Ahir varem fer la primera sortida amb el Sergi Gargallo i la seva nova CUBE.
La veritat es que va ser una sortida, potser equivocada per ell, pe`ro jo no hi vaig caure.
Uns dies abans de fer la sortida de Tracks del Diable vaig buscar una alternativa a la llarga sortida del Pantà de Foix. Vaig dibuixar una sèrie de talls per tal de fer-la més curta i evitar-nos trossos que son realment emprenyadors de fer sobre de la bici, bé sigui per dificultat tècnica o bé sigui per inclinació, vaig buscar una alternativa més ràpida.
Al final em va sortir una ruta de 55km amb un IBP molt menor a la original.
En sí, la ruta fins arribar aproximadament al Puig de l’Àliga es la mateixa, però just abans de començar a fer la primera pujada encimentada que ens duria a la part de dalt del Puig per començar a baixar cap al Pantà de Foix, vaig trobar una pista que baixava directe cap al Pantà.
Més que cap al Pantà cap al revolt que hi ha just a sota seguint la carretera del Pantà.
La pista de baixada va ser una alternativa boníssima, molt tècnica, molta pedra posada expressament per evitar els talls de l’aigua i alguna que altre aranya grossa en mig del camí, que per sort varem veure i varem poder apartar per no endur-nos cap ensurt.
Un cop a baix de tot, contant amb una petita caiguda meva que va provocar un munt de problemes amb el meu Forerunner 305, varem arribar a la carretera de l’Arbós a Vilanova.
La idea inicial era anar fins a la boca del Pantà per pista, però va ser impossible, hi havia un tancat massa important com per saltar-lo, així que varem fer els 200 o 300 metres de rigor per carretera, per entrar al Pantà de Foix. Ahir estava realment espectacular, semblava un mirall de quiet, tot molt verd, realment bonic.
El Sergi va tenir 2 caigudes, la primera just entrar a la zona de terra, i la segona perque es va acollonir i va relliscar caient cap a l’aigua, tot i que en va quedar lluny i no va caure-hi.
Varem passar el Pantà amb rapidesa, tot trobant-nos bastants ciclistes, i varem anar a sortir a la carretera que va cap al poble que hi ha just a la part baixa del Pantà, on hi ha un castell i que ara no recordo el nom.
D’aquí tornada per la pista habitual fins que varem agafar un desviament per una pista que ens duia a la carretera de l’Arbós a Torrelletes. El Sergi ja anava un pel tocat a aquesta alçada, i encara ens tocava la tornada.
A Torrelletes parada per prendre una barreta i un gel, el Sergi li calia. La variant de tornada era una pista que no havíem fet mai, va estar molt bé fins que en un punt, quan la pista pujava de forma agraïda hi havia una desviació per començar a pujar per un GR. Aquí varen començar els problemes, ja que la pista es va convertir en un senderet amb una inclinació important que ens va obligar a carregar-nos la bici a l’espatlla i pujar entre relliscades amb les pedres. Crec que amb feina una moto de trial hagués pogut pujar, però amb força feina, el ferm relliscava molt.
Un cop al cim, el Sergi ja anava ben tocat, sense aigua i amb ganes de tornar.
Varem seguir tornant fins que vaig cometre l’error al disseny de la ruta de creure que el tallafocs era una pista. La baixada va estar prou bé, tot i que el Sergi que fa poc que surt amb bici, la va baixar a peu, però la pujada del tallafoc va ser terrible.
Varem estar pujant durant molta estona per una corriol on era difícil pujar a peu amb la bici a l’esquera, i per descomptat impossible de fer-ho ciclant. Segurament ni una moto hagués pogut pujar, el desnivell era massa fins i tot per una moto.
Ens va costar suor i una caiguda del Fer arribar al cim, però després de molta estona pedalant varem arribar. Ja eren les 11 del matí i encara ens quedava un bon tros.
Vàrem seguir la ruta marcada tornant, ja anàvem tots sense aigua i el pobre Sergi no portava tampoc ni ganes ni forces.
Després de perdre’ns i haver d’agafar un corriol del tipus camp a través durant uns 20 o 30 metres, varem empalmar una pista estreta amb molt de pedra que baixava i ens dura a una pista un pel més important. El Sergi la va fer a peu de baixada, les cames i els braços no li donaven per anar a sobre de la bici, aquí ja ho estava passant malament i crec que havia tornat a caure una tercera vegada.
La pista ens va dur al caminet que es veu a mà esquerre després de la segona rotonda de la carretera de Vilanova a Canyelles. Des de la carretera es veu divertida, i sobre la bici ho és, però es molt tècnica i amb molta pedra grossa que es mou. El Sergi ja duia la quarta caiguda amb la mala sort que havia repetit costat i havia tocat ós, just la pelvis a la banda dreta, anava realment molt mort i amb ganes de trobar carretera per tornar a Sitges per carretera.
Un cop a vall de tot, el Sergi ens va abandonar anant el tercer i va tornar per carretera cap a Sitges passant per Vilanova primer.
El Fer i jo varem anar segons la ruta dibuixada cap a Sant Pere de Ribes, sense aigua, morts de set i amb ganes d’arribar.
Varem arribar a casa del Fer, una mica d’aigua, una cervesa i una estona de repòs abans de tornar. Tornada a Sitges pel mateix camí que l’anada.
En resum va ser una ruta molt divertida, on hi haig d’arreglar algun tram que hem de mirar de no fer a peu, sinó perdrem massa temps i massa cansanci. La calor i el sol no varen ajudar, però aquí no hi ha alternativa, per la època es el que toca. Jo personalment vaig tenir un problema amb el GPS, a la caiguda que vaig tenir, crec que el manillar de la bici va picar a terra i el GPS es va apagar. Des d’aquell moment, cada cop que tocava un botó del lateral, el GPS s’apagava cosa que em va espantar, tot i que avui funciona perfectament. Crec que es devia moure quelcom físic a dins, però que ja ha tornat al seu lloc.
La pega del GPS es que em surten 33km tot i que a la gràfica me’n surten 55km, es a dir just els que tenia pintats originalment. Crec que en quan a temps, varem estar unes 6 hores i sobre de la bici calculo que entre 4 i 5, i sobre consum energètic, calculant unes 750kcal/hora, dons just fer la multiplicació, però no tinc una xifra exacte.
Miraré de polir la ruta aquesta setmana per mirar de repetir-la a final d’agost o al setembre, suposo que el tems ajudarà, la calor ahir va ser terrible.
Vaig trucar el Sergi al arribar a casa, tot i estat mort, ens va prometre que tornaria a sortir amb nosaltres. La veritat es que em sap greu que el primer dia que surt, l’hagués encigalat d’aquesta manera, però anàvem a obrir ruta. Potser ahir no era el dia.
Deixo unes fotos fetes amb el telèfon de la sortida d’ahir.
