Avui hem sortit a les 7 del matí del Caprabo, el Damià i el David, amb idea d’anar a buscar el Fer i anar a fer la ruta clàssica del Pantà de Foix.
L’anada l’hem fet per la nova, diguem que hem anat a parar a la part baixa del pantà, aquí us deixo uns vídeos de la baixada
D’aquí, pujada al pantà per la pista que ens va ensenyar el Santi la última vegada, pujada ràpida. Volta al pantà pel camí de sempre, sense arribar a la carretera de sobre del Pantà i hem anat fins a Torrelletes. A partir d’aquí, hem agafat el camí clàssic i ens hem trobat una desagradable sorpresa. Resulta que algú ha decidit que el camí que fèiem sempre ja no havia de ser camí, i han destrossat el camí amb una excavadora. Destrossat significa que al principi, fins que ha començat la pujada, hi havia uns sots que havíem d’anar saltant amb la bici al coll, impossible passar-hi amb cap vehicle que no fos una moto de trial.
Creiem que era una broma de mal gust, però la broma ha durat potser 3 o 4 kilòmetres, fins que hem trobar un creuament, la via ha seguit igual. Han fet una destrossa de camí espectacular, com mai hi havíem vist. Al trobar el camí de nou, ens hem hagut de treure les puntxes que dúiem i la terra dels mitjons. Hem vist un cartell de la diputació de Barcelona que deixa camí en fase de reforestació o quelcom per l’estil, es a dir, els nostres impostos han servit per fer aquesta desgracia, no hi ha dret!
Hauré de modificar la ruta de la web i treure-la, no es ciclable. Fins que no trobem una alternativa, evitem aquesta ruta.
Hem anat cap al Pic de l’Àliga i baixada a Canyelles. El Damià ha tornat per carretera, eren dos quarts d’onze i un pel just per arribar a casa a les 11, ja que, havíem de tornar cap a Ribes primer i després Sitges i no teníem gaire clar el camí de tornada com fer-lo, per les obres de l’autovia.
Hem creuat l’autovia per la meitat, com que estan en obres cap problema. Espero que quan estigui finalitzada ens posin algun lloc per on poder passar, sinó malament.
Ens ha costat una estona la pujada, es molt dolenta, sobre tot la part del 27% amb gravilla, però jo avui he pogut fer-la.
D’aquí la última pujada al Montgrós i baixada per la trialera que us deixo a continuació.
Tornada a Ribes i cap a Sitges per arribar a casa cap a tres quarts de dotze, sort que el Damià ha decidit tirar directe, sinó no hagués arribat a casa a l’hora prevista.
La setmana vinent ja publicaré des de Villanueva de Jiloca, espero que les publicacions del Garraf les faci algú altre.
Bona setmana a tots.
Raül