sota les cames, el sol apretant a tope i veient-la tota des de l’inici, es va pujant amb un desnivell del 10% aproximadament durant un kilòmetre, un cop a dalt es baixa un pel, es torna a pujar i toca una baixada de kilòmetres, llarga i poc perillosa, només per la gent que esta baixant més lenta que tu i els que estan baixant caminant, que comencem a trobar-los. Un cop a vall, els últims kilòmetres de carretera fins arribar a la meta a Calcena, que son emprenyadors perque son de pujada.
Aquest any el Diego i jo varem entrar plegats, amb un temps de 7 hores 50 minuts, contant que ciclant segons el GPS varem estar 6 hores 6 minuts. A mi em van sortir 100km exactes, no pas 104 km, i amb els metres de més entre anar a deixar la bici i a tornar el pitrall, van sortir-ne 500 metres més, però poca cosa.
En total 2417 metres de desnivell positiu i 2422 metres de desnivell negatiu, en el meu cas, una cadencia de 72 rpm, una mitja de 143 ppm, un pel alta i pics de 175 ppm. Consum energèntic 5069kcal, no esta malament. La velocitat màxima va ser per carretera i va ser de 72km/h, molt alta. Tinc record de veure superar els 60km/h per pista, segueix sient una velocitat molt alta, amb una relliscada o una passada de frenada pots fer-te bastant de mal. La mitja de 16,5Km/h, prou bona.
Després d ela cursa, varem anar al cotxe a agafar el traje de bany, varem fer una dutxa a la piscina, un banyet i dinar una paella que no podía ser bona feta per tanta gent, però diguem que varem dinar. Estirar un pel i tornar a dividir els cotxes i les pertinencies. El David, el Diego i el Gaizka de tornada cap a Sitges i el Fer i jo de tornada cap a Villanueva de Jiloca.
Varem tenir un petit problema a la tornada, a l’alçada de la nacional que va de Zaragoza a Madrid ens va parar la Guardia Civil. Anavem a la velocitat que marcava, però el problema va ser que duiem 3 bicis i tapavem la matrícula. Ens van comentar que teniem 2 infraccions greus i una de lleu. Les greus: tapar la matrícula i tapar les llums del cotxe, la lleu que ens faltaba una placa B20 que es quadrada amb ratlles vermelles i blanques per tal de indicar que sobre surt del cotxe alguna cosa per darrera. Al final em van multar només per la placa B20, 40€ si pago abans del 20 dies. Plenament comprensible, es van enrollar bastant.
Arribar a casa, deixar-ho tot tirat i pendent de possar-ho en solfa avui diumenge, ahir varem tenir festa i voliem dormir un pel.
He tingut un problema amb la càmera de fotos/video i la majoría de fotos no han sortit i de videos cap, tots corruptes, tot i que hi ha més de 2Gb de grabació. Crec que la SD ha quedat corrumpuda, miraré de formatar-la de nou, a veure si aconsegueixo que no torni a passar. Llàsima perque hi havia grabacions de video, que crec, que eren bones, baixades ràpides, etc…
No crec que repetim l’any vinent la cursa, no hi ha gaires ganes. Com a molt la tornaré a fer jo sol o amb l’Agustín, però no crec que tinguin ganes de tornar el Fer, el Diego, el Gaizka i el David, esta molt lluny i la cursa no té res de complicat ni divertit.
Raül