Avui hem sortit el Fer i jo sols, hem quedat a les 6:30 del matí al Caprabo, a les 6:30 amb el canvi d’hora inclòs, es a dir a les 7:30 d’ahir. Ho hem fet així, perquè la idea era fer part de la ruta de la cursa de Valbuena de Castelldefels, la part que jo no havia fet, la part que va de Begues a Castelldefels.
A les 6:30 era focs com una gola de llop, però cap a les 7 ja hi havia llum de sobres. Ens hem posat uns frontals de leds que he comprat i que s’adapten a la visera del casc, molt lleugers, i la veritat es que per l’estona que ens ha fet falta, més que suficient. A l’alçada dels Caçadors, ja hem apagat els llums, era de dia, sense sol, però s’hi veia bé. Ens hem trobat ja un munt de cotxes a primera hora del matí, cotxes que anaven cap al Parc Natural. La veritat es que avui m’he sorprès de la quantitat de cotxes i gent que hem trobat, els primers eren caçadors, la veda ja és oberta, però per tot el camí hem trobat gent caminant, gent corrent (moltíssima, fins i tot hem pensat que podia haver-hi una cursa, però no duien pitrall) i sobre tot molta gent amb bici, bàsicament a la banda de Castelldefels.
Hem passat el castell budista de La Plana Novella cap a Begues, i un cop a Begues, hem agafat un camí que anava a mà dreta, amb una cadena important, que ens hem pogut estalviar. La pista pujava molt dura, però hem anat fent, un cop hem arribat al cim, hem començat a baixar pel que es diu habitualment “tierras rojas,”, plenament comprensible, zona de moltíssim vegetació, molt humit i amb el terra de color molt vermellós.
Aigua a tolls importants i una baixada molt forta que ens duia cap a Castelldefels, ja anàvem bé, es a dir portàvem kilòmetres a les cames, entre 32 i 35 que hem fet el comentari, de que la ruta era un pel dura, això si, molt bonica. Hem anat seguint la ruta, que sense GPS per nosaltres hagués estat impossible de seguir, el Fer la duia descarregada al seu GPS de la web de Valbuena i gracies a això l’hem anada seguint sense pèrdua.
Un cop hem arribat a vall de tot, hi havia 2 opcions, tornada amb tren i arribar fins a vall de poble de Castelldefels per anar a parar a la Renfe o tornada en bici. Per la hora que era, dos quarts de 10 aproximadament, hem pensat que podíem intentar-ho amb la bici, i ens hi hem posat.
La veritat es que ha estat la zona més dura. Hem començat una pujada realment dura, amb poc grip i desnivells que a vegades eren del 16% i 18%, tot i que la mitja suposo que podia posar-se sobre el 10%, que es moltíssim.
Jo hi ha hagut un punt, que he vist el camí que pujava i pujava molt, així que he decidit para la bici i descansar un parell de minuts, al final s’ha convertit en una pujada a peu d’uns 50 metres, estava ja realment cansat, portàvem uns 45 kilòmetres hi havíem entrat al que es coneix a Castelldefels com El Purgatori, i puc assegurar que el nom li escau a la perfecció.
El Fer anava realment cansat i així m’ho ha dit i jo anava millor que ell, però també tocat. Hem seguit Purgatori amunt, fins que hi ha hagut un moment on els meus genolls han començat a agarrotar-se i a entrar-los rampa, no m’havia passat mai! Tot s’ha de dir que no he esmorzat, i ahir vaig sopar un parells de iogurts, però no he pensat que fos per tan. En resum, crec que m’he quedat sense glucosa i ja sense àcid làctic que gastar, per tan els muscles han començat a fer figa i a quedar-se clavats, hem parat un parell de minuts a estirar els muscles, m’ha fet un pel de por i tot. El Fer anava mort de gana, i no hi havia res i tampoc enlloc aprop per poder para a comprar quelcom per la panxa.
Quan hem començat a baixar ja, un cop a dalt del Purgatori, per anar a la pista que ens porta de Begues a La Plana Novella, hem trobat un lloc on hi havia un parell d’arbres de “cireretes de pastor” (madroños en castellà) madures, així que bicis parades i ens haurem menjat 8 o 10 cireretes cadascú.
A partir d’aquí hem anat baixant més o menys bé fins arribar a la Plana Novella. He arribat tan mort que les cames em feien mal, tornava a tenir la mateixa sensació i els muscles es quedaven clavats, així que hem parat i hem fet un entrepà. Per qui no ho tingui clar, son budistes però no son pas tontos, 2 entrepanets de pernil salat, una cervesa sense alcohol i un suc de préssec ens han costat 11,80€, per ser el que és, potser un pelet car.
Després de la paradeta, que ha estat ben be de 20 minuts i descansar un pel, hem tornat cap a Sitges. El Fer li té una por terrible a la última pujada fins arribar als caçadors, a mi no em fa tan de pal, però l’entenc. Ens ha costat perquè dúiem molts kilòmetres sota les cames, però hem tornat més o menys bé, un cop arribat als caçadors, la baixada es ràpida. Hem fet la trialera de la drecera, tot i que jo d’entrada li he dit que per pressa preferia no fer-la, que podíem tardar de més, un minut? Res l’hem fet per acabar la ruta en condicions.
Al final he arribat al garatge amb 65 kilòmetres, amb un índex IBP de 215 una velocitat màxima de 60km/h, una mitja de 12,4Km/h que no esta gents malament, un consum energètic de 4512Kcal i un desnivell de 2380 metres, deu ni do.
La veritat es que crec que es la ruta més dura que hem fet a la zona, jo he acabat realment esgotat. Per dinar he menjat moltíssim, i a data d’ara i estic a punt de ficar-me al llit encara em noto les cames molt tocades, realment fer la pujada del Purgatori amb 45Km sota les cames, es molt dur, si més no per nosaltres.
Apa la setmana vinent més.
Raül