Ahir diumenge varem participar al Triatló Olímpic de Barcelona.
En teoria havíem de participar l’Alfons Sort, el Miquel Bada i jo.
L’Alfons els 1500 metres de natació, jo els 40km en bici i el Miquel els 10km de córrer.
Resulta que el divendres nit, l’Alfons en un sopà, va tenir la mala sort de clavar-se un vidre a la planta del peu, per culpa d’una copa que va caure i que el cambrer va recollir, però no del tot, i el dissabte al matí vaig haver de buscar un substitut d’urgència.
Al final el substitut va ser el Ferràn, qui sinó.
El diumenge al matí, amb un fred important i una cara de no tenir-les totes, el Ferran va saltar a l’aigua i hi va fer molt bé, jo amb la Cannondale de muntanya amb rodes de carretera vaig volar, si més no per mi i el Miquel amb els 10km, va anar a 4,3km/h de mitja, es a dir rapidíssim.
Els temps van ser:
Total 2:26:12
· Natació 32:00 (a 2:08 r100m)
· Bicicleta 1.07.27 (a 35,58 Km per hora)
· Córrer 43:25 (a 4:21 per Kilòmetre)
Temps de transició natació-bici: 01:42
Temps de transció bici-córrer: 35,58’
La sensació va ser bona, si més no amb la bicicleta, per la banda que em pertoca.
Em va passar una cosa molt curiosa, deixant de banda els elits i la gent que ho practica habitualment, vaig anar avançant a molta gent, fins i tot gent que feien pinta de fer triatlons habitualment, però tot s’ha de dir que el fer bici de muntanya ajuda a poder tenir molta potencia a les cames, això si, quan passava un grup dels de veritat, quasi quasi ni els veia.
La setmana vinent, tornarem a la vida normal i sortiré per muntanya.
Deixo unes fotos de la cursa, si més no, son divertides.
