Avui hem fet una sortideta el Fer I jo sols. El fer amb les seves penúries amb la Lapierre,que explicaré més tard i jo.
Hem quedat a les 7 a Sant Pere de Ribes, a casa del Fer, així que he sortit a les 6:30 de Sitges, cap a Ribes.
Quan he arribat, m’he trobat el Fer que estava amb roba de carrer, arreglant la bici. Aquesta setmana passada, intentant adreçar la roda de darrera de la Lapierre, va trencar la llanta, li va sortir el cap del radi de la llanta, per tan, trencada. El divendres passat li vaig deixar la llanta meva de darrera, la original de la Cannondale Rush, que ja no utilitzo perque vaig amb les Crossmax. Resulta que no hi havia manera de treure el conjunt de pinyons de la roda seva i posar-los a la meva roda, li ha costat una hora sencera i per això estava acabant de muntar-la.
Re greu, hem sortit de Ribes un pelet més tard, la idea fer un Pantà de Foix. Jo duia la ruta carregada de la última vegada que varem fer el pantà, es a dir novembre del 2009.
Hem anat a un ritme molt fort tota l’estona, crec que per sobre del que es normal per nosaltres, cosa que ha fet per una banda que anéssim molt bé de temps i per altra, que ens acabés passant factura al final de la ruta.
Fins al Pantà de Foix, ha estat bastant senzill, la veritat es que la pujada del 25% de desnivell de ciment que hi ha abans d’arribar al creuament del Pic de l’Àliga l’he fet massa bé, i les pulsacions tota l’estona per sota del 85%, es a dir molt bé, si ho comparem amb la cursa de bombers de la setmana passada, que no vaig baixar del 95% en cap moment de la cursa.
He passat el Pantà i em anat a l’esquerra cap a la carretera que ve de Vilanova. Volíem mirar de fer algun dels camins que baixen a mà esquerra en contes de seguir per carretera, però ens hem promès mirar-ho per tal de fer-ho un altre dia, no era qüestió de tornar al Pantà de nou.
Un cop passat el Pantà, comença la trialera de rigor fins a Torrelletes, i de Torrelletes a munt hi ha la trialera de pedra calcària que es tan dura. La veritat es que jo fins aquest punt anava prou bé, tot i que he hagut de posar el peu a terra 3 cops a la trialera, la primera per culpa meva, m’he anat cap a un esbarzer i les altres 2 m’ha tocat el pedal a terra i m’he desequilibrat.
Un cop a dalt, comença la baixada i tornem de nou a pujar anant a buscar el Pic de l’Àliga. Aquí ja duia més de 40km a les cames i he començat a notar que el meu cos em deia que de cor bé, de pulmons també, però que no hi havia energia. Potser hagués tocat alguna barreta o menjar quelcom, però com que no en dúiem, em anat tirant.
HE hagut de posar el peu a terra varies vegades més, ja perquè no tenia més energia al cos, segurament la setmana de mal de panxa i febre m’han passat un pel de factura. El Fer em deia que anava igual, però com sempre ha estat capaç de tirar sense haver de caminar ni un sol pam, no com jo.
Un cop ja a Cañellas, tocava la pujada més dura de totes, la que porta a les antenes del Montgròs i que per mi es criminal, només he aconseguit pujar-la una sola vegada de les que la he fet, i avui he posat el peu just al començament, no tenia res més a posar.
Al final hem arribat a Sant Pere de Ribes, ja molt tocats tots 2 i jo he continuat fins a Sitges, encara em quedaven 6 kilòmetres de tornada.
En total m’han sortit 61,12km que hem fet amb 4 hores 28 minuts. Velocitat mitja de 13,7km/h, es a dir prou bé, pels kilòmetres i la ruta. Pulsacions mitges 140 i màximes 175. Desnivell acumulat de 1904 metres, no està gents malament. En el meu cas, el consum energètic de 3926kcal, es a dir, avui em puc menjar el que em vingui de gust. Això és aproximadament un dels 3 dies de Trak de Diables que farem l’últim cap de setmana de maig, no està malament.
Quan he deixat el Fer a casa, estava mort de gana, i jo tot i no tenir-ne tanta, tan bon punt he arribat a casa, he atacat tot el que he trobat i m’he atipat com un lladre, em calia energia i l’he trobat.
Com que la ruta es una variant amb 3 kilòmetres menys que el típic Pantà de Foix que hi ha publicat al web, hi afegiré aquesta setmana aquesta nova variant, més curta i més trialera que la original, però igual de dura.
La setmana vinent ruta més curteta, a veure si som més, segurament el Vitic pugui venir i no sé si vindrà també el Xavi Benazet, li farem un truc per si li ve de gust.
Com he comentat al principi, el problema de la bici del Fer es que amb un any i mig esta feta un desastre. La llanta de darrera trencada, el basculant de darrera té un cop i està foradat, li han saltat la peça de bloquejar l’amortidor de darrera i l’indicador de plat de la palanca de canvi de davant dreta. Té joc l’amortidor de darrera, i l’amortidor de davant està o punxat o té algun problema greu. Per postres, els invents del Tubeless que li hem fet, no li han fet cap favor a les rodes i la última es que ahir va desmuntar la direcció de davant i va treure un munt de rovell, esta feta un desastre. Segurament la màquina d’aigua a pressió té gran part de culpa de l’estat de la bici, però diguem que li toca o un canvi o una posada a punt amb moltes ganes i diners.
Va anar a preguntar a Cicles Prieto a Vilanova. Es una botiga petita, però que mou moltes bicicletes, té un preu habitualment molt per sota de qualsevol altre botiga de bicis i això ajuda a l’hora de comprar-li una bici. Jo personalment li vaig comprar la meva Merida rígida i la Trek del Javier Lafuente, la que va comprar després de que li robessin la Cannondale. El Gaizka li va comprar la Trek també i el Vitic la Giant.
En resum, li paguen 1200€ per la Lapierre si en compra una de nova, i ja ha decidit que es canvia la bici. Ara esta acabant de buscar el model i la mida, tot i que crec que es decantarà per una Trek Fuel EX 8 del 2010, cosa que suposarà 800€ i la seva bici, però crec que es una molt bona opció. Així que segurament la setmana vinent o sinó com a molt l’altre apareixerà amb bici nova.