Ja comença a fer fred, i segurament obrin les pistes d’esquí en breu. Avui hem sortit en bici el Fer i jo, la veritat es que d’entrada amb moltes ganes, però ens hem desinflat tots 2 al cap de poca estona. Hem quedat a les 7:30 al Caprabo, sense idea fixa de que fer o on anar.
Jo he tingut problemes amb la roda de darrera, tot i que porto Tubeless tan de llanta com de neumàtic, m’he trobat la roda de darrera amb molt poca pressió, potser alguna cosa mal muntada o potser que el neumàtic de darrera té un pel de guerra, era el que tenia abans de muntar el Larsen TT que va durar 25 kilòmetres, quina sort que tinc.
He inflat la roda a la benzinera i el Fer ha aparegut de curt a sota i lleuger de roba a sobre. Crec que devien haver-hi 6 o 8 graus de temperatura, això si, amb un airet curiós, i amb bastanta humitat.
Hem fet la Fita amb intenció de fer Els Masets, Can Grau, Avenc de l’Esquerra, Begues i tornada per la Plana Novella.
Un cop hem arribat a Jafra i hem començat a baixar cap Els Massets ens hem adonat que feia un fred important. Jo he sortit amb guants d’estiu, la setmana passada vaig passar molta calor a les mans i el Fer ha sortit amb roba de tardor, el pobre anava pelat de fred al cos i al coll, per descomptat amb pantalons d’estiu, cosa que també ajuda.
Al cap d’amunt de la pujada dels Massets, tan el Fer com jo hem pensat que potser Begues era massa lluny i hem decidit fer-ho més curt tallant a Santa Susana.
Hem fet el GR5, ens ha costat bastant i al final un cop a Can Grau, hem decidit (que trist) que potser Santa Susana era un pell lluny i faria massa fred, cosa assegurada, perquè es molt fosc. Així que hem anat cap a La Plana Novella per carretera.
Abans d’arribar La Plana hem anat per una pista que hi ha a mà esquerra, tancada amb cadena ja que hi ha un rusc d’abelles, és una part de la famosa cursa Valbuena, que es duríssima. El camí et deixa a la pista que va a Begues des de La Plana, així que hem tornat cap a La Plana i tan bon punt comença la part asfaltada, hem anat per la pista de l’esquerra, que després d’una cadena acaba portant a una mena de museu.
Un cop hem arribat a la carretera que va a Castelldefels, teníem intenció de seguir recte per tornar cap a Sitges.
On hi havia un caminet que era realment una baixada de trialera molt maca hi ha fet una autopista. Han fet una pista ampla que hi caben 2 cotxes tancada amb cadena i han destrossat tot el que hi havia, es realment increïble que estigui permès fer aquestes coses en un parc natural. Fins i tot han agafat un parell de metres de camp llaurat per fer-hi pista, desastrós i vergonyós es el que se’m passa pel cap només pensant-hi.
Un cop a la pista que dona la vola a Capdasens hem tornat cap a Sitges, arribant a casa cap a les 10:30 del matí, amb una sortideta curta de 30 kilòmetres aproximadament on hem dedicat més estona a parlar que no pas a ciclar, i això es bo de tan en tan.
La part dolenta, es que jo la setmana vinent estic a San Francisco per feina i torno el divendres 11 de desembre, no tinc gaire clar que tingui ganes de sortir el diumenge 13. Si tinc ganes, aquell serà l’últim cap de setmana abans de canviar la bicicleta per l’esquí, sinó aquest haurà estat l’últim cap de setmana de mountain bike fins a la tornada cap a l’abril.
Raül