Tracks del Diable – sortida de 3 dies 2010

El dijous nit varem dormir a Torelló. Ens va atendre el Jordi, un dels membres de Tracks del Diable. Hi varem anar els 4 de sempre, el Gaizka, el Vitic, el Fer, jo i el germà del Fer, el Diego.

El resum de la sortida, ESPECTACULAR, personalment molt millor que Pedals de Foc.

Varem dormir a un hotel a Torelló, ens ho van gestionar dins el preu la gent de Tracks. Dins el preu hi havia inclosa amb mitja pensió els 3 dies a cada lloc on paràvem i adicionalment varem contractar el transport de les bosses, que realment pel tipus de ruta, jo no el posaria com a opció, ha de ser imprescindible.

Varem sortir el divendres al matí cap a dos quarts de 9, plovia tot i que no feia gaire fred. El Jordi ens va venir a buscar a l’hotel, ens va fer la foto de sortida i ens va acompanyar amb cotxe fins que varem sortir de Torelló i varem començar a agafar pista.

Ens varem partir la ruta en 3 dies, tot i que es pot fer amb menys o més, el Jordi ens va comentar que normalment es fa amb 3 o 4 dies, amb 2 es pot fer però sortint d’hora i arribant de nit, i sense disfrutar del paisatge ni para a dinar, amb 5 també es fa, però amb un nivell molt baix, i la setmana vinent, el primer cap de setmana de juny fan la segona Non Stop, que per mi es un nivell tan superior al nostre que no podem comparar-nos.

El primer dia transcorre per camins estrets, molt corriols, amb uns paisatges impressionants, i tot que ens va ploure constantment, no va caure cap xàfec important per tan va ser un mullat continu. Fred no en varem passar, només després de sortir d’esmorzar a Cantonigròs (per cert, un poblet idíl·lic i aconsellable de visitar) i de dinar a Rupit (un altre poblet espectacular, imprescindible de veure), però al cap d’una estona a sobre de la bici, ja no teníem fred. Portàvem roba d’abric per si de cas, i la veritat es que els “manguitos” van anar amb nosaltres tot el dia, i el paravent d’aigua la majoria de la ruta.

El primer dia varem anar a dormir en una casa rural de 5 habitacions, es a dir un llit de matrimoni per persona. Una casa amb piscina climatitzada, un jardí immens on varem poder rentar les bicis i fins i tot Jacuzzi tot i que no el varem fer servir. Varem sopar molt bé.

Les úniques pegues que varem trobar el primer dia van ser que a el lloc on havíem de posar el primer segell estava tancat i que jo vaig anar a terra i em vaig fer una bona rascada al genoll i al cul, cosa que no va impedir que seguís ciclant, però si va emprenyar molt a l’hora de dormir i treure’m la roba.

El resúm del primer dia, es uns paisatges espectaculars, unes pistes i corriols molt estrets i molt poc practicats, vistes increibles on no es veia res tocat per l’home, i una ruta dura de més de 80 kilòmetres.

El segon dia varem sortir a quarts de nou, ja començàvem a notar els kilòmetres a les cames però sobre tot el mal de cul d’hores a sobre del seient. El segon dia ens el van vendre com el día més dur amb les pujades més dures, i segurament fos així per desnivell, però el record que tinc es de pujades molt dures i baixades molt tècniques per corriols estrets, però unes vistes realment espectaculars. El temps ens va acompanyar, no varem passar fred, sinó tot el contrari, feia calor i ens varem cremar els braços. MOLT de fang, tan que no era possible ni caminar sense anar a parar a terra, o no poder girar la roda de darrera perquè de tan de fang que hi havia es quedava bloquejada amb el basculant i quedava frenada. El dinar del segon dia bé, el Jordi ens va venir a trobar just a l’hora de dinar i va dinar amb nosaltres.

La cordialitat del Jordi es espectacular, patia cada moment com si fóssim família seva, la veritat es que el tracte no té res a veure amb la màquina de fer xurros de Pedals de Foc, impensable que el Pep de Pedals ens acompanyi a fer una cervesa, i en canvi la gent de Tracks es desvivien per qualsevol cosa que ens calgués. Com a exemple, el Fer i jo ens varem deixar les coses del WC a casa, el Jordi ens va dur un parell de raspalls de dents que li varem demanar, el primer dia des de Torelló un cop ja deixades les bosses, perquè s’havia oblidat. Va fer un munt de kilòmetres per tal de donar-nos els raspalls de dents i tornar cap a casa a l’hora de sopar, detalls que fan que la rel.lació personal agafi un cos que se li dona un valor diferent al que seria contractar unes “vacances”.

La tercera pujada del segon dia era realment brutal, va començar a pujar amb uns desnivells exagerats per pistes “no ciclables” per gent com jo, tot i que el Diego va ser capaç de pujar a sobre de la bici una pujada que la resta a peu ens va costar, rodades, aigua, pedres, fang, terrible, però preciós a l’hora. Varem acabar dormir a Alpens, en una casa rural espectacular amb una gent molt amable. Ens varen deixar una casa sencera de 3 plantes, del segle XV complertament reformada per nosaltres, ens varen ajudar a netejar les bicis, no sé ben bé com definir-ho, però el tracte va ser molt bo per part de la família que ens va acollir.

Al matí del diumenge, el nostre tercer dia, varem deixar les bicis a punt i varem sortir cap a les 9 del matí. La teoria es que era el dia més fàcil, tot i que suposo que al ser el tercer dia anàvem ja amb ganes de tornar, però jo tinc la sensació que va ser més dur que el segon. Als kilòmetres passen molt lentament, el ritme es molt baix, els corriols son plens de fang, ens varem embrutar més que el segon dia, i això que per fang el segon dia va ser terrible.

Varem esmorzar a Perafita, unes coques realment boníssimes, no sé perquè, però les coques de Perafita son “famoses”. Estàvem a Perafita a quarts de dotze i només dues 20 kilòmetres del seixanta i molts que havíem de fer. La sensació, ruta lenta i més dura del que creiem. El cul ja ens feia mal d’hores de seient i les cames, tot i que amb condicions, amb kilòmetres a sota.

El tercer dia varem haver de fer més d’una parada perquè hi havia vaques al camí, molt caminets petits tancats per valles perquè no marxes el bestià, i això ens va fer baixar molt el ritme. Per mi el tercer dia va ser etern, anava creient que seria un passeig i no ho és pas, per mi el més dur de tots 3 dies.

Al final varem aparèixer a Torelló a la tarda cap a les 7 i poc. El Jordi ens esperava, ens varem fer les fotos de rigor, varem rentar les bicis al garatge de casa seva i ens va acompanyar a fer una cervesa abans de marxar.

A mi em surten 213km, que varem fer amb unes 25 hores, contant alguna parada curta que no vaig parar el GPS. En el meu cas, el consum energètic dels 3 dies es de 20mil kcal aproximadament, la mitja de 8,5km/h que és molt lent si ho comparem amb un Pedals de Foc per exemple. Estic segur que hi ha algun error, però em surt un IBP de 670 quan amb el track original em sortia un 477 i em passa el mateix amb el desnivell acumulat, em surten 10mil metres quan amb el original em sortien uns 6mil metres, que és més real.

GPS imprescindible, tot i que érem 5 amb 5 GPS’s, ens varem perdre varies vegades, el tipus de ruta fa que costi molt trobar els corriols que a vegades per la pròpia vegetació es tapen d’una setmana a l’altre.

Penjaré les fotos i el resum de la ruta en breu a la web. Inicialment penjo sempre el track per descarregar, però aquesta vegada hem decidit de no fer-ho, ja que es part del negoci de Tracks del Diable i no volen aixafar la forma de vida de ningú. No val la pena fer la ruta per lliure, es molt més aconsellable contractar els serveis d’aquesta gent, el tracte es immillorable, els coneixement del llocs on parar a veure coses, a dinar, les dreceres, etc no valen els 35€ per persona que hem pagar de forfait.